Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Pensament crític   /  100 butlletins en un moment crucial

100 butlletins en un moment crucial

Article d’Adelina Escandell, Presidenta de la Fundació, fent repàs de la situació en la qual es troba la nostra ciutat, el nostre país i el nostre món. És evident que no vivim moments fàcils ni tranquils, però vivim i malgrat les dificultats no perdem els nostres principis i valors.

I el butlletí de la Fundació l’Alternativa torna de vacances. I ens agradaria que tingués un to festiu perquè celebrem que hem arribat al numero 100.

Però no serà així perquè les vacances han estat amb gust amarg, trist. Sabíem que Barcelona és una ciutat important, i que com a tal, gaudeix i pateix de les mateixes característiques que les grans ciutats, però malgrat això l’atemptat a les Rambles del 17  d’agost ens va sotraguejar i commoure profundament; mai penses que un accident et pot passar a tu ni que un atemptat  pugui passar a la teva ciutat. Però el cop no ha estat només a la gran ciutat; Cambrils i Ripoll, pobles petits de mar o de muntanya també han patit un fort cop.

D’articles analitzant els què, els com i els per què n’haureu llegit molts. Nosaltres només volem fer èmfasi en la resposta de la ciutadania: dels homes i dones que en un primer moment van ajudar, que van sortir al carrer cridant: «La pau és la solució», «NO tinc por» o denunciant la hipocresia de governs i Estats i dels qui fan beneficis amb la venda d’armes. De la defensa que volem ser un sol poble més enllà dels orígens, les llengües, els costums o les religions. Vam sentir orgull de la resposta de les nostres institucions representades per l’alcaldessa de Barcelona o el President de la Generalitat. Potser per això ens sabem i reclamem que som un nació.

Com a Fundació, al llarg d’aquest curs ens hem proposat oferir diversos articles, en la línia de donar veu al pensament crític, de persones amb coneixement sobre diferents aspectes relacionades amb drets socials, laïcitat, educació… que ens permeten fer camí de sentir-nos un sol poble.

Però hi ha un altre tema que ocupa bona part de les energies i raonaments en la societat: el referèndum del dia 1 d’octubre. Des de la Fundació manifestem el nostre suport i solidaritat amb les persones imputades de la Mesa del Parlament i, especialment al membre del Patronat de la Fundació Joan Josep Nuet ( a més de coordinador d’EUiA i Secretari Tercer de la Mesa).

Dèiem abans que Catalunya és una nació. Vol exercir de subjecte polític. El repte està aquí: Acceptar o no acceptar que ho és. El referèndum és una manera de saber, realment, quanta gent hi ha a favor i en contra de la independència. És una manera de cohesionar la societat perquè les regles del joc són clares i tothom accepta el resultat. I el 80% de la població catalana vol exercir aquest dret. La Fundació hem estat una entitat activa explicant el concepte de República Catalana; ens creiem que cal trencar amb el règim del 78- Però, a més, la negativa a obrir vies polítiques, l’immobilisme del govern del PP que domina els altres aparells de l’estat, la repressió… ens fa ser més beligerants  a favor del dret de decidir del nostre poble.

I aprofitem per recordar el poema atribuït a Bertolt Brecht, però que va ser escrit per Martin Niemoller.

 

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

 

Hem destacat  aquests dos temes, però ens agradaria poder parlar sobre la desaparició de Santiago Maldonado, sobre la violència institucional que s’ha exercit amb Juana Rivas, sobre l’huracà Irma i el canvi climàtic. Aquest estiu ens hem concentrat davant el consolat marroquí o d’Israel per reclamar drets pel poble sahrauí o palestí.

El compromís per la Pau i la Justícia no té límits.

És temps de molt soroll, de pensament binari (bo/dolent; blanc/negre), de moltes persones que cobren per generar opinió. Des de la Fundació volem que el butlletí setmanal ofereixi elements de pensar i qüestionar-nos aquelles veritats que sembles universals, el pensament dominant i trencar l’esquema binari.

I us agraïm la lectura fidel i els comentaris que ens féu arribar.

Adelina Escandell

X