Aviat serà massa tard
Una implosió més gran i més ràpida que en els nostres pitjors mal somnis, així ho han advertit les quinze mil veus des de el millor coneixement científic avui disponible en la seva “Advertència a la Humanitat”
El passat mes d’octubre es feia pública als EUA una altra notícia vinculada al front de batalla de la guerra de les societatsindustrials contra la vida: s’alertava d’una enorme mortaldat de salmons a l’estat de Washington, segurament causada per contaminants que resulten del trànsitrodat (pols de desgast de frens, gasolina, gasoil, fluidstòxics).
Un dels assagistes de referència sobre qüestionsecològiques, George Monbiot, que escriuregularment a TheGuardian, comentava: “El món viventestàsentpicatdestots els angles i col·lapsa a una velocitatsorprenent.Tal és l’efecte del creixementeconòmic exponencial.El període de duplicació [del producteeconòmic] és tan breu que veiem el col·lapsesucceirdavantels nostresulls: insectes, salmons, taurons (i gairebé tots els peixos grans), lleons, elefants, girafes, amfibis, ocells cantaires, pingüins … totsdesapareixenmentreestemmirant.una implosiómajor i mésràpida que en els meus pitjorsmalsons.Però onhi ha la urgència política?Els cims per ferenfront de l’emergència?Les estratègies?Els governsparlen de qualsevol cosa excepte d’aquesta catàstrofe existencial, penetrada per la creença religiosa que el mercat d’alguna manera ho resoldrà.quanprecisament és ‘el mercat’ el que estàimpulsant la catàstrofe.El PIB és una mesura del nostreprogréscap al desastre.Quant als mitjansmassius, la consigna semblaria ser ‘no esmentar la guerra contra el món natural’.Perquè tan aviat com ho esmentes, el conteeconòmic s’esfondra … “.
Monbiot no exagera: davant la magnitud de la Sisena Gran Extinció que hem posat en marxa, si es descorre el vel que posadavantels nostresulls el “negacionisme”generalitzat de la cultura dominant, un es queda aclaparat, gairebé mut.Capassolimenthumà -artístic, tecnològic, filosòfic, econòmic… – podria justificar el que estemfent als éssersvius i a la entreteixida trama de la vida a la Terra.Crec que res pot compensar totaquestsofriment, tanta devastació.
La destrucció de vida ve causada per diferents factors que interactuen: la pèrdua d’hàbitats, el canviclimàtic, l’ús intensiu de plaguicides i diversesformes de contaminació industrial, per exemple, estandelmant les poblacions d’insectes i aus.Però -ens diuun dels granseconomistesecològics del món, el canadencWilliam I. Rees- “el motor general és el que un ecòlegpodriaanomenar el ‘desplaçamentcompetitiu ‘de la vida no humana pel creixement inexorable de l’empresa humana.
En un planeta finit,onmilions d’espècies comparteixen el mateixespai i depenen dels mateixosproductesfinits de la fotosíntesi, l’expansió contínua d’una espècienecessàriamentcondueix a la contracció i extinció d’altres.(Que els políticsprenguin nota: semprehi ha un conflicte entre la població humana méssevaexpansióeconòmica i la ‘protecció del mediambient’).
Méséssershumans, mésautomòbils, méstovalloletessol ús, mésgranges de porcs i mésturisme significa menys vida a la biosfera del tercer planeta del Sistema Solar.D’altrabanda, només una fatal ignorància de la nostraecodependenciafa que pensem que aquestacataracta d’extincions no ens afectarà a nosaltresmateixos.
No només a través de nexescausalsbastantobvis (per exemple, la gran quantitat de collites que en tot el món depenen de l’activitatpol·linitzadora d’insectes, aus i fins i totratpenats) sinó, de forma més general, perquè és el bonfuncionament dels intricadíssimsciclesbiosfèrics (bio-geogràfica químics) el que fa que el planeta Terrasigui una llar favorable per a la nostraespècie.nosaltresformempart de la mateixanaturalesa que estemdegradant;la guerra ens la femtambé a nosaltresmateixos.
Res d’això és molt nou: aquesta guerra contra la vida es va intensificar des de 1950 aproximadament (el període que coneixem com la “Gran Acceleració”) i ha conduït a resultats tan estupefaents com que la meitat dels combustibles fòssils i molts altres recursos utilitzats pels éssers humans els hem consumit tot just en els últims quaranta anys -i sobre amb la distribució brutalment desigual que és ben coneguda. El 1992 la UCS (Union of Concerned Scientists, Unió de Científics Compromesos, un benemèrita organització nord-americà sense ànim de lucre) va llançar una primera “Notes a la humanitat dels científics del món”. La signaven en aquell any de la “Cimera de la Terra” a Rio de Janeiro més de 1.700 investigadors, entre ells la majoria de premis Nobel en ciències que estaven llavors vius . En el vintè cinquè aniversari d’aquella declaració històrica s’ha fet pública una segona iniciativa, una altra ” Última Crida ” que en aquest cas signen més de 15.000 investigadors i investigadores de 184 països. L’aclaparadora majoria de les amenaces i dinàmiques destructives descrites el 1992 continuen i gairebé totes “estan empitjorant de manera alarmant “.
La iniciativa procedeix d’un equip científic internacional dirigit per William Ripple, professor de Ciències Forestals de la Universitat Estatal d’Oregon (EUA). En un article publicat en la revista BioScience assenyalen que el benestar humà es veurà seriosament compromès pel canvi climàtic, la desforestació, la minva d’accés a l’aigua dolça, l’extinció d’espècies i el creixement de la població humana. “La humanitat no està prenent les mesures urgents necessàries per salvaguardar la nostra biosfera en perill”, avisen els científics.
No hi ha res del que valgui la pena ocupar-se que no estigui en perill, se’ns diu que va dir Jimi Hendrix. I Pier Paolo Pasolini, per aquells mateixos anys: Siamo tutti in pericolo. “Aviat serà massa tard”, adverteixen quinze mil veus des del millor coneixement científic avui disponible. Que aquest “World Scientists Warning to Humanity: A Second Notice” no caigui en sac trencat: “Aviat serà massa tard per canviar el rumb de la nostra trajectòria fallida, i el temps s’acaba. hem reconèixer, en la nostra vida quotidiana i en les nostres institucions de govern, que la Terra és el nostre únic llar”.
Jorge Riechmann
És professor titular de filosofía moral en la UAM. Va dirigir l’Observatorio de la Sostenibilidad en España. Pertany a la Fundación 1º de Mayo i coordina el Grup d’Investigació Transdisciplinar sobre Transicions Socioecològiques. El podeu seguir al seu blog: http://www.tratarde.org i a twitter: @jorgeriechman