Al voltant del saqueig (de les arques públiques per l’oligarquia financera) via “rescat a la banca”
Pere Fernàndez i Armengot, ens presenta un recull de titulars i articles relatius al tema del rescat a la banca per fer reflexió crítica.
Pere Fernàndez, activista social i polític diplomat en ciències empresarials (UB) i master en gestió directiva d’organitzacions no lucratives (UNED). Treballador públic municipal. Ha estat consultor de pimes i d’organitzacions del tercer sector.
Ens cal anàlisi, idees força, refrescar memòria i proposta
- 1. Llegir críticament i amb alerta les informacions que es publiquen, a vegades, fins i tot, amb dades contradictòries
http://www.ara.cat/economia/Banc-dEspanya-perduts-milions-bancari_0_1815418590.html
¿Cuánto dinero se ha inyectado en la banca? ¿cuánto se ha perdido?
No coinciden las cifras de la Comisión de la Competencia, del Banco de España y del Tribunal de Cuentas
http://economia.elpais.com/economia/2014/11/21/actualidad/1416599768_030102.html
- 2. L’ import del robatori encara no es definitiu.
¿Cuánto dinero podrá recuperar el Gobierno del rescate bancario?
- 3. Ha estat portada aquesta noticia?
No será tan importante que hayamos perdido 60.600 millones ya que la prensa no lo ha destacado
- 4. Banc d’Espanya emet nota informativa i l’ Informe de l’ impacte “del rescat”, però, en compte, no és ni un centre acadèmic – científic , ni un òrgan institucional neutral.
http://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/Otras_publicacio/informe-sobre-la/
- 5. Banc d’Espanya és una eina de l’oligarquía dissenyada per a a exigir disciplina económica neoliberal i austeritat. Recordem les crides permanents a la moderació salarial (no de moderació de benefici empresarial), a la reducció de la despesa pública social (mai una crida a l’ equitat i el rearmament fiscal) i a l’increment de l’edat pel dret a la jubilació (és a dir per generar públicament quota de mercat privat de plans de pensions)
http://www.attac.es/2011/01/13/carta-a-mafo/
- 6. Actuació i responsabilitat d’entitats financeres i Banc d’Espanya i altres organimes reguladors i supervisors.
A la dècada de la “bombolla immobiliaria” (1998-2007), les entitats financere:
- competien entre elles per finançar qualsevol actuació immobiliària amb una mínima expectativa de plusvàlua, per petita que fos, per sobrecarregada que estigués la repercussió del sòl sobre el producte final.
- Es valorava ja no per referència al mercat en el moment de la valoració (residual estàtic), sinó incorporant els increments esperats de preu del producte immobiliari final, descomptats despeses financeres, en el moment de la seva comercialització (residual dinàmic)
- Es valorava donant per segura l’ especulació (reclassificació, requalificació, si s’urbanitzava, si es promovia, si es venia)
- És valorava considerant que el preu no anava a deixar de incrementar-se més enllà de tota lògica, capacitat de pagament o capacitat de finançament.
- els saldos de crèdit es van disparar com mai havia passat. El mateix Banc d’Espanya va donar dades. Al juny de 1998, poc després de l’entrada en vigor de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions, quan escassos efectes havia pogut produir (excepte en forma d’expectatives) el crèdit a constructors arribava als 28.190 milions d’euros ia promotors els 16.461.000 d’euros. Al març de 2002, tot just quatre anys després, aquests saldos eren de 47.487.000 i 43.594.000 respectivament. És a dir, que en poc més de quatre anys el crèdit a constructores gairebé es va duplicar, mentre que el crèdit a promotors gairebé es va triplicar. En el punt més alt de la bombolla, allà per desembre de 2008, el crèdit a constructores havia arribat als 151.847.000 d’euros, mentre que el crèdit a promotors sumava 318.031.000 d’euros. En poc més de sis anys, per tant, el crèdit constructor s’havia multiplicat per més de tres i el crèdit a promotors per més de set. Si comparem els punts inicial i final de la sèrie seleccionada, juny de 1998 i desembre de 2008, una dècada, el saldo de crèdit constructor i promotor s’haurien multiplicat per cinc i dinou vegades respectivament.
- Resulta molt sorprenen que el Banc d’ Espanya es limités a donar dades sense exigir a les entitats financeres un mínim de prudència i de condicions en les operacions de crèdit.
- Sinó calia ser un gran economista, per intuir que alguna cosa greu passaria, especialment si es considerava un escenari de tipus d’interès negatius en termes reals i la duplicació de l’esforç familiar dedicat a l’adquisició de l’habitatge en termes de renda anual disponible, no hi havia personal tècnic qualificat en la plantilla del Banc d’ Espanya que alertés?
- Afegidament, el Banc Espanya va tenir alguna “alerta europea” ?
El Banco de España falló ante la burbuja inmobiliaria, según la UE
Un informe detalla las medidas que debía haber adoptado para evitar la crisis
Bruselas estima que la desgravación por vivienda se eliminará demasiado tarde
- 7. La resposta a la pregunta anterior: el Banc d’ Espanya, al seu comunicat i informe, evaeix la més mínima autocrítica com a Institució. I amga que va existir la decisió política de donar “”carpetazo” a informes técnics dels serveis d’ inspecció i deixar fer a la mafia gestora bancaria.
8. El comunicat, l’ Informe del Banc d’Espanya i les declaracions governamentals han volgut esborrar de la memòria la diversa tipologia de responsabilitats administratives, civils i penals.
http://economia.elpais.com/economia/2012/05/26/actualidad/1338066214_842940.html
- 9. La caracterització ideológica de l’administració de justicia espanyola (les herències del franquisme, les ingerències governamentals, la militarització jerarquica de la fiscalía, el comportament majoritariament docil amb els poders reals, tot pensant en no generar enemistats que puguin dificular la promoció profesional en la cerrera judicial) i una, no casual ni desplanificada disminució de recursos materials que cercaven dificultar la tasca d’investigació judicial, els grans recursos econòmics, materials, d’accés a información i contactes de les defenses de les persones poderoses imputades/investigades, amb una utilització abusiva del dret procedimental converteixen en un infern i un desgats psicològic de jutges, magistrats, que vulguin actuar amb honestetat, i els seus equips humans
Ho podem constatar en el cicle d’imputacions / desimputacions / reimputacions/ neodesimpitacions,… de ‘ exgovernador MAFO (Miquel Angel Fernández Ordoñez) i altres alts càrrecs de Banc d’ Espanya, CNMV (Corporació Nacional del Mercat de Valors ) i auditoria Deloitte , per Bankia, un dels que més ha impactat en el robatori.
IMPUNIDAD EN LA CRISIS FINANCIERA
Quebrar las cajas de ahorros sale barato: sólo cinco exdirectivos en la cárcel
Hay numerosas causas abiertas contra los antiguos responsables de las entidades financieras, con más de 200 imputados, pero hasta la fecha se han dictado muy pocas sentencias
http://www.publico.es/economia/quebrar-cajas-ahorros-sale-barato-cinco-exdirectivos-carcel.html
La Audiencia Nacional ordena citar como investigados a los responsables del Banco de España y de la CNMV por la salida a bolsa de Bankia
La Sección Tercera admite el recurso del sindicato CIC contra la decisión del juez instructor de denegar la práctica de esta diligencia
Transcripción íntegra de la declaració de Miguel Ángel Fernández Ordóñez davant el jutgede l’Audiencia Nacional.
http://economia.elpais.com/economia/2017/03/30/actualidad/1490874843_590326.html
Condenas desde tres meses a seis años de prisión a los 65 acusados de las ‘tarjetas black’
El juez Andreu proponejuzgar a la antigua cúpula de Bankia por la salida a Bolsa y exculpa al Banco de España
http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/05/11/59141df6e2704e912b8b456f.html
- 10. La corrupció es causa i efecte de la “crisi” – estafa bancària.
- 11. En aquesta estafa i la gestió pública posterior, són clarament observables les interrelacions organismes reguladors i de control / empreses auditores / alt funcionariat de la judicatura (fiscalia, jutges i magistrats) / polítics del règim i de les portes giratòries / casta gestora bancària / patronal orgànica / banda mafiosa amb activitat governamental.
- 12. Les esquerres han reaccionat a l’ Informe del Banc d’ Espanya de forma unifocal i amb poca contundencia. Unifocal, per que han centrat tor el discurs de resposta en l’ engany del govern Rajoy, respecte al seu compromís “no costará ni un euro al contribuyente”
- 13. A les esquerres ens ha mancat en la resposta: anàlisi polític integral, idees força a difondre i dotar de memoria a les clases populars:
- a) no hem recordat la dualitat capitalisme financer o democracia: “El món, la política, les democràcies i les finances estan dominats per una hidra mundial composta per 28 grans bancs internacionals les polítiques dels quals fixen el curs no només de les finances sinó, també, de les democràcies parlamentàries” François Morin, economista francés de la Universitat de Toulouse
https://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-278454-2015-08-02.html
b) no hem denunciat la opacitat i el control de la informació. Peque el Banc d’ Espanya fa públic aquest Infome 2 dies després de la Moció de Censura a Rajoy i no 2 dies abans?
c) Tampoc hem fet esment, al llarg de la Moció de Censura a Rajoy, de la inconcebible atorgació al Banc Santander de la propietat i la gestió del Banc Popular (entitat bancaria molt apreciable en termes de volum de clients i volums d’actius i passius).
d) No hem recordat que les responsabilitats del PP en la gestió dels efectes de la “crisi”-estafa bancaria, son multiples:
* gestió de SAREB
* privatització de la gestió d’entitats financeres rescatades i, per tant ´publiques
* les mentides en “el rescat” i el cost del mateix,…
e) No hem subrajat que les responsabilitats del PP no és limiten a en la gestió dels efectes. El PP també forma part de les causes:
* la Llei 6/1998 “sobre règimen del sol i valoracions” , més coneguda com “Llei Aznar de liberalització del sol” va provocar una tremenda bombolla immobiliària. Entre 1997 i 2007 els preus de l’habitatge gairebé es van duplicar, alhora que el parc immobiliari creixia a ritmes del 5% anual i passàvem d’una situació d’excés de demanda a una d’excés d’oferta.
* la causa de l’enorme forat existent en el sistema financer espanyol, especialment en la “banca rescatada” , majoritariament nous bancs creats per les antigues caixes, van ser els excessos en què va incórrer en els anys de “la dècada prodigiosa del sector immobiliari” , entre 1998 i 2007. La majoria d’aquetes caixes tenien la supervisió i/o control de governs autonòmics del PP.
f) no varem desenmascarar el fals discurs neoliberal que al llarg de la crisi financera española va identificar caixes d’estalvi amb banca pública. O, com sempre han afirmat sector públic igual a ineficient i eneficaç. Caixes d’estalvis i la banca pública, quan són institucions radicalment diferents en la seva propietat i en els seus sistemes de govern corporatiu.
La liberalització financera iniciada el 1977 va suposar situar les caixes d’estalvi en uns llimbs pel que fa als drets de propietat, definides com a institucions privades de caràcter fundacional però sense el règim jurídic propi de les fundacions.
Les caixes d’estalvi no eren propietat de cap administració pública a la qual poguessin demanar responsabilitats per una deficient gestió.
g) no hem emergit la interrelació model d’ UE, internacionalització del deute financer español i exigencia de la Troika del “recat a la banca” española.
Por qué el rescate a la banca en España ha sido tan caro… y EEUU lo ha recuperado todo
Los errores de supervisión, el mal diseño de las ayudas y los fallos en el diagnóstico y las recetas de la crisis provocaron un agujero de 60.600 millones que no se recuperarán
Quin paper ha jugat la superestructura UE en la crisi financera española. En les causes i en la gestió dels efectes?
- L’austericidi com a recepta va aprofundir la recesió económica
- El paper del BCE és ciclicament boig
- La banca privada ha fet negoci, amb el suport del BCE, amb la deuta pública dels Estats
- El ·rescat a la banca española” és de facto un rescat a la banca europea
La bombolla immobiliària espanyola ha estat alimentada, també, per la banca europea a través dels crèdits concedits a la banca española.
En conseqüència, el rescat a la banca espanyola és també un rescat a la banca europea creditora. O el que és el mateix, la bombolla immobiliària espanyola no és només un problema d’Espanya. És un problema sistèmic de la banca europea.
No té sentit que la banca espanyola hagi de cobrir les seves desfasaments comptables per la depreciació dels seus actius i que, però, la banca europea creditora de la banca espanyola, consideri completament solvents seus actius financers a la banca espanyola.
Què feia la banca espanyola prestatària amb els fons que prenia prestats a la banca europea procedent d’un excés d’estalvi dels seus nacionals?
També hi ha hagut un problema de supervisió en el BCE i en els òrgans institucionals de supervissió i control als diferents Estats de la UE.
A partir de 2015, amb a creació de la unitat bancària europea i el Mecanisme Únic de Supervisió i Resolució, les autoritats monetàries europees han passat a intervenir directament en les crisis internes bancàries, i en el cas espanyol ha intervingut amb la dissolució del Banc Popular.
Aquesta intervenció europea representa una nova cesssió, sense cap avantage : la dissolució del banc Popular s’ha fet de forma brutal, valorant 1,00 € tot el capital propi de l’entitat.
Un nou argument prou sòlid per als i les qui que venim defensant la recuperació de la sobirania económica i/o la creació d’una cosobirania económica eurosud.
14. L’ alternativa. Feta la denuncia, al seu moment del rescat, i ara de l’engany i del cost del rescat, cal plantejar:
> acció política pel curt termini: Que fem, ara, amb les entitats rescatades? I amb el conjunt del sistema financer?
> agenda de treball inmediata: la táctica parlamentaria investigadora del Grup Parlamentari Confederal UP-ECP-EM en la molt properament nata Comissió d’Investigació, al Congrès, a partir de l’ Informe del Banc d’Espamya, tot i l’excepticisme respecte de les Comissions d’Investigació. Recordem que va existir una de semblant al Parlament de Catalunya.
http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/resultat-cerca/index.html
Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors. 03/06/2014 – sessióordinària
Data: 03/06/2014
Durada: 1 h. 25 m. 5 s.
Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors. 02/07/2012 – sessió constitutiva
Data: 02/07/2012
Durada: 1 h. 0 m. 45 s.
El Parlament engega la comissió d’investigació sobre les caixes amb l’objectiu de dirimir “responsabilitats”
L’anàlisi de les participacionspreferents i elsnomsdelscompareixentssón encara punts de conflicte entre elsdiferentspartits
ARA / ACN Barcelona Actualitzada el 02/07/2012 19:55
El Parlament ha engegat aquest dilluns la comissiód’investigació sobre el sistema financer.
http://www.ara.cat/economia/COMISSIO_INVESTIGACIO-CAIXES-PARLAMENT_0_729527200.html
> projecte estratègic d’economia financera.
Formular una proposta d’esquerres creible, verificable i avaluable pel sistema financer és un repte essencial per a qualsevol projecte de canvi social,
Per a repensar i facilitar debats, alguns enllaços a noticies i documents:
- document col·lectiu “Medidas inmediatas para ir hacia la socialización de la banca / ¿Qué podemos hacer con los bancos?”
Amb aquests 6 objectius ;
- Regular el sector financer.
- Reestructuració del sector bancari i reforma de la seva operativa
- Eradicar el comportament rendista i les operatives especulatives
- Fi del secret bancari
- Finançar d’una altra manera la despesa pública
- Reforçar la banca pública
I tot un conjunt de mesures adscrites a cadasqun dels mateixos.
- https://www.attac.es/2011/07/18/attac-reclama-la-nacionalizacion-de-bankia-y-el-resto-de-cajas/
- https://nacionalizacioncajamadrid.wordpress.com/
- http://bancapublica.info/
- http://www.eldiario.es/zonacritica/banca-publica-existe-Europa_6_410219001.html
Visitar el bloc de Pere Fernàndez: Aquí