Alliberament de París
Rosario Cunillera, activista social, membre de l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme i dels Iaioflautes, i patrona de la Fundació; i Carles Vallejo, secretari de l’Associació Catalana de Presos del Franquisme.
Junts ens porten un recull dels esdeveniments que van tenir lloc durant el mes d’agost del 2019 per commemorar els 75 anys de l’alliberament de París, on van participar republicans espanyols exiliats per la Guerra Civil.
Agost de 2019, 75 anys de l’alliberament de París, vam tenir la sort d’estar en els actes d’homenatge amb una persona que va viure en directe aquests esdeveniments, que a París va ser saludat per l’alcaldessa i la ministra de justícia del govern espanyol i que a Espanya segueix sent considerat com un “bandolero y maleante” per la Llei de Memòria Històrica del 2007. Parlo de Lluís Martí Bielsa avui desgraciadament mort el 6 d’octubre en el dia de l’homenatge als guerrillers espanyols a Santa Cruz de Moya. El 24 se celebra l’entrada dels tancs de la Nueve amb molt èmfasi però s’oblida que la insurrecció va començar el 18 a la tarda amb la resistència interior FFI (Forces Franceses de l’Interior) que estava composta de molts estrangers i molts republicans espanyols que s’havien salvat de la guerra d’Espanya i varen continuar la seva lluita contra el feixisme a França.
La tarda del divendres 23 d’agost, al cementiri de Chars, vam retre homenatge a Luis Fernández, un dels primers organitzadors dels guerrillers a la Zona Lliure a l’inici de 1942 i cap nacional de l’Agrupació dels Guerrillers Espanyols a França; amb l’alliberament fou General de les Forces Franceses de l’Interior. L’endemà al matí, al Boulevard Saint Germain, davant la placa que el recorda i amb la presència de la ministra de Justícia del govern espanyol i de les autoritats franceses, vam honorar la memòria de José Barón Carreño cap de la Zona Nord de la MOI (Mano de obra immigrada), caigut en combat el 19 d’agost de 1944, primer dia de la insurrecció de París. Després ens vam traslladar als murs de la presó de la Santé davant la placa dedicada a Conrat Miret Musté, cap dels primers grups armats de La Main d’Oeuvre Immigré, mort el 27 de febrer del 1942 torturat per la Gestapo. Diumenge 25 d’agost al matí, després de visitar la tomba de José Barón al cementiri de Pantin, vam retre homenatge a Juan Negrín, darrer cap del Govern de la República, al cementiri Pere Lachaise comptant amb la presència de la seva néta Carmen Negrín que ens va adreçar unes paraules. També vam poder visitar el Museu de l’Ordre de la Libération dedicat a la Resistència Interior, a la França Lliure i a la Deportació així com el memorial de la caserna de Mont-Valérien on, durant l’ocupació, els nazis van afusellar més d’un miler de persones, entre resistents i ostatges (entre els quals hi ha bastants espanyols).
La tarda del dissabte 24 l’Ajuntament de París va organitzar un acte als Jardins de la Nueve, amb la intervenció de l’alcaldessa de París, rememorant el paper dels espanyols en l’alliberament d’aquesta ciutat, i de la ministra espanyola de Justícia, Dolores Delgado, que va ser escridassada per una part dels assistents. Finalment vam participar en la cerimònia de cloenda organitzada per l’Ajuntament de París a l’Esplanade de la Liberation, on destacaments dels exèrcits nord-americà i francès van honorar les banderes de les tropes que van participar en l’alliberament de la ciutat. Va ser molt emotiu veure la bandera de la República Espanyola entre elles.
Van ser dies molt intensos d’emocions i a més d’un se li van escapar llàgrimes quan a la desfilada del 25 el poble francès cridava quan passàvem “Merci, merci, merci…”. Com diu el fill de Luis Fernández amb les seves paraules davant la tomba del seu pare… “Estoy convencido que Luis Fernández no tiene nada de único, son legiones…”. No oblidem mai i seguim el seu exemple de lluita contra el feixisme. La memòria és història, un país sense memòria no té història.