Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Cultura   /  Alliberem l’Art per salvar la vida

Alliberem l’Art per salvar la vida

Roser Pineda, professora jubilada de dibuix tècnic, artista i col.laboradora de La Directa escriu l’article següent sobre l’invisibilitat forçada que pateixen les dones en el món de l’Art. 

Les dones hem estat grans artistes? La meva experiència com a docent i artista és que, després de NO haver-ne estudiat mai cap dins dels estudis universitaris reglats i després d’uns quants anys d’experiències feministes, quan les busquem les trobem. Sempre hi ha hagut grans artistes del sexe femení, amb gran personalitat i, a vegades, fora dels canons de moda de l’època que els ha tocat viure. 
El que avui anomenem “Art” amb majúscules, en els Grans Museus del món occidental està consagrat al sexe masculí i a la raça blanca. Això és masclisme i, més finament, androcentrisme. Pot semblar “normal” no trobar ni conèixer grans dones pintores, però aquest fet té conseqüències deplorables per a tothom. La primer perquè genera violència institucional contra les dones, però també, i molt important, perquè AMAGA, maltracta i ignora el que han fet i continuen fent les dones i, per tant, les experiències artístiques de més de la meitat de la humanitat.
Els llibres d’Història de l’Art , fins fa ben poc, acostumen a citar Artemisia Gentileschi -si és que ho fan- com a filla de l’artista Orazio Gentileschi. Sabem d’ella que va ser la seva pròpia agent i administradora de la seva obra, cosa que no va evitar que part de la seves pintures fos adjudicada al seu pare, Orazio, com hem pogut saber recentment.
Els crítics destaquen d’ella la influència que va rebre del gran pintor Caravaggio, però encara queda pendent per estudiar qui va influenciar a qui, perquè les cosses que es diuen com la forta accentuació dramàtica i la càrrega d’efectes teatrals que trobem en la seva pintura està analitzada des del punt de vista artístic de la cultura patriarcal i això, a vegades, fa pensar a alguns que una dona no pot tenir aquesta força i, per tant, és fàcil atribuir els mèrits a un suposat mestre. El cert és que Artemisia va fer una obra personal, social i molt crítica i que avui les feministes ens hi sentim representades. Els temes de les seves pintures li van servir per explicar i denunciar l’abús, la violència i la violació que les dones patien en la seva època. Va aprofitar les temàtiques de moda de la pintura, com temes mitològics i bíblics per aplicar allò que les feministes dels anys setanta dèiem: “allò personal és polític”. Artemisia va fer política en primera persona. Fem una mirada, per exemple, a algunes de les seves obres més emblemàtiques, com Susanna i els vells, que Artemisia, amb només setze anys, va pintar i, veiem una dona nua, però no escull com era habitual en l’època el moment del bany de Susanna, que prové de l’escena bíblica, sinó l’instant en què marxa del bany espantada per les mirades perverses i luxurioses d’uns homes grans i vells.

Un altre exemple dels quadres més assenyalats pel feminisme és Judit i Holofernes, potser el més conegut i el que va pintar diverses vegades, cosa que indica l’èxit i la demanda temàtica. També coneixem la història personal viscuda que precedeix l’obra. Artemisia va ser violada pel pintor Agostino Tassi, artista mediocre que treballava al taller del seu pare. Ella va denunciar la violació i, pels registres i arxius judicials de l’època , coneixem les vexacions que va patir i la sentència injusta a què va estar sotmesa. El quadre esmentat –i, de fet, les diverses versions que Artemisia en va fer- té una doble lectura. D’una banda, el tractament del tema mitològic de Judit i Holofernes, que la pintora italiana escenifica amb gran dramatisme i virtuosisme pictòric. Però hi ha molt més, perquè Atemisia Gentileschi en fa política i en primera persona. No pinta unes dones joves, ni vulnerables, ni febles, sinó dones fortes, de mitjana edat i segures de si mateixes; dones que saben el que fan, dones que actuen amb complicitat, dones que reclamen justícia des d’una altra veritat, dones d’acció directa per fer allò que cal fer. És un acte de reparació de moltes injustícies davant el patriarcat, una mena de venjança subtil.

Actualment, gràcies a les feministes podem estudiar aquesta pintora que va viure fa més de 300 anys i que avui sembla més actual que mai, encara que ens queda molt per descobrir i per emocionar-nos-en. És necessari aprendre de les nostres avantpassades i, per això mateix, la pintora Artemisia Gentileschi és un regal de la vida i una baula important per recuperar genealogia femenina per a nosaltres i per a les generacions de dones futures.

Roser Pineda
Amb la complicitat de la Lluïsa Cunillera, professora jubilada de llengua i lliteratura catalana.

Comentaris, opinions, informació addicional: 1

  • Amada Santos

    12 de novembre de 2020

    Muy interesante el Articulo de Roser Pineda

Deixar una resposta a Amada Santos Cancel·lar resposta

X