Amb Carlos Puebla al Cor
Miquel Angel Soria, company del Vallès, professor de secundària de llengua i literatura castellana jubilat. Apassionat de la literatura i la música i amic de la Fundació. Viu a santa Maria de Martorelles, d’on va ser regidor i després alcalde, escriu aquest homenatge a Carlos Puebla en motiu del centenari del seu naixement. El publiquem en aquest butlletí pel record del Che que ens va deixar i per la seva relació amb la Revolució cubana.
L’11 de setembre, data de celebracions, s’enriqueix aquest any amb el centenari de Carlos Puebla.
Carlos Puebla, al que en alguna ocasió he considerat un cronista de la Revolució Cubana, vivia el bategar del seu poble i el traslladava, immediatament, a la lletra de les seves cançons. Qui que hagi estat a Cuba no ha cantat allà el seu record del Che?
Aquí se queda la clara,
La entrañable transparencia,
De tu querida presencia,
Comandante Che Guevara
Però també aquí es canta i arreu del món. Un detall: Carlos Puebla va escriure Hasta siempre Comandante després de sentir a Fidel llegir la carta de comiat del Che que iniciava la seva aventura a l’Àfrica. Per la qual cosa és molt creïble que la pogués conèixer en la seva estada clandestina a Cuba, mentre preparava el viatge a Bolívia.
No hi va haver esdeveniment que Carlos Puebla no expliqués amb la seva música: La reforma agrària, l’expulsió de l’OEA, la victòria de Playa Girón, la mort de líders d’altres països (Camilo Torres a Colòmbia), ─o cubans, com Camilo Cienfuegos─; el seu ferm compromís polític ─”ya que lo pregunta / le responderé / anticomunista yo jamás seré”─; el seu agraïment al Comandant en Cap “Gracias, Fidel”.
“Yo canto porque el presente
no es de pena ni es de llanto,
por eso es que cuando canto,
canto lo que el pueblo siente.
Soy del pueblo.
pueblo soy,
y adonde me lleva el pueblo
voy”.
És difícil trobar una definició més clara de la tasca que, sempre acompanyat dels seus Los Tadicionales, s’havia fixat.
Als 72 anys moria i a la seva tomba, a Manzanillo es pot llegir: “Yo soy esto que soy / un simple trovador que canta”.
Cada any es celebra el Festival Carlos Puebla, que reuneix trovadors de tot el país. Això manté viu el record com també unes estrofes gravades a foc a la nostra memòria
Aprendimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso cerco a la muerte
Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.
Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.
Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde espera la firmeza
de tu brazo libertario.
Seguiremos adelante
omo junto a ti seguimos
con Fidel te decimos:
Hasta siemper Comandante.