Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  Àngels Grases, Yasmina Sánchez, Adriana Sabaté i Cristina Bedmar

Àngels Grases, Yasmina Sánchez, Adriana Sabaté i Cristina Bedmar

La vaga del 8 de març s’apropa i va agafant força, extenent-se a tots el racons de la societat i als centres de treball. Ens sobren els motius i no ens cansarem de lluitar fins que haguem acabat amb el patriarcat.
Aquest any, seguint amb la iniciativa de donar veu a les dones per les mobilitzacions del 8 de març, vam plantejar dues preguntes a les nostres col.laboradores:

1. Quasi un any després del 8 de març del 2018, quins impactes creus que va tenir a nivell social? I per tu particularment?
2. Quines perspectives creus que es presenten aquest 8 de març? Com creus que hem de treballar?

i aquestes han sigut les respostes….

Àngels Grases

UN ANY DESPRÉS

Ho vaig viure amb gran sorpresa, amb molta emoció i amb cautela. També com a reconeixement a la feina feta de tots aquests anys, silenciada des de mitjans i Institucions. Un esclat que va desbocar totes les expectatives

Enguany, espero que les reaccions dels feminismes siguin tant o més potents que el 2018. Motius no en falten; crec que les dones (mogudes per la manada el me too etc.) han obert els ulls davant l’evidència i les joves volen saber, i cal estar molt alerta perquè les divisions (estratègia de la dreta) ens pot endarrerir una feina política/social que no pot parar, ja que és la revolució més important d’aquest segle. No es tracta de ser resistents, hem de ser eficients i treballar per no perdre res de res del que hem aconseguit i avançar des de les llibertats i la diferència.

I com diu la filòsofa i activista feminista Victoria Sendon de Leon: “Ha sido la nuestra , una revolución bulliciosa y callada al mismo tiempo, porque hemos estado en las barricadas del cambio y en las catacumbas de la resistencia. Hemos bajado a los infiernos de la transformación interior y tambien hemos tomado las calles, la noche, la libertad” (del llibre Marcar las diferencias 2002 ed. Icaria)

Àngels Grases Mullerachs, Fundadora Espai Llibreria Pròleg (Maig 1991).

Yasmina Sánchez

Llibertat, igualtat i sororitat!


Les desigualtats, la invisibilització, les violències que pateixen les dones no és un fenomen nou. Ho van patir les nostres mares i les nostres àvies, i les seves mares i les seves àvies. Però sempre les dones hem sigut conscients de la injustícia d’aquesta situació i ens hi hem revelat de maneres diferents segons les èpoques.


Aquesta lluita és la lluita més llarga i constant de la història de la humanitat i això és així perquè és una lluita pacífica, de conscienciació individual i col·lectiva per enderrocar l’ordre heteropatriarcal establert. La revolució feminista no té per objectiu fer una guerra als homes, o dotar-se d’un rol de supremacia com ho ha fet el sistema patriarcal, sinó de trobar la manera d’eliminar les discriminacions entre homes i dones. Qui hauria dit que un objectiu tan indiscutible fos tan difícil d’assolir.


En els últims anys, el moviment feminista ha treballat molt l’empoderament femení, treballant la sororitat, la lluita col·lectiva tant a l’espai domèstic com a l’espai públic i sobretot la transversalitat de la lluita que implica una transformació global.


Fruit de tota aquesta lluita i feina feta, l’any 2018, es va organitzar la primera vaga laboral, estudiantil, de consum i de cures internacional pel 8M, com a punt d’inflexió clau i de visibilització màxima de la sororitat feminista internacional.


La Revolució va començar fa molt temps ja, vam posar gota a gota aigua a l’olla, cada 8 de març l’aigua s’escalfa una mica més, la vaga fa bullir l’aigua i les bombolles, indicadores de sororitat i d’organització del moviment feminista, fan coure els ous… Ara, mai més estaran crus, ara, tothom a taula!


Yasmina Sánchez, politòloga, feminista i tècnica de la Fundació

Adriana Sabaté

– Quasi un any després del 8 de març del 2018, quins impactes creus que va tenir a nivell social?
Penso que el 8m2018 va posar el feminisme al centre de lagenda politik com mai abans havia estat, al centre d latncio mdiatik, aconsguint q dones d totes ls edats q potsr mai abans shavien considrat fministes prdssin recels cap a aqst fnomn i s sntissin intrplads x ell.
– I per tu particularment?
X a mi va ser 1jornada molt emocionant, sgotadora i intensa, organitzantnos amb ls veines dl barri x tallar vies cirqlacio ds d 1a hora del mati, dinant plgades, sorores i exultants i flipant a la tarda amb la trmnda mani q vam aconsguir organitzar, emocionades a lacte final amb la divrsitat i la potencia d les feministes daqsta ciutat!
– Quines perspectives creus que es presenten aquest 8 de març?
Penso q el 8m2019 sera nkra +gran, la ultradrta ha reaccionat a aqstes massivs manifstacions fministes i nosaltrs hm d seguir n peu, lluitant pels drets d totes, els q prillen i els q nkra no hm conkerit.
– Com creus que hem de treballar?
Penso q 1dls rptes inajornabls s la inclusio, hm daconsguir q dones d totes ls edats, origns, orientacions sxuals -i especialmnt totes les dones d clas trballadora- veiem l fminisme com 1movimnt social emancipador, la lluita contra l kpitalism patriarkl com a lluita x ls nostrs llibrtats i 1societat +justa.

Adriana Sabaté, educadora Social i activista feminista.

Cristina Bedmar

1. El passat 8 de març va posar sobre la taula la capacitat d’organització i transversalitat de la lluita feminista. Va aconseguir que generacions diferents de dones, socialitzades en contextos diferents, fossin conscients de la necessitat d’ocupar els carrers, de fer visible la lluita per la igualtat real i efectiva entre homes i dones, així com va aconseguir que molts homes també entenguessin el seu paper d’acompanyament i col•laboració.

Per mi, va suposar un redescobriment: vaig ser conscient de com d’ample és aquesta lluita feminista, de quantes coses hi caben, i va fer que cada vegada més em posi les ulleres violetes a l’hora d’analitzar cada aspecte de la meva vida

2. Aquest 8 de març tenim un repte clar, que no és altre que estar a l’altura del què va suposar l’any passat: hem de seguir treballant unides, plegades, per tal de mantenir tota la força i intel•ligència col•lectiva al servei de la causa, amb tota la generositat i sinceritat de la qual ens puguem dotar. Malgrat tots els moviments i intents de les elits per separar-nos, hem de tenir clar l’objectiu de lluita compartida, i lluitar contra la fragmentació que se’ns vol imposar perquè, si restem unides, som imparables.

Cristina Bedmar, directora de la revista Maig.

Deixa un comentari

X