Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  Assun Franquesa, Carlota Freixenet, Adelina Escandell i Hakima Abdoun

Assun Franquesa, Carlota Freixenet, Adelina Escandell i Hakima Abdoun

La vaga del 8 de març s’apropa i va agafant força, extenent-se a tots el racons de la societat i als centres de treball. Ens sobren els motius i no ens cansarem de lluitar fins que haguem acabat amb el patriarcat.
Aquest any, seguint amb la iniciativa de donar veu a les dones per les mobilitzacions del 8 de març, vam plantejar dues preguntes a les nostres col.laboradores:

1. Quasi un any després del 8 de març del 2018, quins impactes creus que va tenir a nivell social? I per tu particularment?
2. Quines perspectives creus que es presenten aquest 8 de març? Com creus que hem de treballar?

i aquestes han sigut les respostes….

Assun Franquesa

1. El fet de que fos la primera vaga feminista convocada; amb afectació tant a nivell laboral, de cures en sentit ampli i de consum, i tenint en compte que no hi havia hagut cap antecedent a nivell mundial; va fer que l´impacte que va tenir va ser brutal perquè moltes dones vam estar-ho preparant, és va compartir i implicar a amigues, família, companyes de feina, conegudes, veïnes i també va ser de buscar complicitat amb els homes del nostre entorn; tant en el fet de que fossin ells els que assumint les cures, com que donessin suport i es sumessin a les nostres reivindicacions.

Va ser molt emocionant veure com els diferents mitjans de comunicació obrien les informacions amb imatges de les diferents concentracions al matí i les manifestacions a la tarda; les xarxes socials… per tant aquesta imatge arribava a tots el països del món. Pel que tenim l´orgull de ser el primer país del món que hem convocat i hem realitzat una VAGA FEMINISTA!!!

A nivell personal va ser un dia molt especial, perquè han estat molts anys de lluita i és com veure que es compleix un somni: convocar i realitzar un dia de VAGA per reivindicar millores socials, laborals, econòmiques… per a les dones!!!

La força que és transmet i que s´adquireix; així com l´efecte mirall perquè moltes dones s´hi sumint en la defensa dels nostres drets és molt potent i engrescador.

Sóc molt conscient que hi ha un llarg camí per fer i que cal continuar en la lluita i la defensa dels nostres drets, dia si i dia també; però juntes podem avançar i anar més lluny.

2. Per mi la més important és que crec que l´any passat va ser un punt d’inflació es va marcar un abans i un després; i no hi ha retorn. Cada any hi haurà la convocatòria de VAGA FEMINISTA, amb més coratge i força per portar-la endavant, i el gran repte, és que anem avançant en que acabi sent una vaga de 24 h en tots els sectors, fins arribar a una igualtat real entre dones i homes. Tenim feina per endavant…

Crec que s´ha de treballant sumant, sumant i sumant perquè sols sent moltes podrem avançar de manera real en les nostres reivindicacions.

Des de la convicció de que volem una igualtat real en tots els espais del nostre dia a dia, i amb la força dels diferents espais feministes hem d´anar sumant la incorporació dels homes en les nostres reivindicacions i lluites perquè ells assumeixin la seva responsabilitat i puguem vèncer el patriarcat que vivim i patim

S´ha de ser contundent amb el missatge i l´objectiu final que volem, però generoses  en els ritmes, els diferents espais de procedència, els orígens, les cultures…

JUNTES I CONVENÇUDES AVANÇAREM

Assun Franquesa, activista feminista, treballadora social, sindicalista de CCOO.

Carlota Freixenet

1. La vaga del 8 de març de l’any passat va tenir un impacte social a nivell de reconeixement del moviment feminista. M’explico: no és que fins al moment no hagués estat visible el moviment feminista, però ara, un cop aquest ha passat al debat públic de primera línia i ha esdevingut “mainstream”, de cop ens hem trobat amb uns carrers més plens que mai, amb unes vagues recolzades per una part important de la població i amb una sensació de sororitat enorme als carrers. Personalment em va servir per conèixer el meu entorn més proper, al barri, per implicar-me de nou a l’assemblea feminista, per veure les cares de les companyes i, entre d’altres coses, per reflexionar sobre tot allò que ens afecta durant la resta de l’any.

2. En aquest sentit, i parlant des d’un nivell molt local, al barri hem patit una sèrie de violacions que ens han fet reflexionar molt sobre els usos de l’espai, sobre la perillositat al carrer i sobre la violència exercida sobre les dones a l’espai públic. Potser haver de recordar que la nit és nostra és vell, però ara mateix crec que és el que més m’afecta.

Carlota Freixenet, llibretera de La Carbonera.

Adelina Escandell

1. El 8 de març del 2018 és una data que passarà a la història amb majúscules. El moviment feminista que duia molts anys organitzat-se i teixint complicitats va aconseguir una mobilització mai vista. Dones d’edats, condicions i localitats  diferents van fer sentir la seva veu al carrer de maneres diferents; algunes van penjar un davantal al seu balcó i d’altres van aturar carreteres o línies de tren, al crit de :  «ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS! Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM»

Personalment molt  emocionada i satisfeta. Després de sembrar durant molts anys  sorgeix una flor fresca i olorosa plena d’ energia i empenta col.lectiva que em va omplir la motxilla per seguir empenyent.

2. Hem de seguir teixint aliances i complicitats. L’any passat vam ser moltes que  vam sortir al carrer, però encara no hi érem totes. També alguns homes ens van recolzar. Parlem de FEMINISMES. I en el reconeixement d’aquesta diversitat i pluralitat rau la nostra força. Cal que aquest any encara ens apleguem moltes més perquè per canviar aquest món injust regit pel patriarcat,  que provoca dolor i destrucció, hem de ser moltes i molts.

Adelina Escandell,mestra jubilada, feminista i presidenta de la Fundació.

Hakima Abdoun

El nostre moment és ara.
El 8 de març de 2018 fou un dia que va marcar un abans i un després a la història del feminisme, tant a nivell nacional, com internacional. Va ser la primera vegada que es va realitzar una vaga feminista en la qual es va reivindicar el treball de cura com un element imprescindible pel benestar de la societat i per a la seva reproducció.

Sota el lema “si nosaltres parem, s’atura el món” fou una mobilització de gran èxit, milers de dones de totes les edats arreu del món embolicades de color lila com a símbol feminista, vam fer els carrers nostres. Aquell dia ho vaig viure amb molta il·lusió i amb un sentiment d’esperança que ens apropa al canvi i a la transformació social que està a punt de trucar les nostres portes. Tot això és gràcies a les nombroses lluites, protestes i campanyes que s’han fet per a crear consciència i compromís.

Personalment, estic compromesa en fer visible la lluita de la dona àrab en contra d’un patriarcat dominant i misogin. El nostre treball com a feministes amb un altre origen és fer visible la feina de moltes altres dones que viuen en altres contextos socials, on són tractades com a persones inferiors, on es compren i es venen en un mercat d’intercanvi patriarcal, com un objecte que es traspassa del pare al marit. Quan més petita millor per ser sotmesa fàcilment. Dones que hem viscut moltes desgràcies com la mutilació genital, matrimoni infantil, abús sexual i, submissió familiar i social. Dones que algunes han arriscat les seves vides per sobreviure com la Lubna al-Hussein. És una activista sudanesa que va ser empresonada per portar un pantaló al 2009 al seu país. De la mateixa manera, Rahaf Mohammed Al Qunun, una jove saudí que va escapolir de la seva família tement per la seva vida pel simple fet d’abandonar la creença dels seus pares. Aquests són només dos exemples de les moltes dones activistes del món àrab. Com també ho són les iraníes preses per sortir al carrer o conduir sense vel (hijab).

El feminisme es treballa des de la base, colze a colze amb totes les dones i moviments feministes. Només des de la fraternitat i germanor podrem aconseguir la transformació social que desitgem. Tenir clar això ara és més important que mai. Ara més que mai tocar fer front a tots aquells moviments i partits que volen tornar a portar-nos a les èpoques més fosques del masclisme. Ni un pas enrere!

Per tant, aquest 8 de març és un moment clau per poder dir alt i clar: No en el nostre nom! No acceptarem que enfonsin el treball que portem construint des de fa dècades. No permetrem que cap home decideixi mai més sobre el nostre cos. El 8 de març d’aquest any tornarem a fer els carrers nostres per demostrar que la perspectiva de gènere i la lluita feminista és un camí de no retorn. El nostre moment és ara.

Hakima Abdoun, activista i treballadora social, Membre del Col·lectiu Feminista Heura Lila.

Deixa un comentari

X