Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Autoorganització solidària enfront de la pandèmia

Autoorganització solidària enfront de la pandèmia

David Companyon i Costa, ex diputat al Parlament de Catalunya i membre de la Fundació ens presenta aquest article publicat a la Revista Sin Permiso en relació a la situació actual d’emergència sanitària i de com la societat ha donat una resposta col·lectiva i solidària.  La prova d’aquesta resposta han estat les immenses accions solidàries que la societat ha impulsat per ajudar a les persones en situació de vulnerabilitat. 

Un dels aspectes més rellevants en aquests dies de confinament per la crisi (sanitària, econòmica, humanitària…) del Covid-19 són les xarxes de solidaritat que han nascut o crescut a tot el territori, des dels barris de Barcelona, Madrid, Bilbao, València o Vigo, fins a la immensa majoria de ciutats i pobles. Estan sent la millor mostra de resposta comunitària i col·lectiva, de l’autoorganització davant la pandèmia.

Moltes d’aquestes iniciatives estan suplint a les administracions, superades tant per la manca de previsió com per la situació en la que les retallades als serveis públics, especialment la sanitat fetes per aquells que tant van elogiar la globalització (i no només pels neoliberals, sinó per molts líders suposadament d’esquerres). Ara, es manifesta la veritable cara d’un capitalisme salvatge on els especuladors i els oligopolis posen els seus beneficis carronyers per sobre del dret a la vida de la humanitat.

En les xarxes socials es poden seguir centenars de iniciatives que tenen en comú l’autoorganització de la solidaritat. És emocionant veure com, de punta a punts de la península, es succeeixen. A Ponteareas, Gondomar, Tui, Mondariz, Mos, Porriño i Vigo les maquines de cosir no s’aturen ni de dia ni de nit, una xarxa de més de 50 dones de 19 a 90 anys fabricant bates i màscares diàries per a l’hospital públic Álvaro Cunqueiro. A Barcelona, el Sindicat de Manters, al barri del Raval de Barcelona, o el centre islàmic al barri del Clot, han convertit els seus centres en tallers de costura per fer màscares i bates, o com l’Associació de Venedors Ambulants que ha creat un banc d’aliments solidaris, similar al fet per un grup de joves magrebins al barri Otxarkoaga de Bilbao.

Hem vist com a proposta dels treballadors de SEAT s’han posat els recursos per a fabricar respiradors o una cooperativa d’Hernani farà 10 milions de màscares quirúrgiques al mes. Un altre exemple, els treballadors d’una fàbrica de gorres que estan fabricant màscares i han enviat material fet per unes 2.000 persones voluntàries de tot l’Estat, o projectes col·laboratius compartint manuals per a la fabricació de màscares en impressores 3D, o Cooperavirus, a Santiago de Compostel·la, una plataforma de voluntaris que posa en contacte a centres sanitaris amb iniciatives solidàries que poden proveir de material mèdic o un altre tipus d’ajuda.

Un altre aspecte clau a ressaltar és el dels sindicats. Estan fent un esforç enorme per a atendre els milers de consultes sobre ERTOS, ERE, acomiadaments i situacions en les quals centenars de milers de treballadors s’han vist abocats aquests dies. El seu paper és importantíssim, simplement valdria pensar què estaria passant sense el seu paper actiu i reivindica la importància de les organitzacions obreres.

Les xarxes d’ajuda veïnal són el rostre de la solidaritat. Estan pràcticament en totes les ciutats. Moltes d’aquestes xarxes no neixen del no-res, s’han conformat a partir d’associacions de veïns, de plataformes de lluites diverses prèvies, AMPAS, Xarxes de Suport Mutu que van ser les primeres i continuen funcionant com una xarxa veïnal molt nombrosa (en el barri de Gràcia de Barcelona la conformen unes 1.500 persones) o la Xarxa Migrant a Catalunya, una xarxa de suport a les persones migrades formada per nombroses entitats que reclama la regularització de totes les persones en situació irregular.

Tots aquests espais de trobada han canviat el seu objectiu inicial per a ajuntar esforços i donar una resposta solidària. Totes elles detecten les necessitats i generen una xarxa de suport per a ajudar i s’organitzen en comissions a partir de la disponibilitat o les tasques que cada persona que les integra diu que pot fer, com a cura de persones vulnerables o nens, organitzar-se en relació amb la Vaga de Lloguers, situacions de violència masclista o en temes laborals.

Hi ha desenes d’exemples que mostren com el poble és capaç de teixir xarxes de solidaritat i com els treballadors tenen la capacitat de posar la producció al servei dels interessos de població. Intentem fer un repàs d’algunes d’elles començant per les xarxes veïnals.

BARCELONA

En el barri de Sant Antoni, es reuneixen associacions i entitats del barri que prèviament ja existien (Calàbria, 66, Fem Sant Antoni, De veí a veí, Associació de Veïns, Sant Antoni comerç…) i veïns que s’han unit en aquests dies. Estan desenvolupant tres tipus d’activitats: distribuir aliments als veïns que s’han quedat sense recursos econòmics; ajudar a persones confinades que no tenen facilitat per a desplaçar-se; i la confecció de màscares i bates per al centre de salut del barri, amb el qual hi ha molta relació per les lluites contra les retallades i en defensa de la sanitat pública. Quan les entitats del barri es van assabentar que no tenien màscares, un grup de veïnes va organitzar, en un cap de setmana, la confecció i van continuar fent bates. També es presta ajuda psicològica per telèfon en contacte amb el Col·legi de Psicòlegs.

Xarxes de barri com la de Sant Antoni n’hi ha tots els barris populars i la majoria de les ciutats a Catalunya, perquè són aquestes ciutats i els barris obrers els que més estan patint la pandèmia, el codi postal continua sent el principal determinant de salut. En els barris obrers el nombre de contagis quintuplica el dels barris com Pedralbes o Sarrià, el mateix passa a Madrid o Nova York.

L’Associació Veïnal de Vallcarca “Som Barri”, ho explica així: “entenem que juntes i organitzades estem millor i som més fortes per a afrontar qualsevol problema”. Per contactar o consultar les xarxes veïnals a Barcelona:

MADRID

Seguint l’exemple de Somos Tribu de Vallecas, la Federación de Asociaciones vecinales de Madrid ha posat en marxa #DinamizaTuCuarentena, un hashtag per a xarxes socials i un blog (https://dinamizatucuarentena.wordpress.com) que recull la informació sobre les xarxes de suport mutu veïna en Madrid,  en el qual expliquen que “neixen dels valors de la cultura veïnal com són la solidaritat, lo comunitari i el recolzament mutu”.

Somos Tribu, al barri de Puente de Vallecas de Madrid, va posar en marxa xarxes veïnals de suport mutu. Ho va fer des del moment en què el Govern autonòmic va decretar el tancament de les escoles, juntament amb les associacions de veïns de Puente Vallecas i Palomeras Bajas, un grup de joves del barri i associacions de dones. Avui les xarxes veïnals ja existeixen en barris com Nueva Numancia, San Diego, Carlota i Peña Prieta, Buenos Aires i Palomeras i Entrevías. S’organitzen mitjançant grups de missatgeria, han creat xarxes específiques per donar suport als infants, els joves (centrats en nens amb necessitats socials), iniciatives culturals i de lleure i suport laboral.

La immensa majoria d’aquestes xarxes de barris ofereixen, com a mínim, fer la compra i les gestions de la gent gran i els grups de risc, passejar els seus animals de companyia i la cura dels nens amb famílies no poden fer teletreball. Amb aquest esperit, en els últims dies, les associacions veïnals, juntament amb els joves i grups de dones, s’han posat en marxa.

És cert que no podem sortir al carrer, però podem estar mobilitzats i aquesta mobilització s’ha estès com una taca d’oli.

A CORUÑA

Os Grupos de Apoio Mutuo (GAM) han estat la resposta dels barris populars de A Coruña. Es defineixen com: “una resposta autogestionada per activar la solidaritat just quan més es necessita.” Unes 1.500 persones de 12 barris estan connectades i treballant en aquests grups oberts i transversals, que tracten les emergències alimentàries, ajudant als immigrants sense papers que temen sortir al carrer i ser detinguts, d’organitzar demandes als serveis públics, etc. S’han organitzat 6 grups de treball: habitatge (lloguers i participació en la vaga que s’està preparant); ajuda alimentària; acompanyament emocional (amb la col·laboració de psicòlegs i psicoterapeutes); drets socials (ajudes a treballadors d’ERTE, també en relació amb els sindicats, i campanya de renda bàsica); cosir a casa (65 persones que fan màscares) i donar suport al comerç local i de proximitat. Podeu obtenir més informació en aquest enllaç: https://gamcoruna.org

SEAT

Els treballadors del SEAT són un dels millors exemples de com la classe obrera té la capacitat i els coneixements per posar la producció al servei de la lluita contra la pandèmia, per posar el dret a la vida per sobre dels interessos capitalistes.

La línia de muntatge de SEAT a Martorell te un aspecte impensable fa només un mes. No es fabriquen cotxes, es produeixen respiradors per als hospitals. Passar de la producció de cotxes a respiradors en una setmana és possible si s’uneix el treball de molts obrers, tècnics i enginyers que es reuneixen i un motor molt més potent que el benefici capitalista: la solidaritat. “La motivació de totes les persones implicades en aquest projecte és ajudar en la forma en què sabem, que és fabricar un equip en sèrie, aquesta vegada per salvar vides”, explica un treballador de la planta de Martorell. Les màquines no s’aturen. Des de l’inici de la situació causada pel Covid-19, es van posar en marxa diferents iniciatives en SEAT per combatre la propagació del virus. Concretament, per produir els materials més demandats pels hospitals, com ara respiradors. 13 prototips van ser concebuts al model final.

La clau està en el eixugaparabrises. Amb engranatges impresos en SEAT, eixos de caixa de canvis i el motor de caixa de canvis adaptat, el projecte pren forma. L’objectiu era fabricar els respiradors amb la màxima qualitat i el resultat ha estat l’anomenat oxigen, dissenyat juntament amb els treballadors d’una altra empresa, Protofy. XYZ.

150 treballadors han canviat el seu lloc de treball habitual per fer respiradors on abans es muntaven parts del SEAT Leon. “Modificar una línia de muntatge i poder transformar-la fabricant respiradors ha estat un treball dur que involucra moltes àrees de l’empresa i ho hem fet en el temps rècord d’una setmana.”

Una cosa que semblava impossible ho han fet desenes de treballadors que han posat en aquest projecte més que hores de son. “Només sabent que hem intentat ajudar a salvar una vida, tot aquest treball haurà valgut la pena.” No hi ha necessitat d’afegir res més. Si vol saber-ne més, aquest vídeo de CC. OO. explica els detalls: https://www.youtube.com/watch?v=lHa6No33obg&feature=share

LA COOPERATIVA BEXEN (HERNANI)

Una cooperativa d’Hernani, Bexen Medical, pertanyent a la Corporació Mondragón, fabricarà 10 milions màscares. La cooperativa Guicoana es convertirà en la fàbrica de màscares més gran de l’estat i crearà una vintena de llocs de treball. Una altra cooperativa, l’Assemblea de Mondragón, s’encarregarà de la fabricació de les màquines per produir les màscares.

BARRIO DE OTXARKOAGA (BILBAO)

La gent gran és la més vulnerable al Covid-19. En moltes ciutats hi ha blocs d’habitatge sense ascensor o gent tan gran que difícilment poden sortir de casa. Al barri d’Otxarkoaga, a Bilbao, s’han organitzat de manera que cap d’ells li falti aliment o medicaments, gràcies a joves com Moha, Musta i Mohsin, que arriben al mercat del barri cada dia i lliuren les comandes que prèviament han posat per telèfon, la gent gran d’aquest barri. Es tracta d’una iniciativa creada per l’Associació Tendel, que ofereix un sostre a joves magrebins que ja han convertit l’edat majoritària i, per tant, han de deixar les llars d’acollida.

Consumir i lliurar productes locals i de mercat d’aliments és també una decisió per garantir el benestar del petit comerç en temps de reclusió. “La gent està encantada amb el servei, a més que per nosaltres és fantàstic, perquè tots ells lliuren són productes de mercat. Per tant, poden comtinuant consumint el nostre producte i no han de venir fins aquí “, diu Sheila, a càrrec de la polleria. En un dia poden lliurar fins a 40 comandes. L’única premissa que tenen ara és que ningú es quedi durant el confinament sense menjar a casa.

És una petita mostra dels casos recollits a les xarxes socials, però un meravellós exemple que contra la visió del món individualista que ens volen imposar, hi ha una altra que viu en valors populars i republicans: “la unió fa força”. Una gran lliçó que s’estén des de les comunitats veïnes, amb senyals que diuen: “si és necessari et faig la compra o vaig a la farmàcia per tu” i, sens dubte, saber que tens algú proper que pots trucar sempre dona tranquil·litat i més en aquests temps d’incertesa.

Totes aquestes xarxes de suport mutu i les iniciatives com les que hem descrit tenen un eix comú: davant el confinament som comunitat, no estem sols i hem de cuidar a les persones més vulnerables.

Per llegir l’article a la font original fes clic aquí.

Etiquetes:

Deixa un comentari

X