Cançons feministes
L’Antonio Gomez experiodista i excritic musical jubilat, recorda la vaga feminista del 8M i a dones lluitadores a través de cançons feministes, com The Rebel Girl o Soy Mujer, començant amb aquesta versió de La Lega que va sonar durant el 8M. Us les recomanem per passar un estiu musical i feminista.
Hi ha cançons que travessen la historia com a símbol de pervivència i actualitat de les seves denuncies.
Per la vaga del vuit de març vam escoltar i difondre una cançó gravada ex professo per un cor femení. La melodia que utilitzen, que és possible que recordem, correspon a una cançó anònima Italiana, “La Lega” (La Lliga). Una mica d’història:
La cançó original va ser un cant femení anònim que es va utilitzar a les lluites camperoles italianes de finals del segle XIX – principis del XX. Prohibida durant el feixisme, a principis dels anys 60 la gravaren les cantants Sandra Mantovani i Giovanna Daffini en una versió senzillament excepcional. Posteriorment va formar part de la banda sonora de la pel·lícula “Novecento” i des de llavors ha recorregut el món com a referent de la lluita de les dones, fins acabar en himne de la vaga feminista.
He unit tres versions en un sol vídeo, sobretot per donar-me el gust d’escoltar-les seguides.
Encara que som dones
No tenim por
Per l’amor dels nostres fills
Per l’amor dels nostres fills
Encara que som dones
No tenim por
Per l’amor dels nostres fills
Per l’amor dels nostres fills
Encara que som dones
No tenim por
Per l’amor dels nostres fills
Socialisme és el que volem.
O li o li o la
I la Unió creixerà
I nosaltres els socialistes
I nosaltres els socialistes
O li o li o la
I nosaltres els treballadors
Volem la llibertat!
Però la llibertat no ve
Perquè no estem units
Les crostes amb el patró
Les crostes amb el patró
Però la llibertat no ve
Perquè estem units
Les crostes amb el patró
Tots haurien de ser assessinats
Encara que som dones
Por no tenim
Tenim bones llengues
Tenim bones llengues
Encara que som dones
Por no tenim
Tenim bones llengues
I ens defensem bé.
I bé senyorons
Que tenen tant orgull
Tanca el teu orgull
Tanca el teu orgull
I bé senyorons que tingui tant orgull
Tanca el teu orgull
I obre la teva bitlletera
O li o li o li
I la Unió creixerà
I nosaltres els treballadors
I nosaltres els treballadors
Volem la nostra recompensa!
O li o li o la
I la unió creixerà!
La noia sindicalista
Rememorant la vaga, permeteu-me recordar a les dones en les seves multiples lluites al llarg del temps. I com que no ho puc evitar, permeteu-me també que expliqui alguna cosa d’aquestes cançons.
Joe Hill va ser, molts ho sabreu, potser el primer dels cantants sindicalistes dels que han quedat memòria, executat l’any 1915 per un crim que no havia comès. Recordo ara dues frases que va escriure. Deia sobre les cançons: Un pamflet, per bo que sigui,mai es llegeix més d’un cop, però una cançó s’aprèn de memòria i es repeteix una vegada i una altre”. També assegurava que ell escrivia “cançons per avivar les flames del descontent”. En això estem.
“Rebel girl” (La noia rebel), la va dedicar l’any 1914 a Elizabeth Gurley Flynn, comunista, organitzadora sindical del primer sindicat de classe estatunidenc, el IWW (Treballadors Industrials del Món), activista antirracista i feminista. Aquí la va gravar la cantant danesa Janne Lærkedahl amb un toc, per cert, molt country.
https://www.youtube.com/watch?v=G3AC1lI9YTc
Hi ha dones de molts tipus
En aquest món estrany, com tots saben.
Algunes viuen en boniques mansions
I porten la millor roba.
Hi ha reines i princeses de sang blava
Que tenen amulets fets de diamants i perles.
Però l’única i dama de pura sang
És la noia rebel.
Aquesta és la noia rebel, la noia rebel!
Per la classe treballadora, ella és la perla preciosa.
Ella porta coratge, orgull i alegria
Als combats rebel Boy.
Hem tingut noies abans, però en necessitem més.
És grandiós lluitar per la llibertat
Amb una noia rebel.
Sí, les seves mans es poden endurir per la feina
I el seu vestit pot no estar molt bé,
Però un cor està latent al seu pit.
Això és veritat per la seva classe i la seva classe.
I els partidaris del terror estan tremolant.
Quan ella llenci el seu despatx i desafiament
Per la única i pura sang
Noia rebel.
Aquesta és la noia rebel, la noia rebel!
Per la classe treballadora, ella és la perla preciosa.
Ella porta coratge, orgull i alegria
Als combats rebel Boy.
Hem tingut noies abans, però en necessitem més.
És grandiós lluitar per la llibertat
Amb una rebel… Noia.
També inclouria, per variar, aquest boníssim cuplet irònic clarament feminista que La Argentina va cantar l’any 1935.
https://www.youtube.com/watch?v=ENFaPGN_Vy8
Yo soy la mujer modelo,
Yo sé bordar y coser,
Yo no me he cortado el pelo,
Yo sigo siendo mujer.
Recitado:
A mi no me gusta la actual moda exigua,
yo soy simplemente la mujer antigua.
Yo no soy gastona, no tengo melena,
yo tengo una mata de pelo muy buena.
Yo no gasto falda corta en el vestido,
yo guardo las piernas para mi marido.
Yo no bailo el swing yo no bailo el Fox,
¿y fumar?, uf, ¡que asco! Me da mucha tos.
(¿…?)
(¿…?)
Soy una infeliz
Pero soy mujer
Pero soy mujer.
Como ya saben ustedes
Yo soy la mujer de ayer,
Yo no dirijo un Mercedes,
Yo sigo siendo mujer.
Recitado:
El jugar al tenis no me satisface,
yo no soy la Lenglen ni falta que me hace.
Balandros y olas no capitaneo,
yo es solo en las tiendas donde regateo.
El ballet de hielo pa’ mí no se hizo,
yo no uso patines, ya no me deslizo.
En lo automotriz
no hago de chaufeur.
Soy una infeliz,
Pero soy mujer,
Pero soy mujer.
Yo voy siendo un tipo raro
en cuestiones del querer,
yo al novio no me declaro,
yo sigo siendo mujer.
Recitado:
En cuestion de amores mi cuerpo no espera
a que me fastidie cualquier pollo pera.
Me gusta el piropo, pero nunca quiero
que brutal me llame cualquier grosero.
A mi me entusiasma la carta amorosa
tímida y escrita en papel de rosa.
Y son mis autores de frases de amor
Bécquer, Espronceda, Larra y Campoamor.
Yo adoro el batir
Rancio del ayer
Soy una infeliz
Pero soy mujer,
Pero soy mujer.