Catalunya: És senzill, es tracta d’un referèndum
Miquel Salas, sindicalista i membre del Consell Editorial de Sin Permiso va publicar el 21 de maig passat l’article següent que ens parla de la sol·licitud democràtica del «Dret a decidir» que reclama Catalunya des de fa ja massa temps.
Aquest article està escrit abans que el President de la Generalitat convoqués el referèndum pel proper 1 d’octubre i fa referència a l’acte del passat 19 de maig. És un pas endavant per exercir el dret d’autodeterminació. La feina feta pel Pacte Nacional pel Referèndum va reforçar aquesta exigència democràtica.
El divendres 19 de maig, més de 3.000 persones van omplir el Palau de Congressos de Barcelona convocades pel Pacte Nacional pel Referèndum. Tenia l’objectiu de presentar els treballs i la mobilització que s’han desenvolupat durant aquests mesos per exigir la convocatòria d’un referèndum a Catalunya. I el treball ha estat molt i fructífer.
El Pacte Nacional pel Referèndum es va constituir el 23 de desembre de 2016. Agrupa més de 4.000 entitats, des de partits polítics, sindicats, associacions excursionistes, associacions de veïns, de gent gran, estudiants, juristes, patronals, ajuntaments… Fins al club de futbol Barcelona. Probablement, mai en la història moderna de Catalunya s’havia aconseguit una adhesió tan important del teixit social i associatiu del país. És el reflex del percentatge tan majoritari de catalanes i catalans favorables a exercir el dret democràtic d’autodeterminació mitjançant un referèndum.
Les dades són concloents. No hi ha enquesta en què baixi del 80% el percentatge de catalans partidaris d’un referèndum. En una enquesta als afiliats i afiliades de les CCOO de Catalunya, un 83% es va pronunciar favorablement. Entre els mesos d’abril i maig, s’han reunit 500.000 adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum. 600 centres de gent gran s’han pronunciat en el mateix sentit. 764 municipis (el 80,6% dels municipis de Catalunya) han donat el seu suport. En la majoria d’aquests municipis s’han formalitzat pactes locals a favor del referèndum, agrupant les forces polítiques i socials; en bastants casos han participat els regidors del PSC (Partit Socialista de Catalunya). 600 juristes van signar un manifest en el qual consideren que no hi ha raons legals per impedir el referèndum, que pot ser legal i constitucional. Jaume Assens, advocat i regidor de Barcelona en Comú, ho expressava amb claredat: “Per sobre de la llei hi ha la democràcia; la llei ha d’estar al servei de la democràcia i no al revés”. Fins els bisbes de les diòcesis catalanes van acordar en una declaració “que s’escoltin les legítimes aspiracions del poble català perquè sigui tinguda en compte i valorada la seva legitimitat nacional”. Un moviment transversal, que incumbeix a tot el país. En paraules de Joan Ignasi Elena, antic dirigent socialista i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, actual coordinador del Pacte Nacional: “Això no és una cosa de quatre o només de les institucions o els partits polítics; és un moviment ciutadà que reuneix al 80% del poble de Catalunya”.
Una rebel·lió democrática
No és només un moviment de cada 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) en la qual milions de persones, any rere any, han anat exigint el seu dret a decidir. La gent ha sortit al carrer quan s’ha tractat de defensar els càrrecs públics encausats. Quan la Mesa del Parlament està acusada per permetre que el Parlament voti una resolució a favor del dret a decidir, allà hi ha la gent cridant “no esteu sols”. Quan el passat 23 d’abril, Dia del Llibre, el Pacte Nacional pel Referèndum va proposar organitzar una recollida de signatures, en pocs dies es van inscriure més de 5.000 voluntaris/es i es van organitzar més de 1.000 llocs on recollir-les. Als carrers, a les portes dels ajuntaments, als locals sindicals, milers de persones es van adherir a una ferma voluntat democràtica: volem decidir.
Una imatge pot servir per mostrar el treball realitzat. Quan al desembre del passat any es va constituir el Pacte Nacional ho va fer al voltant d’una taula en una gran sala del Parlament. Es van necessitar moltes taules per reunir a més de 300 persones, però un cop constituït el que es necessitava era sortir al carrer, reunir a la gent, debatre amb ella, fer-la partícip del procés, i això és el que s’ha aconseguit, que gents de diferents opinions, d’orígens i llengües diferents, d’interessos no sempre coincidents, vagin en una mateixa direcció: la d’exigir un referèndum per tenir dret a decidir. Per tota la geografia catalana s’han realitzat centenars d’actes, uns petits i altres més grans, amb la voluntat comuna de sumar. La força i amplitud d’aquesta rebel·lió catalana només podrà ser satisfeta el dia que es pugui votar.
Un poeta ens deixa la seva paraula
En l’acte d’aquest divendres, a més de representants dels partits polítics, va ser molt visible i compromesa la presència dels secretaris generals de CCOO, UGT i altres organitzacions sindicals. Van mostrar el compromís de la classe treballadora amb l’exercici d’un dret democràtic. Van prendre la paraula diversos representants de les associacions adherides al Pacte, i van tenir especial rellevància les paraules d’un representant de l’associació Casa Nostra Casa Vostra de defensa dels refugiats, a Catalunya es lluita -va dir- pel dret a decidir i també es surt al carrer en la manifestació més important de tot Europa en defensa dels refugiats; i del món de la cultura, relacionant el dret a decidir amb la llibertat d’expressió, i va tenir una gran acollida les paraules del poeta granadí Luis García Montero (veure el vídeo de la seva intervenció aquí: http://www.vilaweb.cat/noticies/video-el-contundent-discurs-del-poeta-andalus-luis-garcia-montero-a-favor-del-dret-de-decidir/ ).
Va mostrar el seu suport al dret a decidir, va denunciar que estiguem en una situació en què les elits econòmiques siguin cada vegada més riques, mentre que una majoria ho passa malament, i que cada vegada que es vol decidir es respongui que això és populisme. Va denunciar com la corrupció degrada tota la nostra vida democràtica, parlant de la reprovació del ministre de Justícia i tot l’embolic judicial d’aquestes últimes setmanes. Va expressar que l’organització territorial d’un Estat no es pot separar de la voluntat de la gent. “Si hi ha qui pensa -va dir- que la Constitució no dóna lloc al fet que una comunitat decideixi lliurement sobre el seu destí, o aposta per canviar la Constitució o ha d’assumir que s’està posant de part del totalitarisme”. Va expressar el seu reconeixement a la fermesa democràtica de la societat catalana i sentir-se part dels ciutadans espanyols que reconeixen que Catalunya té dret a decidir sobre el seu destí. Va resultar molt satisfactori escoltar la solidària veu del poeta, i ciutadà, que des d’Espanya comprèn i recolza l’exercici d’un dret democràtic.
Va tancar l’acte Joan Ignasi Elena cridant a mantenir aquest esperit unitari a favor del referèndum, exigint que el govern espanyol ho reconegui, demanant al govern català que el convoqui i defensant que “Això no va d’independència sinó de democràcia”, que l’important és l’exercici del dret a decidir, que això incumbeix tant als partidaris de votar sí, com als partidaris de votar no. “Som una nació -va declarar- perquè així ho sentim la majoria dels catalans. Qui s’atreveix a contraposar drets nacionals, socials i solidaritat? Si són cares del mateix projecte polític. I com som una nació, som sobirans, i volem decidir. […] Ara és la reivindicació majoritària del poble de Catalunya”.
Les dificultats
El moviment és fort i gran la seva determinació, però també ho són les dificultats. La primera i més important: l’Estat i el govern del PP no volen ni sentir parlar del dret democràtic a decidir. No volen escoltar ni volen dialogar. Només cal veure la seva reacció quan l’Ajuntament de Madrid ha cedit una sala perquè el dilluns 22 de maig el president Puigdemont vagi a explicar la seva proposta de pacte per a un referèndum. La campanya del PP, “No a Cibeles”, és una expressió que els importa un rave la democràcia, és una pressió directa contra la llibertat d’expressió (potser preferirien que ni tan sols parlés) i reprodueix el reaccionarisme de qui atia l’enfrontament per treure rèdits electorals i, com no!, intentar tapar la seva profunda corrupció. Només per això, la gent treballadora i tota l’esquerra, tota, hauria de ser conseqüent defensora del dret a decidir. L’exercici d’un dret democràtic no és només perquè ho exigeix el poble català, sinó perquè exercint la democràcia el conjunt dels pobles d’Espanya serien els beneficiats en la lluita per emancipar-se de les polítiques del PP.
I, entre les dificultats, no podem obviar que el govern català encara no ha convocat el referèndum, quan es parla de l’1 d’octubre com a data probable, i que també greus casos de corrupció corroeixen a l’antiga Convergència.
La determinació és clara: cal convocar el referèndum, si és pactat millor (cosa més que difícil) si no, caldrà convocar-igualment, amb una normativa de legalitat catalana, amb una pregunta inclusiva, clara i senzilla, que faciliti la més àmplia participació, tant dels partidaris del si com els del no, i afrontar les responsabilitats que corresponguin. Tothom sap que per fer una truita cal trencar els ous.
Llegir l’article a Sin Permiso: Aquí