Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Com afecten les retallades en la coeducació

Com afecten les retallades en la coeducació

Segons un estudi publicat per la Fundació Jaume Bofill L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013) la despesa en educació sobre el PIB a Catalunya no ha parat de disminuir i afirma: “aquestes dades situen Catalunya en el grup de països europeus on les retallades han estat més severes”. Si al 2010 era del 3,7% va passar al 3,2% el 2011, i al 2,8% el 2012 i ha seguit disminuint fins ara.

Quan es parla de retallades en el món educatiu, a tothom ens ve al cap els edificis que no es construeixen o que es deixen  deteriorar perquè no es fan les actuacions necessàries; l’augment de número de nenes i nens en les aules, la manca de beques  o fins i tot, algú pensa en les retallades dels sous i condicions laborals del professorat (mentre ha augmentat el nombre de l’alumnat, ha davallat el nombre de professorat).

Però hi ha un del aspecte clau per la bona qualitat del sistema educatiu que ha patit la retallada més gran, i és la formació del professorat. Una formació que sempre és important, però que en aquest moment és clau.

A ningú se li escapa que les criatures del segle XXI no són iguals ni estructuren el seu pensament de la mateixa manera que els nostres avis i àvies. El coneixement és molt ampli i la manera d’arribar-hi també. Els reptes són immensos: noves estratègies, noves tecnologies, noves diversitats en les aules… L’increment de les necessitats socials repercuteix sobre les condicions de vida de les criatures i evidentment de com estan a l’escola.

Cal millorar la manera com s’ensenya perquè l’educació sigui realment una eina al servei de les persones (criatures o adultes). L’experiència de molt professorat, els estudis científics i el coneixement de la realitat d’altres països ens mostren que millorar l’educació avui no significa de dedicar més temps a estar asseguts a les aules o més matemàtiques o intentar avançar l’edat en què han d’aprendre a llegir (per posar alguns exemples).

I un dels aspectes formatius que han tirat més enrere  ha estat en els aspectes de formació en coeducació.

Coeducar significa superar les relacions de poder que supediten un sexe a l’altre, incorporar en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per poder actuar en igualtat, i reconèixer alhora les diferències pròpies de cada gènere (Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió)

A les escoles ja fa anys que nenes i nens, noies i nois comparteixen espais i organització, però això no significa que es treballi amb la idea de trencar estereotips i de donar el màxim de possibilitats a unes i altres. “Els valors patriarcals imperants a la societat que afavoreixen la desigualtat formen part del pensament i de les sentiments de moltes persones, i són reforçats a través de mecanismes complexos que també trobem a les escoles” (1)

Quan parlem de coeducació parlem del model educatiu de centre, de l’organització i responsabilitats compartides, de l’ús del llenguatge,  del tipus de relacions que afavorim,  dels continguts que ensenyem, dels materials que utilitzem, de com ensenyem, de la metodologia i la pràctica docent, de l’orientació professional, de l’educació afectivo-sexual Cada un d’aquests aspectes es podria desenvolupar de manera molt àmplia.

Amb el Govern d’esquerres a Catalunya es va posar de nou sobre la taula la coeducació, que es va fer com un programa d’innovació que va suposar unes minses ajudes als centres, formació…Com ens recorda Mercè Otero: “ i es va anar fent com sempre amb el convenciment i l’entusiasme de les persones implicades”. Malgrat no era el que les dones feministes del món educatiu havíem reclamat, va permetre  uns tímids avenços en aquest aspecte. Però amb l’excusa de la crisi, aquest aspecte va tornar a quedar al calaix; la coeducació incomoda a les elits dominants perquè qüestiona el patriarcat.

Perquè avanci la coeducació, es necessita treball col·lectiu i les retallades el dificulten. Si el treball en equip sempre ha estat important per desenvolupar qualsevol projecte, en aquest moment, fins i tot en les empreses més competitives organitzen formacions de col·laboració i treball col·lectiu per a la gent que hi treballa. Però veiem que la idea de la Conselleria a Catalunya i del Ministerio a Madrid és la d’una direcció que dirigeix (valgui la redundància), i un professorat que entra a les 9 i surt quan acaba les classes, sense més implicacions en la vida del centre.

Per treballar en grup i donar solució als reptes que es presenten,  cal en primer lloc que el claustre (i millor tot el centre) ha de tenir una organització prou democràtica i participativa que permeti organitzar-se en comissions (per exemple), i pugui existir la de la coeducació. Però com es poden engegar projectes si a una part important de la plantilla se la contracta per una proporció de l’horari del 70% o 65%? O quan el professorat ha de suplir la gent que està de baixa?

Aquest temps per pensar, analitzar, arribar a acords…és imprescindible per millorar en qualsevol aspecte de la vida  educativa; però molt més quan parlem de Coeducació.

Com ens podem plantejar la manera com ens organitzem el centre, o si la festa de Carnestoltes es pot celebrar d’una manera que trenqui estereotips o quines autores o científiques o esportistes incloem en els currículums, o quin tipus de llibres incloem a les biblioteques o com tractem determinats comportaments abusius o què passa a les estones de pati, o quin tipus d’orientació professional es fa amb l’alumnat de secundària…?

Més enllà de les retallades econòmiques, cal seguir reclamant la laïcitat a l’escola. Els integrismes i fonamentalismes religiosos van en contra dels drets de les dones. Cal denunciar els privilegis de l’Església en matèria educativa. NO, podem parlar de coeducació si l’escola no és laica.

Fins ara a Catalunya una persona del Consell Escolar havia de ser la persona referent en Coeducació (ja havíem denunciat que era insuficient). Però què passa quan el Consell Escolar perd importància enfront la direcció? Quin sentit té?

I mentrestant, tothom es lamenta pels casos d’abusos en els centres educatius i cada dia segueixen morint dones a mans dels seus amics, parelles… I a la televisió i mitjans audiovisuals es permeten programes que atempten contra la dignitat de les dones i que reprodueixen estereotips.

Hauríem també de tractar l’educació en el lleure, la gran perdedora en una societat que no valora l’educació.

És evident que  l’escola  en solitari no pot canviar la societat, però una bona educació és imprescindible si volem fer prevenció de comportaments abusius i ajudar que les nostres nenes i nens, noies i nois, desenvolupin al màxim les seves capacitats. COEDUCACIÓ ÉS EDUCACIÓ

8 de març de 2015

Adelina Escandell i Grases

Mestra, psicòloga. Va ser Formadora del Departament d’Educació en Coeducació

(1) Si voleu aprofundir en aquest tema http://dones.gencat.cat/web/.content/03_serveis/docs/publicacions_eines10.pdf

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes: ,
X