Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Compromís social contra neutralitat

Compromís social contra neutralitat

Josep Ferrer, Ex-rector UPC; president de Laude (assoc. d’ex-rectors/es) ens escriu aquest article sobre la sentència a la UB.

La universitat ha d’involucrar-se en els debats ciutadans defensant els drets fonamentals i les bases científiques, i denunciant les propostes i actuacions que no les respectin.

El jutjat n.3 de Barcelona ha sentenciat contra el pronunciament del Claustre de la UB que demanava l’alliberament dels presos polítics. De fet el manifest va ser aprovat pels Claustres de totes les universitats catalanes i per altres entitats, com ara l’associació Laude que aplega la majoria de ex-rectors/es.

Argüeix que falta a la “neutralitat institucional”. Aquest concepte no apareix a cap norma vigent, però s’utilitza cada vegada més, com ara per inhabilitar el MHP Torra. En canvi, ens recorda quan la dictadura franquista reclamava una universitat “apolítica”. Cal dir que aleshores els tribunals no van gosar invalidar el “manifest de Bellaterra” que reclamava llibertat i democràcia.

Ben al contrari, des del franquisme hem reclamat el compromís social de la universitat i de fet els estatuts de totes les universitats catalanes incloen aquest principi en un dels seus primers articles. La universitat ha de ser co-partícip de les problemàtiques i inquietuds del seu entorn, evitant recloure’s únicament en les tasques acadèmiques de creació i difusió del coneixement.

Val a dir que aquest principi és ben vist, i fins i tot reivindicat, pels sectors dominants quan es tracta de transferència de coneixement i recerca amb finalitats comercials. Les dificultats apareixen quan es refereix a temes socials, culturals o polítics.

No es tracta que la universitat prengui partit per una opció política determinada, sinó que aporti les bases científiques i culturals a partir de les quals s’articulin les diferents propostes d’actuació. La universitat, per exemple, ha d’alertar sobre el canvi climàtic o ha de proclamar la unitat de la llengua catalana, de manera que les propostes d’actuació per part cada partit o entitat poden ser ben diferents, però sempre respectant aquestes dades de partida. Quedarien només deslegitimades les propostes negacionistes o secessionistes: no es pot ser neutral front programes que ignorin les conclusions científiques.

 

Menys encara es pot ser neutral front actuacions que atemptin contra els drets fonamentals. Especialment responsables han de ser les institucions que tinguin major autonomia i autoritat moral. Aquests atributs no han de servir per defugir les problemàtiques socials sinó precisament per involucrar-s’hi. Què diríem d’unes institucions que, per exemple, es mostressin neutrals respecte de fets racistes o masclistes? De ben segur els exigiríem actituds exemplars i contundents.

 

I entre aquestes institucions, la universitat és potser la que ha de tenir un major compromís, ja que la societat la sustenta precisament com a nucli de pensament. Es a la universitat on el pensament ha de ser especialment lliure i crític, contravenint si cal els dogmes imposats pels diferents poders quan concerneixen valors i principis fonamentals.

Naturalment aquesta llibertat de pensament i d’expressió ha de ser tan individual com col·lectiva, amb la possible conformació de majories i minories, sempre mútuament respectuoses. Però el respecte mutu no ens ha de dur a la neutralitat o a la inacció, sinó al debat transparent i a la transferència de les conclusions a la societat.

Deixa un comentari

X