Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Conclusions del viatge a Colòmbia

Conclusions del viatge a Colòmbia

Adelina Escandell, activista feminista, mestra jubilada i Presidenta de la Fundació, ens conta la fi del seu viatge a Colòmbia com a part de la delegació Justice for Colombia per fer seguiment dels acords de pau.

I a mode de tancament

Quan se’m va oferir la possibilitat de formar part de la delegació de Justice for Colombia que anava a fer el quart monitoreig dels acords de pau, no ho vaig dubtar. Tinc clar que la meva condició de senadora ha d’estar al servei de qui treballa per un món més just; en aquest cas, al servei del poble colombià.

La delegació va estar formada per dotze persones (polítiques i sindicalistes) de Gran Bretanya, Escòcia, Irlanda, Dinamarca, Itàlia i Espanya. Cal comentar la bona tasca de gestió i coordinació de l’equip de Justice for Colombia: Hassan, Nick i Isabella. I agrair l’acompanyament de Sara Rodríguez de l’IAP.

Fruit de les trobades i reunions, la delegació vam elaborar aquest informe (que ja havia compartit en el primer article, però que el torno a compartir per a qui no l’hagués vist)

https://justiceforcolombia.org/

Havia seguit amb interès les negociacions pels acords de pau en l’Havana, en especial els aspectes sobre enfoc de gènere. Aquests acords es van signar entre el Govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC-EP el 24 de novembre de 2016.

Alguns aspectes de l’acord: Reforma rural integral, construir drets democràtics, reincorporació política i econòmica, garanties de seguretat, solució al problema de les drogues il·lícites, acords sobre les víctimes del conflicte, pla marc de financiació i implementació, enfoc de gènere…

Abans de marxar em vaig documentar. Vaig llegir sobre els acords de pau en dos documents:

* L’Informe del Relator Especial sobre la situación de los defensores de los derechos humanos elaborat a partir de la seva visita a Colòmbia del 20 de novembre al 3 de desembre del 2018

https://news.un.org/es/story/2020/03/1470571

* Estado general de la implementación del acuerdo de paz en Colombia. CSIVI-FARC. Centro de Pensamiento y Diálogo Político. Gentes del Común del gener de 2020

https://www.scribd.com/document/444788669/Informe-implementacio-n-versio-ndigital-compressed#from_embed

Les diferents trobades, reunions i visites, han confirmat el que s’explica en els dos informes. Però la relació directa t’impacta més que la lectura freda d’uns documents.

Per una banda, totes les persones amb què hem tractat ens han demanat que expliquem al nostre país el que estan vivint. Organitzacions de drets humans, sindicalistes, associacions de dones, forces polítiques de l’oposició… expliquen la poca voluntat d’implementació dels acords per banda del govern; les FARC van entregar les armes però s’ha avançat poc en garantir la seva seguretat personal, en el repartiment de terres, en desenvolupar projectes productius…

I per l’altra des de les instàncies governamentals també volen que s’expliqui arreu,  però en el sentit que compleixen i desenvolupen els acords.

És cert que l’acord de pau és global i integral i que això implica una gran complexitat; també és cert que es contempla una temporalització. Però no es pot negar que es comptabilitzen més de 700 assassinats de defensores de drets humans, civils, culturals i mediambientals d’ençà de la signatura dels acords; d’aquestes morts violentes, 250 només l’any passat, segons l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau; cinquanta-un assassinats dels primers dos mesos de l’any 2020. Mentre hi érem van ser assassinades dues dones i el dirigent del sindicat del petroli va patir un atemptat.

Cal també comentar que les negociacions amb l’ELN estan bloquejades per banda del govern. En totes les visites i trobades hem vist per banda de la població civil un desig que es desenvolupin els acords de pau. Una pau que s’entén amb justícia social.

Però és evident que les forces latifundistes del país, acostumades a utilitzar la llei o grups armats (els és indiferent), al servei dels seus interessos, no estan gens interessades en què els acords de pau es desenvolupin. Durant anys han edificat un estat en base a l’exclusió de la majoria de la població i això els ha proporcionat gran beneficis que no tenen interès en reduir-los.

Cal mirar també amb optimisme que  capes de la població (de les ciutats, estudiants…) que no s’havien involucrat en el procés de pau, ara la reclamen al carrer. Les mobilitzacions són constants i en totes, a més d’exigir millores de condicions de vida i laborals, pel conjunt de la població, es reclama que es desenvolupin els acords de pau. La resposta per banda del govern ha estat criminalitzar, reprimir i assenyalar aquests moviment socials.

De totes les trobades i reunions, en vull destacar algunes que per la meva història personal m’han colpit especialment; per una banda, la reunió amb FECODE, el sindicat de mestres; compartim amb ells la lluita per l’escola pública, treballar per la coeducació, per ampliar l’escolaritat obligatòria, per la defensa dels drets laborals del professorat.., però hi havia una diferència important amb l’executiva de la Fed d’Educació de CCOO de la que vaig formar part en una època, i és que tota aquella executiva estava amenaçada de mort.

També impactant la reunió amb entitats de dones; un treball transversal i complexe: formació, relació amb món laboral, contra la criminalització en els seus barris de la joventut… i les visites a les comunitats on vaig poder comprovar i escoltar què implica la defensa de la terra.  Per mi va ser un impacte conèixer personalment a Victoria Sandino, ex-comandant de les FARC i ara senadora que va estar present en la negociació dels acords de pau a l’Havana i responsable que s’incorporés la perspectiva de gènere als acords i que havia seguit amb molt d’interès en els mitjans de comunicació.

Cal també dedicar un comentari a les persones exiliades; segons dates oficials, el nombre de persones colombianes a l’exterior del país és de 4700000 persones, un 12% en condició de refugiades. I d’aquestes un 23,1%  a l’estat espanyol. El Sistema Integral de Verdad, Justícia, Reparacón y no Repetición és l’esperança d’un retorn voluntari digne i amb garanties a Colòmbia.

En la  comunitat de La Madre Unión, una parella havia viatjat quatre dies per venir a explicar a les polítiques i polítics europeus la seva situació. I ens van demanar que ho expliquéssim. I això he intentat fer. Sóc conscient que aquesta informació i vivència que he intentat transmetre és com una gota de l’aigua en l’oceà. Però també és veritat que he complert amb una de les seves demandes: que expliquem al nostre país sobre el seu país i que parlem de les dones i homes de Colòmbia que tenen ganes de ser subjectes actius del seu present i futur. Un present i futur que volen en pau. I queda pendent l’actuació que he de desenvolupar des de la meva posició actual de senadora.

El meu reconeixement, respecte i solidaritat.

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

X