Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Com convertir-se en profe de secundària en 24 hores (i no morir en l’intent)

Com convertir-se en profe de secundària en 24 hores (i no morir en l’intent)

Anna, professora de secundària, ens explica la seva particular situació quan va ser cridada a cobrir una vacant de substitució un cop ja iniciat el curs escolar. 

M’avisen dimarts 15 de setembre, quan el curs ja ha començat, per cobrir una vacant de substitució i per començar les classes el mateix dimecres a les 8.30. Seré tutora d’un curs de 2n d’ESO; donaré física i química a 2n d’ESO i física a 1r de Batxillerat. També soc tutora dels treballs de recerca de 2n de Batxillerat  que entregaran ara, o sigui que els van començar amb la persona que es va jubilar i jo tutoritzo la darrera part. A més, dono cultura i valors ètics a 2n de la Eso, a tres grups diferents i una optativa que  es diu ciència i cinema, també a 2n d’Eso.

Imagineu els nervis del primer dia que havia estat nomenada! Aquella mateixa tarda, (en què havia deixat una feina on hi portava treballant dotze anys, amb una excedència que me l’han concedit, tot i  no donar el mes de preavís),  m’ensenyen les instal.lacions, m’expliquen l’horari, em comenten amb qui he de parlar pel tema de tutories i  altres qüestions més logístiques.

És aterrar de cop: Benvinguda a ensenyament!!  S’obren les dues branques:  tant la gestió del grup com les matèries. Ho desconeixes tot. Les companyes i companys i el cap de departament m’ajuden, però tothom va de bòlit, perquè a més és un curs molt especial. Si hagués començat l’1 de setembre (quan hauràs de quedar-te tot el curs al mateix centre),  tens temps de planificar, participes en els debats, en els acords sobre els grups, la diversitat… però jo tot això m’ho he perdut:  “caiguda lliure en un tobogan en plan Drgon Khan i agafa’t fort que venen corbes”.

A més de la gestió de grup, de crear vincles amb l’alumnat, hi ha la qüestió de gestió burocràtica que jo desconec perquè acabo d’aterrar  en aquest món: donar-se d’alta al correu de l’institut, a l’XTEc, portar els papers al servei Territorial perquè et puguin pagar la nòmina…; tota una sèrie de gestions. I a més faig una assignatura que es diu “Cultura i valors ètics” que no és del meu Departament que pertany al de Filosofia, i també t’han d’explicar criteris de l’assignatura, d’avaluació… I també, la persona que s’ha jubilat  ha deixat anotacions sobre la matèria..

No hi ha cap pla d’acollida per una persona nouvinguda, almenys quan ja ha començat el curs, o potser perquè és un any especial-no ho sabré mai-, però no hi ha ningú que t’agafi i et digui: “això va així o aixÍ”; potser és per la meva mentalitat científica però ho he trobat a faltar. La mentalitat és :”Ja t’ho aniràs trobant” i si remenes pel drive que t’han compartit, trobes, en el teu grup, qui ha tingut un pla individualitzat o ha fet assignatures de reforç.. però no participo en cap reunió sobre el tema; sóc jo que m’haig de posar al dia si  vull i m’interesso, i sinò, avall que fa baixada!. És la sensació que tinc, no dic que després companyes i companys no et donin ajuda; cadascú et va donant petits consells i orientacions, i poc a poc vaig posant fil a l’agulla, però com que vinc de l’empresa privada-i això no sé si ve per l’empresa pública- trobes a faltar un document que t’expliqui totes les coses. Aquí no: et donen un horari, un calendari i un calendari de guàrdies i vas aprenent de qui tens al teu voltant i vas preguntant.

I les coses que més m’han cridat l’atenció és que he començat l’any Covid i les mesures són bastant bèsties i difícils de portar a terme, sobretot les distàncies. Tothom va amb mascareta; no es poden repartir fulls de paper. Crec que només són en els examens, les portes i finestres obertes i no poden sortir a la pissarra!! Estem parlant de física, sobretot amb els de batxillerat, resolem molts problemes i és un gran aprenentatge sortir a la pissarrra i enfrontar-te a un gran problema físico-matemàtic

No pots repartir fotocòpies i l’alumnat que encara no té llibres- aquí socialitzen els llibres- però s’han de pagar i algunes i alguns no els tenen i si jo no tinc el llibre escanejat que el pugui projectar a la pissarra no puc repartir una fotocòpia amb el que treballaré aquell dia  i llavors ja hi ha uns alumnes que estan patint una desigualtat; ja estem fent les gestions necessàries  perquè puguin aconseguir els llibres, sobretot els que no els tenen per qüestions econòmiques. A més hi ha la realitat que el tercer trimestre no van fer classes presencials i no saps ben bé què saben i què no.

Mantenir les  distàncies és molt difícil de portar a terme. La veu a través de la mascareta -la meva i la seva- no es projecta igual i jo em vaig movent per la classe -em salto la distància permesa- perquè a més ens perdem la comunicació no verbal i això  complica tot el món de relació.

Ja he tingut la reunió amb les famílies -telemàtica-; hi va assitir una mica més de la meitat de les famílies i els vaig dir que estava admirada dels seus fills i filles que van amb la mascareta tota l’estona; només se la treuen per fer un glop d’aigua, No he hagut de cridar l’atenció a ningú; em té sorpresa i així els ho vaig  transmetre a les famílies. Una altra mesura és que entre classe i calsse no poden sortr al passadís i es queden allà, asseguts al seu lloc. Estem demanant a aquests adolescents un esforç brutal i l’estan complint d’una manera que em té al.lucinada.

Una altra de les conseqüència de les mesures Covid és que no podem anar a la sala d’ordinadors a fer treballs en grup, que això era una cosa que es feia perquè així assegures que tothom té accés a l’ordinador de manera igualitària. No els puc posar en grupets, jo vinc d’una escola que sempre vaig treballar de manera col.laborativa i crec que és una manera de treballar molt necessària. Un dia, a cultura i valors ètics, vaig fer petits grups perquè puguessin debatre- amb distància- és que sinó, poc es pot treballar…

Doncs aquí hi ha les meves pinzellades…

Deixa un comentari

X