Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Ens adherim   /  En la crisi del covid-19 visibilitzem la precarietat amb perspectiva de gènere

En la crisi del covid-19 visibilitzem la precarietat amb perspectiva de gènere

Des del grup de treball de Prevenció en violències masclistes del Consell Nacional de Dones de Catalunya han estat treballant per crear un document que han titulat Visibilitzem la precarietat amb perspectiva de gènere en el qual sintetitzen les denúncies, les exigències i la mobilització per construir un futur amb equitat de gènere i justícia social.

El que estem vivint no és una guerra, és una crisi sanitària que està fent saltar totes les costures d’un sistema que ja feia aigües, obrint una crisi econòmica i social global que evidencia la cruesa, la insolidaritat, i la insostenibilitat de la depredació econòmica capitalista implementada per les polítiques neoliberals i els seus profunds impactes en la degradació de les condicions de vida de les majories, arreu del món.

La pandèmia del COVID-19, ha impactat en un sistema sanitari que ja estava desballestat, amb una precarització dels pressupostos en matèria de salut generada per les mesures d’austeritat, les retallades en despesa social i els processos de privatització que es van imposar com a sortida de la crisi financera del 2008 i que va donar com a resultat un dret a la salut profundament fràgil.

La crisi sanitària està fent evidents els límits d’un model econòmic, el capitalista, que de la mà del patriarcat històricament ha descarregat sobre les dones aquestes tasques de cura física i emocional de les persones i de la vida, a la vegada que els hi ha negat tot reconeixement social i valor econòmic, tant quan les desenvolupen de manera remunerada com quan les fan de manera gratuïta. Un paradigma econòmic que s’ha servit de les dones mantenint-les en l’esfera domèstica, individual i de la llar. Treballs que quan s’han mercantilitzat s’ha fet generant profundes bretxes de gènere, precaritzant els sectors professionals dedicats a la cura, extremadament feminitzats, precaritzant les condicions laborals i, en molts casos, vulnerant de manera flagrant els drets de les dones migrades i racialitzades que ocupen, dins d’aquests sectors, els llocs amb les condicions més precàries en les cadenes de cures.

Però, la crisi sanitària ha posat en primer pla precisament el valor de les cures, és a dir de tots aquells treballs i tasques que fan possible el nostre dia a dia, la nostra salut física i emocional, la nostra capacitat de supervivència, la sostenibilitat de la vida. Ha fet evident el valor del cuidem i del cuidem-nos-hi , palesant les profundes interdependències socials i personals que ens construeixen i la importància de les cures per al propi sosteniment de tot el sistema. I en aquesta tasca les dones ens hem trobat en primera línia, com a principals cuidadores a les llars, com a treballadores i professionals sanitàries, educadores, treballadores socials, netejadores, voluntàries… àmbits de les cures no remunerats, personals i sectors professionals en els quals som sempre majoritàries i que, sigui dit de pas, actualment tenen dificultats no solament de tenir el reconeixement i el valor que es mereixen sinó que, fins i tot dificultats per a disposar del material elemental (EPI’s) per protegir-se davant d’aquest risc laboral.

Aquí podeu llegir el document i us demanem que en feu difusió per poder seguir garantint el dret de les dones, avui més que mai! Gràcies!

Deixa un comentari

X