Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets nacionals   /  Crònica del debat Autodeterminació i nova política

Crònica del debat Autodeterminació i nova política

Una República a favor de les classes populars

Eduard López o Bernat Vilaró a la seva crònica del digital “El Món”, la van qualificar de “la frase del debat”. Sens dubte reflectia el sentir dels qui van conformar la taula del debat “Autodeterminació i nova política”, dins del cicle organitzat per les Fundacions Josep Irla i l’Alternativa. La frase és de Mireia Mata d’ERC, pronunciada, en contraposició als governs “business friendly” dels governs Mas.

El tercer debat del cicle, volia explorar les punts de coincidència entre independentisme i federalisme, reflexionant els lligams entre el 15M, les mobilitzacions dels 11s i el 9N i les raons de perquè el mapa del “sistema de partits” a Catalunya ha canviat tant profundament en els darrers anys.

Cdm0uJaXIAIrGS_
Aquest debat ha estat coordinat pel catedràtic de ciència política, Jordi Matas Dalmases. La seva exposició es centrà en “la crisi de la política” fruit de la crisi de “l’hegemonia de la democràcia liberal i de la globalització que concentra els centres de decisió en àmbits de baixa qualitat política, com el BCE”. Va posar especial èmfasi en la crisi dels “cinc pilars constitucionals” de l’Estat: Democràtic (molt feble), Social (atacat), de Dret (vulnerat), Autonòmic (esgotat) i Monarquia Parlamentària (crisi del bipartidisme i corrupció). Ho va “recosir” amb la crisi econòmica emprada pels poders econòmics per imposar la seva agenda antisocial davant la “política” que no ha sabut o no ha pogut respondre a les creixents desigualtats i a la corrupció com una patologia a totes les instàncies del Règim: els partits, governs, la justícia o la monarquia.

Cdm3_-2W8AU5RBI

Diversos ponents van debatre sobre si estàvem enfront d’una “crisi de la política” o de les formes de fer política, del sistema de partits o si era part d’una crisi sistèmica. Mercedes Vidal, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i membre d’EUiA, va afirmar que “la nova política” coincideix amb la lluita per la sobirania en sentit més ampli i que la crisi és de representativitat política, en realitat el 15m o la massivitat de les diades mostren un gran interès per la política: “recuperar la sobirania política depèn de l’apoderament de la ciutadania”, això ha de ser el procés constituent. Per Ricard Gomà, extinent d’alcalde de Barcelona i membre d’ICV, el que diferencia “vella i nova política” és l’objectiu: la proximitat i aprofundiment democràtic, el bé comú, transparència, organització horitzontal, gestió comuna: “la nova política no té a veure amb la cronologia, la vella política porta a una involució democràtica. La nova política només vol dir autogovern ciutadà. El “no nos representen” del 15m estava plenament justificat en un “canvi d’època” on les formes simbòliques de la política han caducat.

Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola i un dels portaveus de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana, es va mostrar crític amb els partits, tot afirmant que no donen resposta a la vitalitat que hi ha en la gent, a saber treballar en xarxa i connectar el seu capital polític amb una societat mobilitzada.

Cdm6nsEWwAIrmDg

L’Autodeterminació és una de les formes de conquerir el poder per al poble i va advocar perquè la República Catalana fos municipalista, “la dreta sempre ataca el municipalisme” i reflecteixi totes les sobiranies: ciutadana, nacional, ecològica, alimentària, tecnològica, etc. Per la seva banda Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, va començat citant Joan Fuster: “la política o la fas o te la fan”. Que la facin les classes populars i no la delegin, això és nova política. Va afirmar que la CGT és partidària d’exercir l’autodeterminació de Catalunya, una nació oprimida, però que el poble també s’autodetermina quan fa una vaga general contra la reforma laboral i es va mostrar partidari de construir espais polítics al marge de l’Estat –sigui quin sigui- que ostenta “el monopoli de la política”, tot afirmant que: “si el 15m sorgeix és fruit de moltes lluites prèvies dels moviments en conflictes socials”

El debat va anar trenant el diàleg sobre la “nova política” i l’exercici de la sobirania. Mireia Mata, va insistir en que: “no hi ha major apoderament ciutadà del que ens pot donar la redacció d’una constitució pròpia”. Per Vidal “reconquerir” les institucions ens endinsa cap a camins de ruptura per construir poder popular en la lluita comuna pels drets socials i nacionals cap els ideals federals d’autogovern ciutadà. Gomà, que es declarà “independentista i no de nova fornada” va criticar el paper partidista que havien pres les entitats sobiranistes debilitant el sobiranisme i el combat democràtic front un Estat autoritari. Va finalitzar remarcant que les esquerres “hem de donar una resposta constituent a les demandes del 15M i el sobiranisme”.

Cdmz1ZXXIAAToX3

Jordi Matas Dalmases va concloure el debat, desprès de les preguntes del públic, subratllant que era bàsic que les esquerres compartissin com fer front a la crisis de la política, les desigualtats, la corrupció, un sistema electoral pervers. Va posar com exemple la II República que fou indissociable dels valors republicans i tothom la visualitza en els mestres, símbol de la voluntat d’apoderament ciutadà, a l’accés al coneixement, com manera de fer ciutadans dignes, amb drets i capacitat d’exercir-los… Quins valors han de sorgir ara amb la República Catalana? Cal prendre el país a les mans i les esquerres han de participar a totes les plataformes i abandonar l’ambigüitat. Cal més coherència, coratge, fermesa i credibilitat.

Etiquetes: ,
X