Crònica del debat: Independentisme i federalisme dins la història del catalanisme progressista
Existeix un independentisme federalista?
La sala Maria Aurèlia Capmany va tenir una bona assistència de públic en la segona jornada del cicle de debats “La República Catalana i l’ideal federal” organitzat per les Fundacions Josep Irla i l’Alternativa, vinculades a ERC i EUiA respectivament. Si el primer debat va tenir com eix “el significat de les paraules” com federalisme, autodeterminació o independència, aquest segon tenia com a fil conductor “Independentisme i federalisme dins la història del catalanisme progressista“
Anna Sallès va fer una primera exposició arrancant des del republicanisme federal de Pi i Margall i la I República fins els nostres dies a partir d’un relat sobre qui ha anat exercint l’hegemonia dins el catalanisme des del segle XIX als nostres dies. Va subratllar que el republicanisme espanyol ha estat bàsicament unitarista a diferència del català, això es va comprovar en les dificultats per aprovar l’Estatut del 32 i com en l’Estatut del 2006 amb el xoc del federalisme asimètric de Pasqual Maragall amb l’unitarisme del PSOE, és una de les causes que explica l’actual eclosió de l’independentisme. 
El president de la Fundació Irla, Josep Huguet, va fer una exposició onva destacar que republicanisme federalista neix com a resposta a l’unitarisme de l’Estat Espanyol i “les seves arrels venen de molt lluny”, tot recordant que el primer intent formal és amb la Guerra delsSegadors. “La cultura política catalana té elements republicans i de lluita social, fins i tot abans del 1714”. Va finalitzar apel·lant a que “l’actual procés de transició nacional requereix una àmplia aliança de forces” Les esquerres avui no podem ser còmplices de les renuncies d’ahir Teresa Mira, del secretariat de l’ANC, es va preguntar perquè hi ha una historiografia que volgudament encaixa el catalanisme a la dreta quan en canvi és d’arrel popular i va posar com exemple el “soleturisme” com exemple de les renúncies, com al dret a l’autodeterminació durant la transició. Per Mira “les esquerres avui no podem ser còmplices de les renuncies d’ahir” i va recordar que cada vegada que Catalunya ha avançat nacionalment ho ha fet socialment: des de la Mancomunitat a la l i II República. Va concloure dient que “el federalisme no es fa des dels estats, sinó des dels pobles i les nacions, mentre l’Estat espanyol segueixi sent un instrument per garantir la unitat d’Espanya, cap federalisme és possible”
El rector de la UPC. Jordi Serrano, va reivindicar els seu federalisme, de la mateixa manera que no renunciava al socialisme per personatges com F. Gonzalez, “un federalisme que no exclou la independència, doncs “els republicans com Pi i Margall eren profundament catalanistes i, en una de les afirmacions més contundents del debat va defensar que:
“L’independentisme surt dels federalistes, d’on si no? Com a resposta a la manca de resposta de l’Estat Espanyol”. Va voler recordar Pi i Margall, amb una frase d’Engels que el reconeixia com el primer en veure la necessitat de “fundar la República dels treballadors”. Fou contundent en afirmar que l’independentisme català creixerà a mesura que pugui oferir un estat del benestar potent a les classes populars “i no per parlar en castellà”
Va recollir el guant el diputat de la CUP i historiador, Albert Botran, que en un recorregut sobre les diferents propostes federals va concloure que sempre van anar associades a les classes populars i la ruptura social. Avui en dia, aquesta esperança la representa l’independentisme. “Hi ha un fil roig que uneix l’independentisme amb el federalisme del XIX”. En relació a les perspectives actuals, Botran va explicar, com al seu parer, la principal arma de l’Estat Espanyol és no reconèixer el procés i la mobilització social pel exercir la sobirania i que, per tant, la sortida només pot ser unilateral. Preguntat sobre si el federalisme té alguna oportunitat a Espanya, va respondre que “només avançant cap a una ruptura del Regim del 78”.
La “roca mare”
El politòleg i portaveu de Reinicia, Jaume López, va intervenir defensant que era lògic que “la primera opció sempre és reformar l’Estat”. L’independentisme creix per la inviabilitat de l’opció federa en un Estat concebut per “defensar la unitat de la nació espanyola”. Fou molt contundent en defensar que “el marc guanyador és el dret a decidir, aquí està la majoria, el 80% dels catalans… és la roca mare sobre la qual bastir el castell, el Procés Constituent, que pot sumar i inclou la transversalitat del país. Per López, la clau de volta del ‘procés’ continua sent l’exercici del dret a decidir i l’apoderament ciutadà del procés constituent ha de ser nou punt de trobada, “com ho és el dret a decidir”.
Finalment, Francesc Matas, membre del consell polític d’EUiA, va ressaltar que mai al llarg de la història la lluita per una República Catalana ha estat tant massiva i mobilitzadora a favor d’una ruptura democràtica amb el Règim i el Regne d’Espanya. Cal reconèixer que l’independentisme és el motor de la reivindicació, però que no en té prou en “voler convèncer”, li cal buscar aliats a Catalunya i també a l’Estat. Aliats que vindran des de l’esquerra i ho farà per qüestions socials. Va posar com exemple l’espai polític que representa “En Comú”, dins del quals molts dels seus dirigents van votar Si-SI, però que no comparteixen un escenari sense transformació social. Va concloure que el que representen el valors d’una República Catalana, l’apoderament de la ciutadania i el procés constituent és l’espai on teixir aquestes aliances.
Independència si, federalisme i ruptura democràtica també. El debat, que va durar més de dues hores i va cloure amb diverses preguntes dels assistents, va mostrar de nou els “vasos comunicants”. Potser, com es va afirmar cal seguir construint ponts en la “roca mare” per exercir la sobirania i el dret a decidir. Aquesta podria ser una de els conclusions del debat que va ser moderat per la responsable de projectes de la Fundació l’Alternativa, Alba Blanco.
David Companyon