Crònica XII edició de la Cursa i Caminada Lluís Companys
Tania Hahn Utrero, estudiant de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i realitzant pràctiques a la Fundació.
Ens fa la crònica sobre la darrera Cursa i Caminada Lluís Companys, que va tenir lloc el passat dissabte 19 d’octubre, i en la qual va col·laborar.
El passat 19 d’octubre es va celebrar a l’Estadi Olímpic la XII edició de la Cursa i Caminada Lluís Companys. Aquest any, més que mai, és molt important recordar perquè fem aquest esdeveniment anual de memòria. La defensa dels valors republicans i la memòria històrica i democràtica són peces clau per entendre el present i poder avançar cap a una resolució justa i pacífica del conflicte català.
Teníem dubtes si aquest any es podria celebrar la Cursa pels esdeveniments posteriors a la proclamació de la sentència. Malgrat tot, però amb menys participació de la que és normal, la Cursa i Caminada es van poder celebrar. Ho vam fer envoltats de cartells amb Llibertat, Amnistia, Autodeterminació. Que és el que reclama la societat catalana.
Per tal de que totes les persones inscrites puguin gaudir de fer esport i memòria, tant si és caminant com si és corrent, les organitzadores portem preparant tot l’esdeveniment durant mesos. El mateix dia, perquè les corredores puguin sortir a temps, les persones voluntàries estem a l’Estadi des de les set del matí preparant-ho tot perquè es puguin realitzar correctament la cursa i la caminada. Quan encara és de nit, les voluntàries arribem a l’Estadi, passem el control de seguretat, ens posem les acreditacions i anem per feina.
Algunes s’encarreguen de tallar el trànsit a les zones per les quals passaran les participants, amb el compromís d’estar-s’hi hores fins que passi l’última corredora. Altres es queden organitzant la feina de dins l’estadi, que no és menys feixuga. El primer de tot és comprovar les llistes dels participants i donar-los les identificacions, després repartir la samarreta de la Cursa i Caminada Lluís Companys, que aquest any porta el disseny oficial de la samarreta original de l’Olimpíada Popular del 1936. També s’ha de mencionar la labor de la gent del guarda-roba i de les persones que paren totes les taules perquè les altres companyes puguin fer la seva tasca. Aquest any muntem a més molts roll-ups, un d’ells molt especial perquè fa menció a les dones esportistes que van participar a l’Olimpíada del 1936, temàtica de la Cursa d’aquest any: Dones i esport.
Llavors, a les nou en punt, surten les participants de la Caminada, que fan una primera volta a l’estadi entre els aplaudiments de les persones presents. El recorregut els portarà a la Pineda de Montjuïc, i aniran per un camí des del qual es veu el mar i el Port de Barcelona. A la meitat del camí, quan ja són ben amunt de Montjuïc, Carles Vallejo, President de l’Associació d’expressos polítics del franquisme, va explicar l’emocionant història de José Barón Carreño que podeu llegir aquí. Mitja hora després, a dos quarts de deu, surten les participants de la Cursa. Faran un total de 8km, en dues voltes de 4km.
Però la feina de les voluntàries no para aquí. En quant surten les corredores, ens posem ràpidament a omplir gots d’aigua. Aquest any, hem repartit gots de cartó en comptes d’ampolles d’aigua per reduir l’ús de plàstic de l’esdeveniment, per anar amb concordança amb el que vam reivindicar el passat 27 de setembre, dia de la vaga pel Clima. Les ampolles amb les quals omplíem els gots, eren caixes de cartó amb un interior impermeable especial, i tots els gots es van reciclar correctament en acabar la cursa. Just abans que passi la primera corredora per l’estadi, ens posem cinc voluntàries a la corba per repartir els gots d’aigua. Quan les corredores entren a l’estadi són rebudes entre els aplaudiments de totes les persones presents a l’estadi. També és així quan acaben la cursa. El primer i la primera a acabar la cursa van ser en Josep Díaz Carretero i l’Elisabet Martin Almansa, amb unes impressionants marques de 00:27:38 i 00:32:29, respectivament.
Per últim, hi ha l’entrega dels premis. Aquest any es van fer tres categories: promesa (fins a 18 anys), absoluta (de 19 a 34 anys) i veterans (a partir de 35 anys). Hi va haver un petit malentès amb les categories que vam utilitzar, però finalment es va poder resoldre i les guanyadores van rebre una copa com a premi. Les copes d’aquest any les va fer l’artista Anna González, a qui agraïm molt la seva feina i professionalitat. Els premis van ser entregats per Alba Blanco, membre de l’executiu del PEE; Elisa i Jorge Cànovas, fills d’Antoni Cànovas, participant l’any 1936 a l’Olimpíada Popular, Col·laborador de la Cursa i Caminada Lluís Companys, mort recentment; Adelina Escandell, patrona de la Fundació l’Alternativa; Joan Josep Nuet, patró de la Fundació l’Alternativa; Carles Vallejo, President de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del franquisme; Cristina Bedmar, patrona de la Fundació l’Alternativa; i Eduard Amouroux, President de l’Amical de les Brigades Internacionals.
Quan les participants ja han marxat, la nostra feina continua. Hem de recollir-ho tot i deixar l’estadi net. Quan acaba l’esdeveniment, ens felicitem a tots per la feina ben feta. Revisem el que no ha anat prou bé, i ja ens posem a pensar i a organitzar la cursa de l’any que ve.