Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  El debat sobre l’estat: una qüestió fonamental per a l’esquerra

El debat sobre l’estat: una qüestió fonamental per a l’esquerra

Elena Beloki Resa, Antropòloga i responsable d’internacional de la Fundazioa Iratzar d’Euskal Herria, ens escriu aquest article sobre el debat sobre l’estat que la pandèmia del COVID-19 ha posat sobre la taula. La Fundazioa Iratzar treballa des d’una perspectiva estratègica, més enllà dels reptes, discursos i els debats del curt termini. El seu camp principal d’intervenció és la batalla de les idees, al servei de l’estratègia per aconseguir una Euskal Herria lliure, socialista, independent, euskaldun i feminista.

Diu García Linera que els temps de turbulències són signe d’una societat en transició. La crisi múltiple que vivim actualment és expressió d’aquesta idea i també és una conseqüència de les respostes donades a les crisis anteriors com tan sàviament preveia Josep Fontana. L’actual situació sanitària i social provocada pel virus del Covid-19 i les mesures del confinament han posat en evidència una cosa que ja coneixíem: el larvat procés de privatització d’allò públic i un “estatisme autoritari” que controla socialment i centralitza decisions; La crisi sanitària produïda per un microorganisme ha accelerat tendències que ja treien el cap però ens ha obligat ha repensar com a comunitat política. L’esquerra independentista basca està convençuda d’una idea: aquest moment pot ser l’adequat per reflexionar sobre un model diferent de governança.

En aquest sentit la resposta al Covid 19 no ha vingut de la mà d’aquesta “governança i la seva arquitectura” creades suposadament per organitzar la vida global. Aquest tipus de globalització no ha funcionat, La Unió Europea és un clar exemple d’això; hem estat testimonis de les dificultats i barreres existents per a coordinar i resoldre les necessitats del conjunt de la societat i més concretament dels sectors més vulnerables, cosa que no resulta estrany quan es prioritzen els interessos financers sobre la vida.

Davant aquesta situació l’Estat com aparell administratiu i com a societat civil polititzada i organitzada ha estat l’únic mecanisme que ha donat resposta a la demanda de protecció col•lectiva. De fet, a l’igual que ha passat en altres catàstrofes socials i econòmiques, un cop més, davant de l’epidèmia de Covid-19, l’Estat, i no el mercat, s’ha revelat com l’únic amb capacitat organitzativa i legitimitat social per protegir als ciutadans. Així l’Estat com a organització política ha demostrat el seu poder, però, per quant temps? Quina direcció prendran la relació de forces en el seu interior? Com es distribuirà la renda i la riquesa? Quines lluites lideraran el monopoli dels poders dins de les estructures de les lògiques antigues? És possible iniciar una institucionalització post-liberal? I si l’Estat és societat, quina serà la implicació d’aquesta en aquest engranatge?

El debat sobre l’estat és en conseqüència, una qüestió fonamental per a l’esquerra així com una qüestió clau per als estats subalterns o nacions sense estat. Perquè sense estructura estatal no podem prendre decisions i tal i com ho hem sentit durant aquesta pandèmia seguirem estant sota tutela: la centralització de decisions des de Madrid, l’establiment de fronteres a l’interior del nostre poble- Euskal Herria està dividida per una frontera política que distingeix entre l’estat francès i espanyol- o el buidament de l’autonomia. És per això que si volem decidir el present i el futur de la nostra gent, si volem prioritzar processos de publicació i democratització necessitem capacitat política (sobirania material), i un espai per a la presa de decisions amb poders (institucions) plens i absoluts. Les dues sobiranies, la material i la formal, són necessàries per crear i reconstruir el benestar col•lectiu, i una “vida que mereixi l’alegria de ser viscuda”.

 

Més informació sobre la Fundazioa Iratzar: https://iratzar.eus/es

Deixa un comentari

X