Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  El debat sobre l’obertura de les escoles

El debat sobre l’obertura de les escoles

David Rodríguez, professor de secundària, economista i President de la Fundació Revolució Democràtica ens presenta aquest article de reflexió sobre el debat sobre l’obertura de les escoles i com les informacions contradictòries i les diferents mesures preses pels països veïns creen una sensació de neguit a tothom.

Aquest article va ser publicat a Debate Callejero el passat 19 de maig però ha sigut actualitzat en base a la proposta del conseller Bargalló del 20 de maig.

Alumnes de la Cerdanya que estan escolaritzats a la banda administrativament francesa de la comarca tornen a classe (Font: https://www.lamanyana.cat/)

Durant aquestes últimes setmanes s’està debatent si és convenient obrir les escoles en el que queda de curs acadèmic, i també s’està discutint com s’han d’impartir les classes a partir del mes de setembre. Puc donar la meva opinió com a professor, deixant clar des del primer moment que no pertanyo a les autoritats sanitàries competents que en última instància han de prendre determinades decisions crítiques. Com a educador, vull mostrar el meu profund acord amb l’opinió subscrita en un article de la revista Realitat del 15 de maig (1), escrit per membres de la comunitat educativa com Lucía Aliagas, Eduard Arnau, Adelina Escandell, Fina Mateu, David Sánchez i Nora Sánchez. El context és la crítica a la proposta de començar el curs 2020-2021 en modalitat semipresencial. Cito textualment:

“L’escola és un espai central per a infància i joventut, l’espai de les seves amistats, del seu oci, de les seves relacions, de la seva socialització. Llevar-això, la meitat el temps, seleccionant a la meitat dels seus companys i companyes és una decisió crua, freda i ens atrevim a dir que cruel. L’educació en el seu sentit més ampli no es redueix a l’educació formal. Sense relació no hi ha educació. No podem (ni volem) imaginar una escola sense aquesta relació interpersonal (…) “.

Efectivament, l’escola no és un aparcament a on portar als nostres fills i filles perquè puguem fer jornades maratonianes de treball. La concepció educativa que tan encertadament s’acaba d’exposar no és compatible ni amb aquest discurs ni amb la ingent quantitat d’extraescolars forçoses que tenen lloc fins que els progenitors arriben a la llar. És important contraposar aquestes dues concepcions, l’escola com a espai de socialització i l’escola com a guarderia, perquè es troben en el més profund del debat que està tenint lloc en aquests moments.

Pel que fa a les qüestions sanitàries, no puc sinó reflectir la meva perplexitat davant l’enorme contradicció de les notícies que ens arriben. Sense ànim de ser exhaustiu, el 30 de març, José Tomás Ramos, president dels infectòlegs pediàtrics, afirma a El país (2) que “els nens suposen un risc elevat de propagació de l’epidèmia”. En canvi, el 22 d’abril, al Far de Vigo (3), un article d’investigació sosté que “contagiar no és cosa de nens. Els pocs estudis existents semblen apuntar a l’escàs paper infantil a la transmissió del Covid-19”. No obstant això, en el mateix article, poc més avall s’esmenten altres investigacions en la direcció oposada. El 12 de maig, l’OMS (4) fa públiques unes declaracions en què “adverteix als que pretenen obrir les escoles que es desconeix la transmissió i gravetat del coronavirus en els nens”. Finalment, el 13 de maig, a Vozpopuli (5) es diu que “en un treball del British Medical Journal s’afirma que els menors amb prou feines propaguen el virus, pel que els seus autors creuen que les escoles han de reobrir les seves portes”.

Crec que podem concloure que no existeixen evidències científiques clares sobre el paper dels infants en l’hipotètic contagi de la malaltia, més enllà de que cada persona experta emeti parers que es van contradient de manera sistemàtica. Davant d’aquesta incertesa, la meva modesta opinió és que hem de moure’ns pel principi de prudència a falta de treballs més concloents.

Per tant, què fer amb els col·legis al mes de juny? I què fer a partir de setembre? Sobre el futur més immediat, només puc acollir-me al que dictaminin les autoritats sanitàries, encara que amb el neguit que genera el fet que en cada punt del planeta decideixen de manera diferent. Crec que resulta imprescindible acompanyar tota resposta de les raons de salut pública que la justifiquen. No és gens útil en aquests moments que es digui “sí, obrim el més aviat possible, perquè les famílies puguin acudir a la feina” (model guarderia de Macron) o “no, perquè per estar dues setmanes millor ho deixem per a setembre” (obviant el caràcter socialitzador de l’escola). Cal proporcionar raons de salut, perquè resulta que estem en una pandèmia, i dins d’aquests motius s’han d’incloure també els efectes psicològics que el confinament té sobre l’alumnat. És un equilibri difícil, però s’ha de prendre la decisió de manera raonada i ben argumentada.

Puc dir el que m’agradaria. Des de l’acord amb la concepció exposada més amunt, crec que seria bo que la major part de l’alumnat pugui passar en algun moment per les seves escoles durant el mes de juny, sempre que les autoritats sanitàries ho permetin. es compleixin tots els protocols de seguretat adequats. existeixi consens amb els sindicats i la comunitat educativa, i es garanteixi que els centres actuen de manera igualitària, sense deixar tot en mans de la seva autonomia. Encara que es tractés només d’uns pocs moments, penso que l’efecte psicològic de recuperar el contacte humà (encara amb distanciament) podria ser beneficiós, sobretot per a l’alumnat que pateix la bretxa digital, que és el mateix a grans trets que pateix l’escletxa social. A això cal sumar el necessari reforç pedagògic que cal en alguns casos concrets.

Malauradament, no ha estat aquesta la línia que ha seguit el conseller d’educació, Josep Bargalló, quan ha presentat una proposta de desconfinament que no proporciona certeses en matèria de salut, que no està negociada amb la comunitat educativa, que deixa en mans de la direccions dels centres moltes decisions que no són adequades i que no diu una sola paraula sobre els drets laborals del professorat. Molts centres concertats poden veure’s incentivats per a realitzar més activitats de les que serien aconsellables, amb l’objectiu de justificar el cobrament de quotes. A més, queda en mans dels equips directius la decisió de quina part de l’alumnat anirà i també de quina part del professorat. Per exemple, es pot obligar a una mestra a acudir-hi presencialment tots els dies fins a final de curs, mentre que un altre treballi des de casa sense exposició als mateixos riscos, i tot això sense cap negociació amb el comitè d’empresa de cada centre. En definitiva, un absolut despropòsit que ha suscitat l’oposició de tots els sindicats (6) i ha fet esclatat pels aires l’opció d’una proposta dialogada i sensata, en un moment on el consens era més necessari que mai.

Finalment, i respecte al setembre, em sembla una pèssima notícia que des del ministeri d’Educació es plantegi (7) l’educació mig presencial mig en línia, amb l’alumnat una setmana a casa i una altra a l’escola. Opino que és imprescindible explorar altres solucions. El periodista Roger Palà, en un article (8) que no comparteixo al 100%, afirma al respecte quelcom que sí que subscric totalment: “Si només podem tenir 15 nens per aula, hi ha dues possibilitats: o fem que vagin en dies alterns … o dupliquem les aules (i els mestres). Si hem estat capaços de transformar pavellons de bàsquet en hospitals de campanya amb tota la tecnologia necessària en dues setmanes, hem de ser capaços de convertir altres espais públics en escoles provisionals”. De fet, a Dinamarca s’han habilitat estadis de futbol, parcs d’atraccions o zoològics per a tal efecte. Per cert, no puc evitar comentar el simptomàtic que resulta que una notícia així surti més en mitjans esportius que en els de difusió general, com sí l’important fos l’estadi futbolístic i no el seu ús.

Totes aquestes reflexions van estretament vinculades al model educatiu i social que volem. Millorar les ràtios és una necessitat que es porta reivindicant des de temps immemorials. Equiparar el finançament a estàndards d’altres països és una altra petició clau, i les mancances en aquesta matèria les estem patint amb escreix durant el confinament. Racionalitzar els horaris és un altre debat central, i inclou tant les jornades escolars com les laborals. Un país com Finlàndia, amb menys hores de classe, obté uns resultats incomparablement millors als del nostre país. Centrar l’ensenyament en continguts significatius és un mantra que es repeteix sense acabar-se d’aplicar de manera generalitzada. I, sobretot, aquesta desigualtat social de fons que ha de ser atenuada per col·legis sense recursos suficients, i que a més s’amplifica durant períodes com l’actual. Aquests i altres factors han de ser col·locats urgentment a la taula de debat, tenint en compte l’opinió de tota la comunitat educativa i del conjunt de la població, perquè a ningú se li hauria d’escapar que aquest és un assumpte clau per a tota la societat.

Article original (que ha estat actualitzat per l’autor en base a l’última proposta de Catalunya):

http://debatecallejero.com/el-debate-sobre-la-apertura-de-las-escuelas/?fbclid=IwAR2gPhe6Xf9aitpxsVyK5mmBeqqnBn6B9Qoe660nFlIEH_R9T51jXq5PYrY

 

Notes al peu:

  1. http://bloc.realitat.cat/2020/05/es-lhora-de-baixar-les-ratios-educacio.html
  2. https://elpais.com/elpais/2020/03/30/eps/1585580459_468155.html
  3. https://www.farodevigo.es/sociedad/2020/04/22/contagiar-cosa-ninos/2278980.html
  4. https://www.lavanguardia.com/vida/20200512/481126754119/oms-advierte-paises-abrir-colegios-desconoce-transmision-gravedad-coronavirus-ninos.html
  5. https://www.vozpopuli.com/sanidad/supercontagiadores-coronavirus-ninos-comunidad-cientifica_0_1354365206.html
  6. https://educaccio.cat/2020/educacio/retorn-als-centres-educatius-sense-garanties-de-seguretat-una-vergonya/
  7. https://www.publico.es/sociedad/educacion-coronavirus-celaa-no-hay-vacuna-colegios-tendran-mitad-alumnado-aulas-septiembre.html
  8. https://www.elcritic.cat/opinio/roger-pala/obriu-les-escoles-57364

Deixa un comentari

X