Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets nacionals   /  Després del #10N #stopVOX10N, el repte d’un salt qualitatiu en la resposta, del moviment unitari contra el feixisme i el racisme

Després del #10N #stopVOX10N, el repte d’un salt qualitatiu en la resposta, del moviment unitari contra el feixisme i el racisme

Per Pere Fernàndez Armengot, activista social i membre de diferents associacions i plataformes entre les quals es troben Plataforma Contra la Guerra, Defensem Cuba i Unitat contra el feixisme i el racisme.

A una setmana d’una allau d’informacions i articles d’opinió en premsa, entorn els resultats de les eleccions del #10N, val la pena aportar algunes reflexions entorn del nou escenari resultant del més que alarmant increment de l’extrema dreta, en vots i en escons, que la situen com a tercera força al Congrés de Diputats.

Aquestes reflexions les trobareu en dos articles diferenciats, que publiquen avui el Butlletí de la Fundació Alternativa i la revista digital Realitat. El primer enfocat als reptes que, l’increment de VOX, suposa per a l’acció sociopolítica del moviment unitari contra el feixisme i el racisme. El segon els reptes que, l’increment de VOX, suposen per les esquerres que, requereix, alhora, una mirada crítica al paper que han jugat les esquerres davant l’extrema dreta i la involució democràtica.

EL REPTE D’UN SALT QUALITATIU EN LA RESPOSTA, DEL MOVIMENT UNITARI CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME

Al mateix matí del mateix diumenge electoral, el nucli (coordinació) d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ja treballàvem una resposta urgent al nou escenari que tots els sondejos electorals preveiem: un increment electoral i institucional de l’extrema dreta. A la nit electoral, amb la publicació dels resultats, vàrem conèixer la magnitud de la tragèdia i, immediatament, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme vàrem fer publica la “Declaración urgente de UCFR ante la subida electoral de VOX. Llamamos a la movilización y la organización unitarias contra el racismo y la extrema derecha en los diferentes territorios del Estado español” que continua recollint adhesions d’entitats i organitzacions.

És veritat que la caiguda de Ciutadans és llegendària. I també és cert que el trifachito no suma. Però l’extrema dreta, es planta, ara, al Congrés amb 53 diputats/des.

Justament avui, dilluns 18 de novembre, que el Butlletí de la Fundació Alternativa publica aquest article, fa vuit mesos (18/03/2019) aquest mateix Butlletí, publicava, a portes de la Manifestació #23MstopVOX,  una entrevista i un extens article amb voluntat explicativa de quina extrema dreta ens estem enfrontant i que val la pena rellegir.

Quines novetats pot comportar que VOX passi a ser la tercera força al Congrés quins nous reptes planteja per al moviment unitari contra el feixisme i el racisme?

1. VOX bombardejarà amb el seu discurs d’odi per terra, mar i aire:

a) Institucionalment: VOX realitzarà una oposició sense treva al nou govern i intentarà monopolitzar i rendibilitzar la funció opositora. L’experiència italiana és alarmant: la Lega es va menjar Forza Italia, després que aquesta normalitzes a l’extrema dreta. VOX treballarà per donar el sorpasso al PP i ser alternativa de govern

b) Judicialment: VOX continuarà judicialitzant la política. I ara tindrà, i supera, els /les 35 diputats/des que li permeten enregistrar recursos davant el Tribunal Constitucional, contra qualsevol normativa

c) Al carrer: VOX intentarà una mobilització social permanent. La mobilització trifatxita de Colon pot tenir rèpliques periòdiques.

Aquest serà un nou repte fonamental pel moviment democràtic unitari contra el feixisme i el racisme: mobilitzar quantitativament de forma superior a la mobilització quantitativa de l’extrema dreta.

2. VOX pot capgirar del liberal-feixisme al social-feixisme, per tal de créixer electoralment a barris obrers i populars.  La dualitat del vot creixent a l’extrema dreta a Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris (Barcelona ciutat) i el creixement a localitats i barris de la demarcació de Tarragona, indica que VOX ja no creix només a barris i municipis de rendes altes. VOX pot adoptar un discurs obrerista i antiestablishment.

3. Si la nova crisi-estafa que treu el cap, intensifica la crisi i el patiment social, l’extrema dreta pot multiplicar la seva influència via multiplicació d’infraestructures, de “caritat feixista” “pels de casa”, com el conegut neo-feixista HSM (Hogar Social Madrid).

Serà un repte fonamental per les organitzacions populars als barris i municipis crear i reforçar xarxes de solidaritat comunitària.

Cal, com hem dit repetidament, assenyalar i desemmascarar a l’extrema dreta de VOX. I cal conèixer-la i analitzar-la per tal de combatre-la.

I, també, ja ara, abans que tinguin la possibilitat de créixer assenyalar i desemmascarar a l’indy feixisme (independentisme identitari, l’extrema dreta amb estelada) del FNC (Front Nacional de Catalunya).

Aquest nou escenari interpel·la al conjunt de la societat democràtica a assumir el repte d’impulsar un salt qualitatiu en la lluita contra el feixisme i el racisme. Construir i enfortir, arreu de l’estat, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme. Això implica la voluntat i la capacitat de treballar conjuntament a entitats, organitzacions i activistes que tenen opinions diferents respecte a la qüestió nacional, a la situació internacional o al sistema jurídic-polític-institucional-econòmic-social.

La implicació de les grans organitzacions polítiques, sindicals i socials resulta imprescindible.

El treball de les Fundacions d’aquestes grans organitzacions en la programació de sessions de debat i formació entorn de l’extrema dreta al nou escenari, resulta d’una vàlua extraordinària. Establir algunes activitats conjuntes, encara més. Incorporar-ho a programacions de debat com al UPEC i fer-ho extensiu a tots els campus universitaris (des del campus URV –Tarragona és clau- fins al campus Maresme).

Cal sumar a col·legis professionals que com els de criminòlegs (que van desemmascarar el discurs seguretista antimigratori d’Albert Batlle) i com el d’educadores socials (que s’han posicionat contundentment contra el discurs i les accions d’odi de l’extrema dreta).

Cal sumar la potencialitat de la #Generació14O que incorpora de forma clara la posició antifeixista i antiracista.

Cal que els mitjans de comunicació deixin d’estar contaminats pel discurs i agenda de l’extrema dreta.

Cal un salt qualitatiu en la coordinació internacional contra el feixisme, davant un nou espai neofeixista global.

I, finalment, cal estar absolutament convençudes que derrotar el feixisme és possible. Així ens ho assenyalar l’experiència grega.

Pere Fernàndez

 

Potser t’interessa llegir el segon article que completa el conjunt de reflexions d’aquest article, ecrit també per Pere Fernàndez i publicat al Bloc Realitat*:

Després del 10N #stopVOX10N: reptes per a les esquerres davant l’avenç del feixisme i el racisme, amb necessitat d’una mirada autocrítica

Deixa un comentari

X