Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Cultura   /  Dies 1 a 4

Dies 1 a 4

Adelina Escandell, activista feminista, mestra jubilada i Presidenta de la Fundació, escriu aquest article sobre els seus primers dies del viatge a Colòmbia com a part de la delegació Justice for Colombia per fer seguiment dels acords de pau.

Dia 1 (15F)

Com que vaig arribar un dia abans que arribés la resta de la delegació, amb l’acompanyament de Sara Rodríguez, de l’IAP, em vaig poder reunir amb representants de dones de l’Associació de los Cerros, de Mujeres con Capacidades para el Futuro, que aplega treballadores sexuals i del col·lectiu Orlando Fals Borda, col·lectiu que treballa sobre els drets humans. Amb les primeres vam parlar, especialment de la preparació del 8 de març i de les dificultats que tenen les dones desplaçades del camp a Bogotà per sobreviure i tirar endavant les seves famílies.

El representant del col·lectiu Orlando Fals Borda, que tenen engegada una campanya “contemos la verdad” en que documenten casos de desaparicions forçades, em va impressionar especialment quan ens va explicar que en algunes comunitats, dones grans que no sabien llegir ni escriure, n’havien après per ajudar en les tasques de documentar les persones desaparegudes.

Una trobada molt interessant i emotiva, especialment, quan et demanen que “la comunidad internacional no nos abandone”

Dia 2 (16F)

 

La delegació ens trobem per primera vegada. Ens presentem i posem en comú l’agenda d’aquests dies i els objectius.

* La primera reunió és amb Diego Martínez, advocat defensor dels Drets Humans, assessor en la negociació i en la implementació.

Situa una idea que escoltarem al llarg d’aquesta setmana: És un dels moments més greus i delicats en el procés d’implementació dels acords. Denuncia la negativa política del govern d’Ivan Duque d’implementar els acords. Alguns exemples: l’acord contempla el repartiment de terres. Se n’haurien d’haver repartit 700000 ha i se n’han repartit 27000. Respecte a la part de l’acord que fa referència a les reformes polítiques, només ‘ha implementat l’estatut de l’oposició. Les FARC van entregar les armes, i des d’aquell moment, 200 excombatents han estat assassinats. Es tracta d’un genocidi, perquè són assassinats selectius. En l’acord es contemplava garanties de seguretat i protecció pels excombatents, i això no es compleix. Les FARC van complir la seva part dels acords, i ara, la majoria, s’han convertit amb pagesos sense terra perquè un altre dels acords, que era recolzar els projectes productius dels excombatents, no s’ha desenvolupat; només ha arribat al 26%. Per altra banda les FARC són l’únic actor col·lectiu que ha reconegut la seva responsabilitat en el conflicte. El 73% de les persones que han comparegut davant la JEP són de les FARC; això representa que els crims que van cometre han estat investigats, mentre que no ha passat igual amb els crims que van cometre les Forces Armades; El Ministeri de Defensa i l’exèrcit no accepten que ells cometessin cap delicte. Un altre dels incompliments és el que fa referència als aspectes de gènere. El govern encara veu les FARC com un grup a batre, i de l’acord que era integral, només contempla la desmobilització.

Com a element positiu, cal destacar que si bé en el moment de la signatura dels acords, el suport de la societat civil era molt feble, els partits favorables a l’acord van guanyar en les principals poblacions en les darreres eleccions municipals; l’acord ha impulsat un esperit democratitzador i ara hi ha més forces sumades als acords i una creixent mobilització ciutadana. Hi ha aspectes de l’acord que cal desenvolupar amb una certa rapidesa perquè, per exemple la JEV.

* Reunió  amb representants de Marcha Patriótica, The Inter-Church Justice and peace Comission, Red Hus i ASCAMCAT (Asociación Campesina del Catatumbo)

En totes les intervencions se’ns parla de com des de l’estat es vol estigmatitzar i criminalitzar la dissidència i les organitzacions socials. Estudiants i joves s’han convertit en un enemic intern, especialment a partir de la convocatòria del “paro nacional” Per això la majoria de morts violentes són de líders d’organitzacions socials. Se’ns explica que la construcció de l’estat modern s’ha fet sobre la base de la violència de l’estat; sobre una cultura autoritària, de rebuig i exclusió a les persones negres, LGTBI… Colòmbia el quart país del món amb més desigualtats. Totes les representants coincideixen que els paramilitars segueixen actuant, amb diverses expressions i interessos regionals. Tothom té clar que cal desarticular els paramilitars per tal que es puguin implementar els acords de pau.
També comentem sobre l’existència d’altres dues guerrilles (ELN i EPLN) que segueixen armades, i amb les que el govern actual no vol establir negociacions.
Al llarg del país hi segueixen havent zones on l’única presència de l’estat són les forces armades.
Hi ha famílies que van abandonar el cultiu de la coca, però que ara es troben sense alternativa productiva. Pensen que el govern actual no té interès real en què desapareguin els cultius de substàncies tòxiques, i així tenen justificació per fer fumigacions massives de glisofatos.
Cal una mobilització social i confluència de les forces polítiques i socials per tal de forçar la implementació dels acords de pau. Calen mecanismes de protecció comunitària.

Dia 3 (17F)

 

* Reunió amb UN Verifications mission en Colombia Carlos Ruiz Massieu i Raül Rosende

Amb la delegació de les Nacions Unides també parlem del desenvolupament dels acords de pau. Tractem de tots els temes: seguretat líders socials i camperols, substitució dels cultius de coca, paramilitars, insuficient nombre de projectes productius (només un 14% finançats pel govern), estat de la salut mental de la població, paper polític de les FARC en l’actualitat….

Podeu llegir l’informe elaborat al desembre del 2019

https://colombia.unmissions.org/en/press-release-report-secretary-general-un-verification-mission-colombia

* Reunió a la seu de les FARC

Ens reben diferents dirigents. Valoren molt en positiu el compromís de la comunitat internacional i aquí s’inscriu la tasca de la nostra delegació Reafirmen el seu compromís amb la pau. Ara abocats a la lluita política i perquè es compleixin els acords de pau. Valoren que aquest procés es troba en un moment difícil perquè una part important de la classe dirigent no està d’acord amb la pau i des del govern d’Ivan Duque s’intenta frenar el procés. Valoren la importància del treball amb la societat colombiana; en especial, dones i joves perquè l’èxit del procés depèn de la pressió de la societat civil. Són optimistes perquè, ens diuen “no hi ha altre camí”. S’està construint un moviment “Defendamos la paz”. Parlen dels assassinats selectius i de combatents que encara estan a la presó. Amb els acords de pau es tracta de desmuntar l’estructura que genera les desigualtats. S’estan plantejant la possibilitat de demanar acompanyaments als territoris i denuncien al govern que està retallant els pressupost per escoltes .
La JEP havia de ser universal; tots els bàndols havien d’aportar veritat i assumir les sancions. Ara per ara qui s’han presentat majoritàriament han estat els excombatents de les FARC. Hi ha set casos oberts: 5 de les FARC.

Analitzen diversos motius pels quals alguns antics companys van tornar a agafar les armes.

 

*Reunió ambaixadors Cuba i Noruega

Són garants de la Mesa de Pau i tenen un paper actiu en el seguiment dels acords. L’ambició dels dos governs era tenir reunions dues vegades al mes, però n’han tingut  cada 6 setmanes. Cuba es troba en una posició molt delicada per la situació crítica amb l’ELN que les converses estan bloquejades. Valoren que el govern afavoreix la incorporació individual però no col·lectiva. Va funcionar el lliurament de les armes, però la resta de l’acord no s’ha desenvolupat

La JPE ha aconseguit funcionar, malgrat les objeccions dels governs i l’oposició del darrer fiscal general. Funciona ara. L’havien de deixar funcionar. Allà encara hi ha 140 membres de les FARC investigades i no ha funcionat amb la velocitat que ens hauria agradat.

Cal valorar que en els darrers temps, la comunitat internacional ha canviat. Els ex combatents esperen que les FARC els proporcionin assistència sanitària i similars; les expectatives de la seva pròpia gent són molt més elevades que per a qualsevol altre partit del món.

La gran diferència des de l’any passat és que hi ha hagut eleccions locals i algunes vagues generals, totes dues que han estat una crida de despertar per part del govern. Però aquest no pensa abordar el tema del repartiment de terres i els drets de les comunitats indígenes. No hi pot haver pau amb la gran desigualtat i sense redistribució de recursos.

El primer orador, Carlos Beristain de la CEV, va explicar algunes de les bases del treball de la comissió de veritat. Forma part d’un sistema de reconciliació, veritat i justícia. El mandat és ampli. En primer lloc, treballar per aclarir la veritat en matèria de drets humans i establir responsabilitats col·lectives.

Colòmbia té 9 milions de víctimes. La comissió es dedica a esbrinar els patrons de victimització; el per què. El segon pas és fer el reconeixement cap a  les víctimes i que els responsables les reconeguin.

El tercer pas té a veure amb la convivència a la Colòmbia actual  i el  treball cap a la reconciliació. Ens trobem en una època de conflictes posteriors, tot i que no ha acabat; encara hi ha violència i assassinats.

Només tenen tres anys de mandat; per tant, acaben el 21 de novembre. El que ens diferencia dels altres és que tenim un mandat curt.

Els colombians exiliats són invisibilitats i cal incloure’ls en el treball col·lectiu. coneguts com a tema. Tenen recollits 400 testimonis en  20 països. Els han estat escoltant i rebent testimoni. Volen arribar als 1000.

El  procés de pau també necessita un acompanyament internacional, de manera que plantejar la qüestió de l’exili també es vincula amb la comunitat internacional.

Un altre tema és que treballen amb tota una gamma de sindicats rebent els seus informes de manera que puguin incloure més de 5000 casos de violència contra sindicalistes. Estan treballant amb el sindicat de professors per estudiar l’efecte sobre l’educació; fins ara, hi ha recollits 300 testimonis de víctimes sindicals del món educatiu.

En aquest país, els membres de la CUT han estat molt estigmatitzats; sovint se’ls considera “enemics interns” ja que són les persones que organitzen marxes contra polítiques neoliberals i, per tant, atacs contra elles. Hi ha una llarga història de solidaritat entre els CUT colombians i centrals sindicals  l’estranger.

La segona persona a intervenir va ser Luz Maria Monson, directora de UBPD

https://www.ubpdbusquedadesaparecidos.co/ .

Ens torna a comentar la importància de delegacions internacionals com la nostra.

La unitat de cerca ha existit des del 2018 i des d’aleshores han actuat per completar les seves estructures i aconseguir que funcioni de manera eficaç.

Té oficines a 23 ubicacions en centenars de municipis del país. Els informes de persones desaparegudes provenen de 29 dels 32 departaments que existeixen a Colòmbia. Es parla que cal fer la cerca de 100000 persones  desapareguts arreu del país. Són la primera institució de l’estat colombià que es  dedica a la direcció i coordinació de les recerques i són una entitat “extra judicial”.

Ens parla de “País complex, no confús”. Ens parla de la importància de no revictimitzar les víctimes i de la col·laboració amb diverses entitats. Hi ha 500 persones treballant: un 50% del pressupost fons nacionals i un 50% cooperació internacional. La comissió ha de presentar el seu informe i coincidirà en plena campanya electoral. Les desaparicions han passat més desapercebudes que les grans matances. Necessitat del suport tècnic.

 

Dia 4 (18F)

 

* Reunió amb persones diputades i senadores de l’anomenada “Bancada por la paz”

Ens trobem en un esmorzar en un cèntric hotel. Molta gent representants de diversos partits que recolzen el procés de pau: FARC, llista de la decència, partit verd. Representen 42 congressistes de 278.

Podem escoltar a tothom. Amb matisos coincideixen en què el país viu moments difícils, que hi ha una corrupció estructural de l’estat, de la violència que es manté. De vint-i-dos milions de persones treballadores, només sis milions tenen un contracte fixe. De les grans mobilitzacions (paro nacional) que es donen al país i a les que l’estat respost amb gran violència. Cal tenir present que el 68% dels dirigents veïnals i socials tenen entre 20 i 42 anys. No hi ha desplegament de l’estatut de l’oposició i això els dificulta la tasca política. Situen 700 persones assassinades des dels acords de pau; 190 de les FARC.

En el procés de reinserció, més del 80 per cent dels excombatents no tenen un projecte productiu econòmic que els permeti un futur. Hi ha una connexió enorme entre el treball i la no violència.

Quant a la producció de coca, es van involucrar gairebé 100 famílies, però només un 0,7 per cent d’elles va tenir accés a alternatives. Per tant, és bastant insostenible. Dels 12 milions de víctimes només el 8 per cent l’han rebut alguna ajud. Si segueixen a aquest ritme es necessitaran 120 anys perquè les persones afectades rebin alguna ajuda!!! Un acord de pau que només s’implementa a la meitat, augmentarà el fenomen de la violència al país. Plantegen el creixement de les bandes paramilitars; coneixen i han denunciat reunions en alguns punts del país dels grans terratinents que actuen amb la connivència amb l’exèrcit amb els grups armats per expulsar els camperols.  Dels drets dels camperols…

Els alcaldes de les ciutats són assenyalats, i ara hi ha intents de treure el prestigi dels elegits localment. Els mitjans de comunicació els presenten com a persones que no poden gestionar els assumptes. La persecució d’activistes locals ha augmentat. Ahir les universitats també van assenyalar la repressió a la zona de líders universitaris. Plantegen la possibilitat d’una Conferència Internacional sobre Colòmbia a Brussel·les. Perquè cal fer aflorar el doble discurs del president Ivan Duque, que de cara enfora va publicitat que implementa els acords de pau, però a l’interior saben que estan paralitzats. Per a les properes eleccions presidencials que s’han de celebrar el 2022 estan intentant trobar un candidat comú que pugui representar tota la població que defensa els acords de pau; saben que això té moltes dificultats!!

*Reunió amb l’executiva de la  CUT (Central Unitaria de Trabajadores) al seu local.

En el debat hi intervindran la majoria dels assistents. Cal comentar que les dones van marxar perquè estaven preparant les accions pel 8 de març.

Des del novembre del 2019 estan recolzant mobilitzacions de diversos secors contra les polítiques neoliberals fixades pel FMI, BM OCDE… La propera aturada nacional està convocada pel 25 de març. El món sindical ha fet una aposta clara pel procés de pau i per la vida. Reclamen que es compleixi l’acord de pau i que es reobrin les negociacions amb l’ELN les tres darreres setmanes el comitè nacional de vaga i la CE de la CUT han rebut amenaces de mort. Col·laboren amb la Comissió de la Veritat, volen aclarir les vulneracions de drets dels representants sindicals i qui es va beneficiar amb els seus assassinats i desaparicions. Situen també l’existència i l’activitat dels grups paramilitars. El govern intenta per tots els mitjans deslegitimitzar les lluites socials. Denuncien el paper dels EEUU i de els empreses transaccionals.

*Reunió amb l’executiva de la  FECODE (Sindicat d’Ensenyants, que forma part de la CUT) a la seva seu

Aquest sindicat és dels més forts de Colòmbia amb 180000 persones afiliades. En els darrers 30 anys s’han donat 13000 casos de violacions de drets humans i 1100 mestres assassinats. El 20 i 21 de febrer tenien plantejat un “Paro nacional” per rebutjar les amenaces contra el sindicat. Cal tenir present que tot el Comitè executiu està amenaçat de mort pel grup ”Àguilas negras”. Denuncien la complicitat de l’estat en totes les agressions per la seva omissió d’accions. El govern no fa res per protegir al professorat que es troba en zones de conflictes No tenen por però sí preocupació. Saben que reben amenaces perquè són crítics amb l’actuació del govern i perquè són un sindicat fort. Estan en una campanya que s’anomena “Escuela, territorio de paz” amb cooperació amb sindicats d’educació de Suècia i Canadà. I el professorat s’ha declarat “Militants de la vida ”Denuncien la corrupció generalitzada, per exemple que es robi de la partida dedicada a alimentació escolar.

Comenten la importància de la mobilització social. Defensa de l’educació pública, els drets de les dones (que representen el 74% del magisteri colombià). Reclamen l’augment dels pressupostos destinats a educació (la majoria de criatures entre 3 i 4 anys no estan escolaritzades i només el 35% dels de 5 anys ho estan). Denuncien, també, que el govern intenta restringir la llibertat de càtedra.

Tenen clar que el govern intenta desprestigiar i trencar amb la CUT i FECODE perquè representen el moviment organitzat. I perquè porten els acords de pau i la necessitat que s’implementin arreu del país.

Ens demanen la solidaritat internacional i que fem arribar la seva veu arreu del món.

*Reunió amb Emilio José Archila, Consejero Presidencial para la Estabilización y la Consolidación

Lloc de reunió, a la seu de Presidència

Situa que el país és enorme i que la implementació de l’acord de pau s’ha de fer entre 20 i 30 anys. Preocupació per a que la gent sàpiga el que estan fent. Interpreten els acord en funció de la constitució. Tots els membres del govern estan involucrats en la implementació. La violència està relacionada amb el narcotràfic i la reclamació de terres. L’acord de pau és integral i significa moltes mesures. Explica que l’anterior govern va mentir en quan a la velocitat d’implementació, en especial sobre la substitució dels cultius de coca. Tenen préstec del BM per fer un cadastre. Neguen que es torni a fumigar amb glifosat. Segons ell, el govern està complint. Però que es necessita, com a mínim tres mandat de govern, treballant en la mateixa direcció  per poder implementar les mesures.

 

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

X