Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Distopia postpandèmia al lleure

Distopia postpandèmia al lleure

Aquest article ens dóna l’oportunitat d’escoltar el jovent sobre el tema que els toca directament: el lleure en temps de Covid19.
Escrit per Héctor Aznar, vint anys, activista universitari, estudiant de química i nou anys participar en el “Grupo Scout Makarenko” del barri del Carmel i Martina A. Quiles activista de quinze anys, estudiant de 3r d’ESO, porta sis anys al món del lleure i actualment forma part de l’esplai Isard Flor de Neu del barri d’Horta.
Veus joves i actives en el món del lleure. Lectura obligatòria!

Des de dues perspectives diferents reflexionem sobre l’impacte de la “nova normalitat” al món del lleure associatiu.

Durant el confinament, les caps i monitores de les diferents entitats, han hagut de buscar recursos per poder tirar endavant les activitats dins l’aprenentatge i transmissió de valors per conviure amb els i les altres infants. La major part d’aquestes entitats del lleure ho han fet a través de reptes, jocs, dinàmiques i activitats via xarxes socials com Instagram fent partícips a les famílies, infants i/o adolescents; fent també esplais i caus a través de les diferents plataformes digitals com ara el Zoom i el Google Meet.

En cap cas ha de passar desapercebuda la situació de les famílies que, no només creuen en els valors en què s’eduquen els infants, sinó que els campaments d’estiu representen la seva única opció per oferir unes vacances a les seves filles. Adonar-se’n de la realitat de les famílies ens ajuda a comprendre també la situació de moltes de les infants i joves. Si en un escenari habitual troben en els campaments d’agrupaments i esplais una desconnexió real de la rutina i la ciutat, en la situació actual després de gairebé tres mesos de confinament la desconnexió esdevé crucial per assolir una vertadera “nova normalitat”.

Si tal com ha determinat la Generalitat:

Les diferents activitats s’adrecen a nens, nenes i adolescents amb edat compreses entre els 3 i els 17 anys. S’estaria excloent l’última etapa d’educació en el lleure de l’escoltisme on des dels 17 fins als 20 anys es treballa el creixement personal individual.

Es treballarà en petits grups de convivència de 10 persones, encara que l’activitat tingui més participants. La ràtio serà d’un monitor/a cada 10, començant sempre amb un mínim de dos monitors per activitat. No podem permetre que els ràtios siguin els mateixos a la situació prèvia a la COVID-19 però amb les noves exigències i responsabilitats pròpies de la nova normalitat.

Pel que fa a la convivència, es prendrà com a mesura estàndard que cada participant disposi de 4 metres quadrats, i la distància per a dormir haurà de ser de 2 metres “entre caps”. En el cas dels campaments no es podran fer servir tendes petites, sinó tendes i carpes grans i instal·lacions de campisme on es pugui mantenir la distància. Aquest punt posa de manifest les grans diferències econòmiques presents al món del lleure entre entitats i empreses.

Per totes les mesures sanitàries que se’ns demanen com ara fer totes les activitats (jocs, esports, activitats a l’aigua, dansa, teatre, etc.) sense mantenir cap mena de contacte físic, s’està excloent del lleure una de les parts més fonamentals d’aquest.

Aquestes són unes mesures sanitàries que ben poc o gens s’ajusten a la realitat d’un campament que es pugui permetre el pressupost de qualsevol cau o esplai, que recordem són entitats de lleure en les quals el treball realitzat és totalment voluntari i no remunerat.

Cal destacar les diferències pressupostàries de les diferents entitats vers les empreses relacionades amb el lleure. Les primeres per la seva condició d’entitats sense ànim de lucre estableix quotes pels educands que únicament busquen el manteniment de l’activitat educacional. En canvi, les segones busquen obtenir-ne beneficis del temps de lleure que els clients passen en les seves activitats. Amb aquests dos plantejaments antagònics davant d’una situació que obliga a fer una inversió de capital per tal d’implementar les mesures sanitàries necessàries el sector privat del lleure podrà mantenir l’activitat amb noves dinàmiques generals mentre que els caus i esplais haurem de modificar per complet la nostra activitat educativa.

Comptat i debatut, el lleure associatiu cobreix una sèrie de necessitats de la població sense obtenir cap mena de beneficis econòmics. Aquest n’és el motiu pel qual aquest estiu les infants i joves no assoliran les mancances socioafectives derivades del confinament i la desescalada.

Deixa un comentari

X