Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Memòria històrica   /  Don “Pompeyo Fabra” no té antecedents maçònics

Don “Pompeyo Fabra” no té antecedents maçònics

En aquest article, Darío Gallardo Cuerva, estudiant de Sociologia de la UAB, ens mostra algunes curiositats històriques en referència al famós lingüista.

La Universitat Pompeu Fabra va permetre al seus visitants, durant aquest passat mes d’octubre,   descobrir la trajectòria acadèmica i vital del famós lingüista en una exposició al Edifici Històric de la universitat en motiu de 150é aniversari del seu naixement. Més enllà de les seves conegudes facetes lingüistes, personals i polítiques, especialment dintre del marc universitari, l’exposició ens revela curioses anècdotes referides a la seva situació con a personalitat perseguida per un règim franquista que el va obligar a exiliar-se l’any 1939.

“Don Pompeyo Fabra no tiene antecedentes masónicos”. Amb aquestes paraules certificava el governador civil de la província de Barcelona, a “l’any de la victoria” de 1939, que Pompeu Fabra i Foch no podia ser acusat de pertànyer al “contubernio judeo masónico” com aleshores l’anomenava el dictador Francisco Franco, obsessionat amb les idees conspiranoiques que l’inspirava la Gran Logia de España (il·lustració 1).

Quan avui recuperem aquesta anècdota, venen al cap les absurdes justificacions legals, majoritàriament desestimades dins del marc jurídic europeu, que avui en dia reben els dissidents polítics catalans en el camí cap a la concreció real d’una República Catalana; qualsevol col·lborador dins d’una entitat o associació que estigués al marge del control polític del règim d’aleshores era considerat una amenaça. Ve al cap, quasi de forma inconscient, que tots els membres dels CDRs serien acusats en aquells temps de rebel·lió, com subscriu  el primer article del decret que es publicà el 15 de setembre de 1936 contra la Maçoneria i altres associacions clandestines:

«La Francmasonería y otras asociaciones clandestinas son declaradas contrarias a la ley. Todo activista que permanezca en ellas tras la publicación del presente edicto será considerado como reo del crimen de rebelión»[1]

No cal dir que, independentment del relat que es difon als mitjans de comunicació fora de Catalunya, les activitats assembleàries dels CDRs son públiques i obertes a tothom.

Curiosament, el mateix Pompeu Fabra va ser acusat del rebel·lió pels fets d’octubre de 1934 i la seva causa posteriorment sobreseida. (il·lustració 2)

En un ambient d’exili, d’incertesa i mancances, els biògrafs de Pompeu el presenten “resignat, tranquil, conseqüent. […] passejant solitari sota les alzines […], la mirada abstreta, joguinejant amb la pipa apagada. […] Però no costava pas d’arrencar-lo de la seva abstracció. Bastava que algú el saludés tot passant, perquè recuperés el somriure, l’expressió gairebé jovial”.[2] La mentalitat analista i científica d’un químic per exigència familiar i lingüista per vocació va configurar un caràcter metòdic que l’empenyia a materialitzar, com un alquimista, la gramàtica que requeria una llengua mil·lenària en una situació clarament vulnerable.

Era l’amor per les llengües en general i la catalana en particular la que ocupava la seva ment lluny de casa quant deia a Rovira i Virgili:

«No puc deixar de pensar […] en els meus papers i llbres, la riquesa que més m’estimo i que hauré d’abandonar quasi totalment. Sense les obres de lectura i de consulta, i sense els meus manuscrits, em sentiré pobre i desemparat. Aquesta serà per a mi la pitjor pobresa»[3]

Il·lustració 1 Expedient de responsabilitats polítiques contra Pompeu Fabra: document oficial que certifica la inexistència d’antecedents maçònics de Pompeu Fabra (25 de Setembre de 1939). Arxiu Hitòric UB.

Il·lustració 2 Sobreseïment de la causa instruïda contra Pompeu Fabra pels fets d’octubre de 1939. Archiu Històric UB

[1] Ferrer Benimelli (1989). “La masonería bajo la dictadura franquista”, en La Masonería Española (1728-1939). Exposición, Alicante-Valencia.

[2] Institut d’estudis Catalans. Secció Filològica (2005). Pompeu Fabra i Poch. Semblança biográfica. Barcelona.

[3] Idem

Deixa un comentari

X