Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  El CETA destruirà llocs de treball (digui la Comissió Europea el que digui)

El CETA destruirà llocs de treball (digui la Comissió Europea el que digui)

Adoració Guamán, Professora titular de Dret del Treball de la Universitat de València, membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya, membre de la Campanya No a TTIP i al CETA i escriptora, publica l’article següent sobre el CETA i com Govern espanyol s’afanya a situar-se en l’avantguarda dels Estats membres “complidors” sense aturar-se a pensar en les conseqüències del que es proposa a Europa. 

El Govern ha remès el text al Congrés i Units Podem ha impulsat l’activació del procediment de control previ de constitucionalitat. La posició del PSOE és clau per al futur de l’acord comercial amb el Canadà.

CetaProtesta contra el CETA a Berlín, febrer de 2017.

El passat 27 març de 2017, la vicepresidenta del Govern va remetre a la presidenta del Congrés la documentació relativa a l’Acord Econòmic i Comercial Global entre el Canadà i la Unió Europea i els seus Estats membres. Així, el CETA entrava al Congrés dels Diputats per ser ratificat, després de la seva aprovació al Parlament Europeu i al Consell.

Un cop més, el Govern espanyol s’afanya a situar-se en l’avantguarda dels Estats membres “complidors”. Seguim així un camí clarament marcat pel no qüestionament dels designis de la UE: vam voler ser els primers a votar a favor d’aquella Constitució Europea fallida, el 2004; els primers a reformar la nostra Constitució per limitar la nostra capacitat d’endeutar-nos i per donar prioritat al pagament del deute, el 2011; els primers, sens dubte, en aplicar diligentment i sense protestar les Recomanacions per País de la UE traduïdes en brutals reformes laborals, al 2012; i, de nou, els primers en aprovar sense debat públic i per descomptat sense referèndum, l’acord comercial amb Canadà que tantes reticències està despertant entre els països veïns, els sindicats, els moviments socials i un cada vegada més ampli ventall de partits polítics. En aquesta ocasió, però, se’ns ha avançat la República Txeca.

La veritat és que el Govern del Partit Popular ha estat, des del principi, un entusiasta d’aquest acord comercial. No li van a la saga en el suport sense fissures al CETA (i al TTIP) els seus socis de Ciutadans i el PSOE, els tres partits aconseguiran amb els seus vots la ratificació de l’acord, escudats en un mantra que repeteixen sense parar a manera de justificació absoluta: “el CETA, i en general el lliure comerç, crea ocupació”, més encara, fins i tot s’atreveixen a dir que la liberalització del comerç generarà, per se, una millora de les condicions laborals dels països implicats.

S’acull així, com a acte de fe, un dels principals arguments que ve utilitzant la Comissió Europea per defensar el CETA. Un argument per cert res nou, és el mateix que va ser en el seu dia utilitzat per Clinton per defensar el NAFTA (acord entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic), que va esgrimir Obama per promoure la negociació del TTIP i que, en termes generals, ha acompanyat l’argumentari de defensa de la creació de l’enorme xarxa de tractats de comerç i inversió avui en dia en vigor o en fase de negociació.

És cert que per sostenir aquesta idea els negociadors s’han proveït bé, finançant diferents informes que avalen resultats optimistes, sempre des del punt de vista de l’anàlisi quantitativa de l’ocupació. Així, l’informe del Centre for Economic Policy Research (CEPR) afirma que la liberalització del comerç i l’impuls de la inversió estrangera suposaran un creixement de l’economia de la Unió Europea d’aproximadament un 0.5% del seu PIB; que els salaris per als treballadors, qualificats i no qualificats, tendirien a augmentar un 5% i que el nombre de llocs de treball depenent del comerç podria augmentar-se a la UE en “diversos milions”. Per la seva banda, l’estudi finançat per la Cambra de Comerç, la CEOE i l’Institut d’Estudis Econòmics per al cas espanyol arriba a afirmar que “l’efecte acumulat durant els cinc primers anys després de la presa de l’acord suposaria un increment total del PIB de 36.743,3 milions d’euros i una creació de 334.836 nous llocs de treball, com a fruit exclusiu de l’acord”.

Aquestes xifres tan optimistes han estat matisades per la pròpia Comissió i desacreditades per un bon nombre d’estudis. D’entre les abundants crítiques realitzades, destaquen les que indiquen que la fiabilitat dels estudis finançats per la Comissió és molt reduïda atès que són modelitzacions d’Equilibri General on ni es computen les possibles conseqüències negatives de la desviació de comerç o la deslocalització d’empreses sobre l’ocupació ni es té en compte l’impacte en l’ocupació des del vessant qualitativa. A més, altres investigacions han obtingut resultats oposats. En aquest sentit destaca l’estudi l’elaborat pel professor Capaldo que pronostica una caiguda de les rendes del treball (respecte de la qual França seria la més afectada); una pèrdua neta d’ocupació d’aproximadament 600 000 llocs de treball a la UE, amb una major afectació als països del nord d’Europa, seguits d’Alemanya i de França i una acceleració de la transferència de renda des del treball al capital. Per la seva banda, un recent informe de l’FMI, el Banc Mundial i l’OMC estableix amb claredat que “el comerç està deixant massa persones i comunitats enrere, també en les economies avançades”, posant el dúmping social i les deslocalitzacions en el centre del debat ; la cosa no acaba aquí, l’informe d’impacte del CETA, publicat el 2011, reconeix que els treballadors / es de sectors com l’agricultura, la ramaderia o la mineria es veurien afectats i forçats a buscar feina en altres sectors.

Com és evident, tot l’anterior està íntimament relacionat amb la qüestió de les pimes, l’altre eix del debat sobre la creació d’ocupació. De manera paral·lela a l’enduriment de les crítiques respecte de l’impacte d’aquests acords, les parts negociadores han vingut promocionant aquests tractats afirmant els seus suposats efectes beneficiosos per a les petites i mitjanes empreses i presentant-los com la solució exportadora a les mateixes. Malgrat aquesta afirmació, no hi ha cap anàlisi de l’impacte positiu que la signatura del CETA pot tenir sobre aquestes empreses. Al contrari, el Comitè Econòmic i Social Europeu ha remarcat que, en valorar l’impacte d’aquests acords (en concret del TTIP) sobre les pimes no s’ha computat l’efecte expulsió del mercat que l’entrada d’empreses estrangeres en el mercat intraeuropeu, podria suposar per a les pimes de la UE. Com adverteix el Comitè, la posada en marxa d’aquest tipus d’acords fomentaria l’expansió de les grans empreses enfront de les petites i mitjanes, i sobretot de les grans empreses nord-americanes, o canadencs, que serien les grans beneficiàries mitjançant el seu guany de quota de mercat europeu. De fet, el conegut estudi de Capaldo ressalta com el TTIP fomentaria la substitució de comerç intracomunitari per comerç de la UE amb els EUA. A més, el CETA, definit com l’acord més ambiciós mai signat per la UE, no inclou un capítol sobre mesures concretes de suport a les pimes.

Més enllà de les prediccions i del pla quantitatiu, ha de quedar clar que tots els tractats comercials i / o d’inversió provoquen un impacte sobre els drets laborals en si mateixos considerats, és a dir, una afectació qualitativa de la feina. L’abast de l’afectació depèn fonamentalment de la profunditat de la integració econòmica, del grau de desregulació, de la introducció de mecanismes de protecció dels inversors o de cooperació reguladora i, en menor mesura, aquest impacte sobre els drets vinculats a la feina es relaciona amb la introducció de clàusules socials.

La discussió clàssica sobre l’impacte qualitatiu de la liberalització del comerç pot sintetitzar-se en dues afirmacions confrontades. Des del punt de vista crític s’afirma que, tot i que en els acords comercials no s’obligui directament a les parts a reduir els seus estàndards laborals deixant-los llibertat o fins i tot establint mínims comuns, des del moment en què el capital adquireix llibertat de moviment va tendir a situar-se en els llocs amb menors costos, tant econòmics com normatius. D’aquesta manera, les zones on es mantinguin o elevin els estàndards laborals tendiran a perdre inversions respecte d’aquelles on es redueixin i aquest fenomen de dúmping social comporta una dinàmica ulterior de competència entre els Estats (regulatory competition) que desemboca en una cursa a la baixa (race to the bottom) en els estàndards laborals per atreure la inversió estrangera utilitzant el factor treball com a element de competitivitat.

Contradient aquesta anàlisi, els partidaris de la liberalització comercial afirmen que aquest fenomen no ha de produir-se. En aquest sentit es va delinear l’antic article 117 del TCEE (avui integrat en l’art. 153 del TFUE) on s’acull la teoria del “engranatge”, és a dir, la confiança en que l’equiparació per la via del progrés de les condicions de vida i de treball resultarà del funcionament del mercat comú que afavorirà l’harmonització dels sistemes socials. Aquesta afirmació, que suposa una relació win-win entre comerç i estàndards laborals, no ha estat provada per cap de les actuals experiències d’integració vigents. De fet, el resultat és el contrari, només cal observar amb atenció les conseqüències del NAFTA o, sense anar més lluny, les de la integració europea.

Centrant-nos en el contingut del CETA, és possible sintetitzar tres elements de l’acord que provocaran una rebaixa dels nivells de protecció laboral de les persones que treballen a la UE o al Canadà: la maximització de la liberalització (o desregulació) de serveis i que va afectar els estàndards laborals aplicables a la força de treball desplaçada en les prestacions de serveis transnacionals; les possibles conseqüències dels mecanismes de cooperació regulatòria sobre les normes laborals i els convenis col·lectius i l’impacte dels sistemes de resolució de controvèrsies inversor-Estat sobre els drets de les i els treballadors i en concret sobre els convenis col·lectius. Per no esmentar la repercussió de l’acord sobre altres qüestions amb impacte en l’ocupació com les Denominacions d’Origen. La limitada clàusula social del capítol 23 del CETA, que no preveu mecanismes de sanció efectiva per l’incompliment de les obligacions relatives als drets laborals, és incapaç de prevenir la pèrdua de llocs de treball o la reducció dels drets de les i els treballadors.

La preocupació per aquestes possibles repercussions i la possibilitat que alguns d’aquests mecanismes, i altres, siguin contraris a diferents disposicions de la Constitució Espanyola han motivat que des de la campanya ciutadana No al TTIP i al CETA s’impulsés, en conjunt amb el Grup Parlamentari d’Units Podem al Congrés dels Diputats, l’activació del procediment de control previ de constitucionalitat de l’CETA. Per a això, un cop el Govern va remetre el text del CETA a la presidenta del Congrés, aquest grup va interposar un escrit on es requereix l’autorització del Congrés dels Diputats per sol·licitar al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre dues qüestions: l’existència o inexistència de contradicció entre diverses disposicions del CETA, fonamentalment el capítol 8 i el 26, amb els articles 9.3, 14, 23 i 24 de la Constitució Espanyola; i sobre la suficiència o insuficiència de l’art. 94 de la Constitució Espanyola per donar curs a la prestació del consentiment de l’Estat al Tractat.

Es tracta d’un procediment establert en l’art. 95.2 de la Constitució Espanyola, de radical higiene democràtica, que mai s’havia posat en marxa des del Congrés i que, per prosperar requereix el suport de la majoria de les i els diputats. Així, un cop més la responsabilitat recau sobre les espatlles del PSOE. Les i els eurodiputats d’aquest partit ja es van oposar, inexplicablement, a un procediment similar instat en l’àmbit de la UE. Falta per veure si també s’oposen a un procediment que busca abans que res la defensa de la intangibilitat de la Constitució Espanyola.

Si el PSOE se suma de nou al PP i Ciutadans per evitar aquest control, el Congrés no trigarà a votar el CETA. Així, amb el suport del Partit Socialista, pot acabar aprovant-se un tractat de conseqüències previsiblement molt greus per a les majories socials d’ambdós costats de l’Atlàntic, sense debat ciutadà, sense informació detallada i sense donar-nos l’oportunitat de votar en referèndum. Sempre ens queda l’esperança que el CETA el pari Valònia, però estaria bé, per una vegada, ser les i els primers a dir prou.

ADORACIÓN GUAMÁN

Llegir l’article a CTXT: Aquí 

Etiquetes: ,
X