Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  El feminisme ha de ser part integrant del marxisme

El feminisme ha de ser part integrant del marxisme

La Segona Conferència Internacional sobre el marxisme-feminisme va reunir a Viena a teòriques i activistes de les esquerres de tot el món.  

Crònica de Brigitte Theissl de la segona edició de la Conferència Marxista-Feminista, que es va fer del 7 al 9 d’octubre, a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena amb 500 participants de 29 països de tots els continents. Amb el lema ‘Construir ponts –canviar i enfortir visions- explorar alternatives’. la conferència va ser organitzada de manera conjunta, fruit d’una amplia aliança, d’organizacions feministes i progressistes, juntament amb Transform! Europa, xarxa d’entitats i fundacions de la qual n’és membre la Fundació l’Alternativa

Conferència sobre Feminsime i Marxisme celebrada a Viena

Conferència sobre Feminsime i Marxisme celebrada a Viena

Conceptes com l’”alliberament de la dona” i “relacions de subordinació” només es tracten molt rarament en els textos dels estudis de gènere moderns. “Ser un marxista feminista vol dir en el meu entorn de ser un dinosaure”, aquestes van ser les paraules utilitzades per una activista sueca a l’última sessió plenària de la Conferència de Viena. Les seves preocupacions sobre la desaparició total del feminisme marxista -o el marxisme feminista- semblaven un tant infundades almenys a la vista de l’interès que va despertar aquest esdeveniment: unes cinc-centes persones, entre elles un bon nombre d’estudiants, es van registrar durant els tres dies que ha durat la Conferència a l’Atelierhaus de l’Acadèmia de Belles Arts. L’any passat hi va haver un interès similar a Berlín, on es va celebrar el congrés per primera vegada, iniciat per Frigga Haug.

Teoria i pràctica

El dens programa de la conferència es va dividir en dos blocs, d’una banda, la teoria marxista-feminista i, de l’altra, l’organització. En els dos blocs, que es van desenvolupar paral·lelament, investigadores i activistes d’Europa, però també d’Argentina, Brasil, EUA, Sud-àfrica i Austràlia van presentar les seves anàlisis, entre elles hi havia intel·lectuals de renom com Gayatri Spivak, teòrica del postcolonialisme i professora de la Universitat de Columbia a Nova York, i Nira Yuval-Davis, professora de la Universitat de Londres.

A causa de l’alt nivell de les reflexions teòriques, els participants que no estaven familiaritzats amb tots els detalls dels escrits de Karl Marx, Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci i altres pensadors de l’Escola de Frankfurt, de vegades van tenir dificultats per seguir els debats – però la conferència no tenia com a objectiu realitzar un debat per aconseguir una acció política concreta.

Ja a Berlín s’havien escoltat crítiques sobre la quantitat excessiva de teoria, una crítica a la qual Frigga Haug va respondre amb la necessitat de reforçar la teoria marxista-feminista com a eina per a la transformació de la societat. En la conferència es van debatre conceptes de treball i el treball de cures, les qüestions de la interseccionalitat, el nou materialisme i l’ecofeminisme de la mateixa manera que l’anàlisi marxista-feminista sobre la maternitat, el antifonamentalisme i l’anti-racisme, la il·legalitat, la educació i la islamofòbia sexista.

En el bloc “Organització feminista més enllà d’Europa” en particular, en el qual les activistes van informar sobre les lluites feministes a Turquia i l’organització de les dones en els sindicats al Brasil, va faltar temps per buscar punts comuns entre els diferents països. Feride Eralp del Col·lectiu Feminista d’Istanbul, que va ser voluntària durant la guerra a Kobani a la ciutat fronterera de Suruc, va llançar en el seu discurs les preguntes de com la guerra i la masculinitat es retroalimenten i l’aspecte que pot tenir la resistència de les dones a una societat marcada per una “política transfronterera d’odi” dominant.

Manifest marxista feminista

Frigga Haug, exprofessora de sociologia, president de l’Institut de Berlín per la teoria crítica i membre del partit Die Linke, ha estat treballant durant dècades per conciliar el marxisme i el feminisme, o, dit d’una altra manera: per fer productives les tensions existents entre ells. Per a ella, el feminisme sense una crítica de la manera de producció capitalista és tan inconcebible com el marxisme amb exclusió d’una anàlisi de les relacions entre els sexes. “Està clar que les relacions de gènere són relacions de producció, no una addició a elles”. Aquesta és la tesi tres d’un manifest elaborat per Haug i discutit en la conferència de Viena.

Aquest manifest ha de ser la base d’una futura cooperació i comprensió i deixa clar que -a diferència del feminisme postmodern- el feminisme marxista no té por d’un “nosaltres” ni d’un concepte essencialista de les dones, encara que aquest sigui per raons estratègiques. Però en aquesta qüestió es va veure una línia de demarcació que s’albira a través de contextos feministes entre les diferents generacions. La proposta d’una jove teòrica per expandir les tesis presentades (“el marxisme-feminisme rebutja una concepció de naturalització del gènere, així com la postulació del sistema bi-gènere com una realitat supra-històrica i ontològica”) va obtenir una gran acceptació en la sala, però no va trobar l’aprovació de Frigga Haug, que ja, en el seu discurs de presentació, va llançar diversos dards polèmics contra els “setze gèneres” que la gent pot adoptar en a actualitat.

Berlín – Viena – Lund

Tot i que no hi havia massa temps i espai per a l’intercanvi entre generacions i les seves experiències específiques, tal com va criticar una activista, la conferència va reunir activistes i teòrics de totes les edats, cosa que no sol ser habitual en els esdeveniments feministes. Presumiblement, Frigga Haug, Nora Räthzel, Heidi Ambrosch i altres persones involucrades en l’organització de la conferència a Viena lliuraran ara el testimoni a activistes a Lund, que serà la ciutat que acollirà la Tercera Conferència Internacional sobre marxisme-feminisme.

L’organització de l’esdeveniment ofereix l’oportunitat d’obrir-se un camí a través de les condicions neoliberals: La iniciativa no està recolzada per una organització econòmicament potent, sinó que descansa sobre les espatlles de molts promotors individuals que permeten realitzar un altre esdeveniment internacional amb un abast similar. “L’organització d’un Congrés marxista-feminista i la recerca de diferents enfocaments per a la cooperació i el conflicte és un mitjà per traduir la nostra resistència en un moviment marxista-feminista permanent”, diu la tesi 12 determinant així la ruta a seguir.

(En la mesura que ens vagin arribant els materials de la Conferència anirem traduint-los i els penjarem al web)

Etiquetes:
X