Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  El paper de les dones en la construcció de la pau

El paper de les dones en la construcció de la pau

“La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida”.

Resultado de imagen de plebiscito colombia

Cada vegada que parlem del paper de les dones en la construcció de la pau, vénen a la memòria imatges de dones rotundes en la decisió de defensor de la vida, de construir un món diferent, una nació més justa, incloent i en les condicions d’equitat i de respecte per a la diferència; i és que les últimes guerres a Colòmbia tenen els seus inicis en la dècada dels anys 60’s, les seves arrels es troben en causes estructurals d’injustícia i desigualtat i en altres conflictes mal resolts en la història d’aquest país; sumat a un estat feble, a la incursió de les empreses transnacionals, al desplegament militar i paramilitar, al narcotràfic, la corrupció i la criminalitat especialment voltant de la mineria il·legal; tots ells són només alguns dels elements que alimenten el conflicte i que naturalitzen les violències. La guerra és com un cataclisme que esborra de cop la llavor de la vida.

En aquest context de contínua crisi humanitària on ja ningú sap ni tan sols quantes víctimes ha produït aquesta llarga guerra, la degradació del conflicte causa un impacte exacerbat a la societat i particularment en la vida i el cos de les dones. No obstant això, allà, a les esquerdes de la guerra, també sorgeix un fort moviment de dones constructores de pau, què proposen agendes des de la civilitat i formes de resistència creativa per recompondre la vida i l’economia de les dones.

El conjunt del moviment social, de les dones a Colòmbia, entén que viure en un context de guerra, a una societat jerarquitzada, en un règim patriarcal i masclista fa que s’aguditzin els codis de submissió i dominació contra les dones; per això són incansables lluitadores per la pau, teixidores de la vida, defensores de drets humans, resistents i resilients a una guerra que no ha permès la construcció de la nació en pau que hem somiat.

Des que es va conèixer l’existència de l’actual procés de pau entre el Govern de Colòmbia i la insurrecció de les FARC-EP, que va iniciar la seva fase pública a l’agost del 2012, les dones a través de grans mobilitzacions i d’un fort treball d’incidència política, reclamem la presència de les dones en la taula de negociacions i vam proposar una Agenda de participació política, que va donar com a resultat la Subcomissió de Gènere, espai compost per expertes, supervivents i negociadores que tenia la missió d’incloure l’enfocament diferencial en els punts de trobada de l’Acord. Aquesta és una acció sense precedents en la història dels acords de pau al món.
Després de quatre anys de negociació, el 24 de juny de 2016, el món reconeix i felicita els esforços de la Mesa de Negociació per la inclusió de l’enfocament de gènere i l’equitat en els cinc punts que componen l’Acord. En aquesta línia de temps el 26 de setembre es signa a Cartagena l’Acord definitiu enmig d’una gran expectativa i una immensa esperança per assolir una pau estable i duradora. El 2 d’octubre es ratifica l’Acord a través d’un plebiscit en el qual va guanyar el NO per un estret marge, situació que va generar un profund desconcert i una crisi política que deixava la pau als llimbs.

De manera immediata el Govern de Colòmbia va cridar al diàleg als promotors del no, entre els que estan el partit centre democràtic, els seguidors de l’ex-procurador Alejandro Ordóñez i els representants de les Esglésies cristianes i evangèliques, per rebre les seves propostes i treballar la viabilitat de ser incloses. Per a sorpresa del món i especialment per sorpresa del moviment social de dones constructores de pau, el factor definitiu que va malbaratar l’Acord i la pèrdua del plebiscit va ser el que el conjunt dels promotors del NO i especialment les Esglésies van anomenar “la ideologia de gènere”.
El que vam aconseguir les dones durant quatre anys de treball per la incorporació de l’enfocament de gènere, el que sé va aconseguir en la inclusió de drets per a la població LGTBI constitueix en bona mesura les raons per les quals es va perdre el plebiscit. Els promotors del No i les Esglésies veuen en els drets de les dones i de la població LGTBI una amenaça per al que ells entenen com la moral i la família tradicional i van denominar a l’Acord de pau de com “l’apocalipsi de la moral a Colòmbia”.

¿EL QUE ES VA ACONSEGUIR AMB LA SUBCOMISSIÓ DE GÈNERE … ¿I ON ANEM?
A una decisió per assolir una pau incloent, estable i duradora; es va treballar per la inclusió de l’enfocament de gènere en els cinc punts de l’Acord: en el punt de Reforma Rural i integral es va proposar eradicar la pobresa, promoure la igualtat, superar les barreres que tenen les dones camperoles per accedir a la tinença de la terra. Pel que fa a la participació política es va proposar una obertura democràtica per superar les barreres que la societat patriarcal posa a les dones per participar activament; enfortir la pluralitat i la diversitat, i eliminar la violència i les armes com una manera de fer política. Així mateix al punt de solució del problema de les drogues i els cultius d’ús il·lícit, es va proposar substituir els cultius a través de plans i programes per recuperar els terrenys i instal·lar un altre tipus d’economia; aplicar un tractament diferencial per als elements més febles de la cadena del negoci i assenyalar la importància de desnarcotizar el país i la lluita contra les bandes i organitzacions criminals.
Al punt de Victimes, es va crear un sistema de justícia especial per a la pau integrant els drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició, conformant per una sèrie de Comissions a les quals les dones i les víctimes tenen accés a formar part i conèixer els processos. De cara al crim de violència sexual, s’assenyala la implementació d’una Unitat d’Investigació Especial per prevenir i investigar la violència sexual. A més, es determina que la violència sexual ocorreguda en el marc del conflicte armat, constitueix un crim no amnistiable.

El sisè punt crea la Comissió d’implementació, seguiment i verificació que acompanyarà tot el procés i que està conformada per delegats dels països que han estat garants i d’altres personalitats de la comunitat internacional.
Després de 41 dies de deliberacions entre els promotors del NO i la Taula de Negociació, finalment el 24 de novembre es va signar el nou Acord de pau. Del text general es va eliminar el llenguatge incloent i davant l’argumentació de la Ideologia de gènere, s’inclou en tot el text la llibertat de culte i que les esglésies siguin integrants del Consell Nacional per a la reconciliació i la convivència. Es va eliminar els termes “comunitats indígenes i afrodescendents” per “minories religioses, pobles i comunitats ètniques”. En general es va eliminar conceptes com orientació sexual, identitat de gènere i es va integrar els conceptes de llibertat de culte i el de família tradicional.
Aquest revés tan profund mostra una vegada més que el patriarcat no suporta, no perdona, no permet la llibertat i la igualtat de les dones. Aquesta campanya amb la mal anomenada Ideologia de Gènere realitzada pels promotors del NO especialment per les Esglésies contra els drets de les dones, també deixa instal·lat en l’imaginari social un missatge de misogínia que reforça la construcció d’una societat tolerant amb les violències contra les dones.

¿Les dones ens seguim preguntant en aquesta defensa a ultrança de la família tradicional, a quina família tradicional es fa referència?; d’acord amb diversos estudis, dels 22 milions de dones que hi ha a Colòmbia, el 56,8% són dones cap de família, llars unipersonals o llars amb direcció femenina; és a dir mares solteres, que crien els seus fills soles en un país on la inversió social és mínima, sense dret a salut, educació o habitatge, un país que ha experimentat brutals nivells de violències basada en gènere i on la justícia per a les dones està en mans de la impunitat.
Tot i així, les dones apostem per la pau, apostem per la terminació la guerra amb totes les insurreccions, apostem perquè la inversió econòmica per a la guerra s’inverteixi en el social. Entenem que aquests Acords signats són només l’inici de la construcció de la pau i que perquè la pau sigui duradora, cal recompondre les estructures de l’Estat, invertir en el social i generar polítiques públiques orientades a superar les profundes desigualtats; crear consciència crítica sobre l’intervencionisme tant en la geopolítica militar com amb la gran empresa multinacional, desmuntar les estructures neoparamilitares, però sobretot per aconseguir les paus en el conjunt de la societat colombiana és vital realitzar canvis estructurals en educació, una educació en drets humans per a la pau, la diferència i la convivència.
Som una societat on el conflicte s’ha enquistat en totes les àrees de les relacions socials, ens hem acostumat a resoldre els conflictes no amb la sortida fructífera i la mediació de la vida, sinó amb l’eliminació del contrari; com a dinàmica de relació apresa per l’exposició a llargs anys de guerra.

En l’actualitat el procés de pau avança en la fase d’Implementació, mentre per l’altra banda estem esperant l’inici de les negociacions entre la insurgència de l’ELN que tindran lloc el 7 de febrer de 2017 a Quito, Equador. Aquí també el paper de les dones en la construcció de la pau es fa present a través de la participació en la Taula social per la pau, amb propostes per construir la nació que hem somiat.
Hem conquerit un espai en l’agenda de negociació de L’Havana i ara ens correspon mantenir una presència sostinguda en tot el procés que continua, tant en l’abandó d’armes com en la implementació i l’accés a la justícia per a les víctimes. Més enllà dels compromisos assolits ens correspon fer presència activa en els processos de construcció de pau tant amb les FARC com amb l’ELN, aprofundir i ampliar la democràcia, construir una societat incloent, sense violències i sense discriminació contra les dones.
Al llarg dels processos de pau al món, el paper de les dones ha estat clau en la construcció del post conflicte, en la reconstrucció del teixit social, la reconciliació de la societat i el sosteniment de la vida comunitària; per això avui més que mai és de vital importància exercir la implementació de la Resolució 1325 i altres instruments incloents que possibilitin la inclusió de les dones en tots els espais de construcció d’aquesta pau completa, incloent, estable i duradora.
La pau és una tasca urgent de la humanitat, però té un ampli component femení, en aquest component femení està l’esperança de pervivència o del bon viure que li queda a la humanitat. Aquesta humanitat que té com a pilar de pervivència l’obra civilitzadora de les dones i que encara avui costa que se’ls reconegui.

Betty Puerto Barrera

Etiquetes:

Deixa un comentari

X