El virus de VOX
Per Matías Posada Jubin, estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i que realitza pràctiques a la Fundació. Aquest article és un resum de la presentació del llibre de Miguel Urbán “La Emergencia de VOX” que va presentar juntament amb Xavier Domenech el passat divindres 28. El llibre ens dona les claus historiques per analitzar el fenomen de VOX.
El darrer divendres 28 de febrer vaig poder assistir a la presentació del llibre de Miguel Urban: L’emergència de VOX, apunts per a combatre a l’extrema dreta espanyola, un dels llibres necessaris per entendre el moviment de la ultr
adreta espanyola. Al llibre podem trobar algunes de les claus més importants que ha utilitzat VOX com la Reconquesta, l’Anti-Espanya o la lluita contra el feminisme.
Juntament amb Xavier Domènech, qui va ser l’encarregat de presentar el llibre, ens van donar les claus històriques que s’han d’analitzar per entendre el fenomen VOX i les implicacions pràctiques que tenen avui dia.
Aquest fenomen no és un fenomen nacional sinó que es troba dins d’un context global d’autoritarisme on VOX té un caràcter més semblant a Bolsonaro que no pas a Marine Le Pen. I, d’altra banda, hi ha dos fenòmens, específics de la història d’Espanya que VOX ha emprat en la seva estratègia electoral: la Reconquesta i la Guerra Civil.
La Reconquesta (si es pot dir així) és un dels elements que ha emprat VOX amb un component racista en contra dels immigrants. El segon element que s’ha utilitzat es el de la Guerra Civil, de la que se sent hereu dels qui van propiciar el cop d’estat, la utilitza per assenyalar com a enemic principal aquells que per ell formen part de l’Anti-Espanya (comunistes, sobiranistes, feministes, socialistes)
El discurs que reprodueix VOX no és un discurs amb referències purament xenòfobes sinó que hi trobem una barreja entre un discurs en contra de l’antipolítica (la idea que tots els polítics són dolents, corruptes, en definitiva, el mal d’Espanya), en contra de la ideologia de gènere i amb un discurs anti-establishment i anti-immigració. Aquesta retòrica està dirigida principalment cap a un electorat molt masculinitzat, de rendes altes i universitaris. Aquest discurs evidencia que VOX és la reacció del patriarcat contra el feminisme i l’emancipació de les dones.
La impunitat de la dictadura i els crims franquistes durant la Transició explica part d’aquest fenòmen. Aquesta impunitat franquista impedeix que es pugui realitzar un cordó sanitari cap a VOX perquè es necessari una dreta amb passat democràtic, cosa que a Espanya no ha existit
És precisament la dreta qui juga un paper fonamental en el naixement de VOX el 2004 quan el Partit Popular es radicalitza després de perdre les eleccions i comença una campanya molt radical en contra de l’avortament, el feminisme i els immigrants. Amb el qual comença un període de mobilització social dels elements més reaccionaris del país i de “Lawfare” per usar els tribunals per aturar les polítiques de Zapatero.
Però, quan Mariano Rajoy arriba a la presidència el 2011, i no elimina les polítiques de Zapatero, hi ha un trencament dins la dreta espanyola i es produeix una escissió de la part més radicalitzada. Aquesta dreta radicalitzada seran els principals líders de VOX com Santiago Abascal.
El 2015 amb l’aparició de C’s, comença una fragmentació dins la dreta espanyola perquè la dreta que aglutinava el PP ara comença a dividir-se en diversos partits. Amb lo qual l’arribada de VOX a l’escenari polític espanyol començarà a accelerar-se i 3 anys després tindrem el sorgiment d’un partit d’extrema dreta dins el Parlament andalús.
Per tant, a més d’aquesta fragmentació hi ha hagut 2 motius que han explicat l’ascens de VOX. El primer és la desinformació com a estratègia comunicativa, la utilització de fake news en benefici propi. I dins d’aquesta desinformació, el paper dels medis de comunicació en obviar el programa econòmic de VOX. Un programa econòmic absolutament neoliberal que va en contra de l’emancipació laboral de les dones, proposa eliminar el salari mínim, reduir impostos per a beneficiar a un electorat de masculinitzat i de rendes altes.
Per tant, els últims anys ens enfrontem a un moviment que no havia emergit dins de l’escenari polític espanyol. Però que no hi tingués presència parlamentària no significa que no hagin tingut ni presència política ni veu, sinó que han estat soterrats dins d’una dreta sense passat democràtic que ha alimentat un monstre fins no poder controlar-lo.