Els jocs oblidats
Recomanem la lectura d’aquest article resum, de David Companyon i Costa, del que va ser l’Olimpíada Popular, l’èxit que va tenir i com aquest somni es va veure trencat per l’inici de la guerra civil espanyola.
Què va ser l’Olimpíada Popular?
Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), compost bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la Segona República. A la votació, Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.
La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes El març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín.
El maig del 1936, es va constituir el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP). En tres mesos es van crear tota mena de comissions, comitès a diverses ciutats espanyoles, es va fer el programa esportiu i es van organitzar totes les infraestructures. Ho va fer possible la feina d’entitats socials i esportives populars de Catalunya i de milers de persones voluntàries. Les despeses van anar a càrrec del Govern francès, del Govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya.
Més de 6.000 atletes
En un temps rècord s’hi van inscriure més de 6.000 atletes de 23 països. Tot un èxit: als Jocs de Berlín van anar-hi 4.106 esportistes de 49 països.
El tarannà progressista dels organitzadors va facilitar que hi haguessin equips de nacions sense estat, com Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia, Lorena o el Marroc, aleshores protectorat francoespanyol, a més d’un equip representant dels jueus emigrats, que subratllava el caràcter antifeixista de l’Olimpíada Popular. La delegació internacional més nombrosa va ser la francesa, amb 1.500 atletes.
Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica, etc. Als Jocs Olímpics de Berlín n’hi va haver 22.
L’Olimpíada Popular s’havia de celebrar durant la setmana del 19 al 26 de juliol. L’escenari principal de l’Olimpíada era l’estadi de Montjuïc. A més, els jocs es desenvoluparien en altres instal·lacions: la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’Estadi de les Corts del Futbol Club Barcelona i els camps de futbol del Júpiter i del Martinenc.
Un dels fets destacables era l’alta presència de dones esportistes, molt superior a la de Berlín. Un altre dels trets era que barrejava la participació d’esportistes d’elit amb esportistes sense experiència en l’alta competició. Per als organitzadors responia a l’ideal de l’esport per a tothom. Paral·lelament, l’Olimpíada Popular va programar una setmana cultural per vincular esport i cultura a teatres, casals i ateneus.
Un somni trencat
L’acte d’inauguració estava previst per al 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes (colles de cultura popular, castellers…) i un parlament del president de la Generalitat, Lluís Companys. L’himne oficial de l’Olimpíada Popular va ser compost per Josep Maria de Sagarra, i el concert inaugural anava a càrrec de Pau Casals.
El 19 de juliol, Barcelona es despertava amb soroll de trets i una vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil. Els esportistes van ser acomiadats, dies més tard, amb una desfilada per la Rambla de Barcelona, molts es van allistar a les Milícies Antifeixistes, que van ser l’embrió de les Brigades Internacionals.
El significat de l’Olimpíada Popular, emmarcada en els actes del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, va molt més enllà d’una data en el calendari. És un mirall on reflectir la dignitat de les persones, els valors democràtics i el respecte pels drets humans, perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc i, alhora, serveixi per reflexionar sobre les causes i les conseqüències de l’actual situació a Europa, la crisi dels refugiats i l’augment del racisme i la xenofòbia, que té una especial incidència en el món de l’esport.
David Companyon i Costa. Director d’Estudis i Projectes de la Fundació l’Alternativa