És cert, les idees i la poesia són armes: armes alliberadores i pacifiques, no mortíferes
Homenatge a un gran poeta que va morir fa 75 anys.
28 de març 1942: dia trist, dia de vergonya. Va morir, tancat a la presó, malalt, Miguel Hernández un lliurepensador castigat pel règim franquista, un més, com Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i malauradament tants altres.
Tots ells van ser perseguits per les seves idees: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez forçats a l’exili van morir lluny de casa, Miguel Hernández condemnat a mort i empresonat i Federico García Lorca afusellat. Aquestes injustícies no les hem d’oblidar mai, van ser assassinats pel feixisme i recordant les seves creacions honorem les seves morts i les seves idees.
Dimarts passat va fer 75 anys que va morir Miguel Hernández, poeta d’Oriola (Alacant), de família rural humil. Va estudiar a l’escola del seu poble però va abandonar els estudis als catorze anys per ajudar en l’economia familiar. Va ser autodidacta i es va formar amb els millors mestres: Sant Joan de la Creu, Garcilaso, Virgili, Verlaine, Calderón, Lope, Gabriel Miró, Góngora, Quevedo, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda, entre d’altres. Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys i quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà. L’estiu de 1936 passa a formar part del Partit Comunista d’Espanya. Al març de 1940 va ser jutjat i condemnat a mort pel seu compromís amb el poble i amb els ideals de progrés i cultura de la Segona República Espanyola i per fer de la poesia la millor arma revolucionària. Va morir a la presó. Tenia 31 anys!!!
A continuació proposem una selecció dels seus escrits en homenatge a la seva obra:
ACEITUNEROS
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿quién,
quién levantó los olivos?
No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.
Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma ¿quién
quién amamantó los olivos?
Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor.
No la del terrateniente
que os sepultó en la pobreza,
que os pisoteó la frente,
que os redujo la cabeza.
Árboles que vuestro afán
consagró al centro del día
eran principio de un pan
que sólo el otro comía.
¡Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
pregunta mi alma: ¿de quién,
de quién son estos olivos?
Jaén, levántate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.
Dentro de la claridad
del aceite y sus aromas,
indican tu libertad
la libertad de tus lomas.
Per escoltar la poesia de Miguel Herández recomanem:
Adaptació amb guitarra del poema aceituneros de Paco Ibañez: https://www.youtube.com/watch?v=iMIyI3yHn60
Disc de Serrat on canta a Miguel Hernández: https://www.youtube.com/watch?v=2CaYjFT-VMA&list=RD2CaYjFT-VMA#t=40
Recomanem també llegir els articles sortits a la premsa aquests dies següents:
Un poeta con los ojos bien abiertos, Página 12, 28 de marzo de 2017
https://www.pagina12.com.ar/28234-un-poeta-con-los-ojos-bien-abiertos
Miguel Hernández, 75 años sin el poeta del pueblo, Público, 26 de marzo de 2017
http://www.publico.es/sociedad/miguel-hernandez-75-anos-poeta.html
Tu condena aún sigue en pie, Ctxt, 28 de marzo de 2017
http://ctxt.es/es/20170322/Firmas/11822/Miguel-Hernandez-condena-a-muerte-75-aniversario.htm