Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Es pot parlar d’innovació amb les tisores a la mà?

Es pot parlar d’innovació amb les tisores a la mà?

Publiquem l’article de l’Adelina Escandell, mestra i psicòloga jubilada que analitza com les retallades pressupostàries combinen amb la innovació en l’àmbit de l’educació; com l’oli amb l’aigua…

photo_2017-02-15_13-28-33

El passat octubre, la Fundació Jaume Bofill va presentar, com és costum, el seu Anuari sobre l’estat de l’Educació a Catalunya corresponent al 2015.

En ell es mostra com la despesa educativa a Catalunya es situa en un 2,8% del PIB  davant el 5,2% de mitjana de la UE.  Es tracta d’una xifra del nivell d’Azerbaijan, Baihrein, República Democràtica del Congo, Eritrea, Gàmbia Cambodja, Kazakhstan, Libèria, Madagascar, Paquistan, Sierra Leona, Txad o Turquia. Una altra indicador per comparar  és que Catalunya és la sisena regió de la Unió Europea que més ha retallat els seus pressupostos des del 2009.

Parlar de despesa i de pressupost,  sembla avorrit i cansat i quasi de persones que volen mirar el got «mig buit» perquè al país sembla que ara toca parlar  d’innovació, així en blau cel i abstracte tot i que el Departament d’Educació no és qui ho lidera. !!!

Podríem parlar de com mentre s’anaven retallant necessitats en els centres públics es seguia destinant recursos a escoles concertades; de què representa per la comunitat d’una escola i d’un poble quan des del Departament els anuncien que l’any vinent es tancarà l’aula de P3,  de com a mesura que disminueix el finançament públic augmenta la despesa de les famílies (és copagament?), de com el risc de pobresa condiciona abandonar els estudis abans de temps (32% del nens i nenes més pobres deixa els estudis abans d’hora segons el darrer informe de Save de Children). De com es construeix una escola inclusiva sense personal especialitzat ni els suports necessaris…

Darrera les xifres, com passa sempre, hi ha persones amb noms i cognoms. Hi ha mestres amb noms i cognoms que no agafen la baixa perquè saben que no arribarà persona de substitució i el seu alumnat no farà els tallers; hi ha una o un cap d’estudis que arriba  abans al centre per veure la distribució d’horaris perquè hi ha tres mestres de baixa. Parlem de mares i pares que treuen diners de sota les pedres per finançar beques de menjador. Parlem també d’un infant amb necessitats educatives especials que no rebrà el suport perquè no hi ha substitució i d’una mestra que ha de reformular el dia perquè sap que a més de les 24 criatures «diverses» ha d’acollir sola a l’infant sense suport.. Hi ha el personal dels EAPs que no poden ajudar com voldrien les necessitats de criatures i de famílies.

Però ens centrarem només en tres aspectes

– Els sous i les condicions laborals del professorat han anat disminuint. Un dels factors claus per impulsar els projectes d’innovació és la d’equips docents sòlids, cohesionats. Es pot parlar d’innovació quan una part de la plantilla s’incorpora al centre al mateix temps que l’alumnat? Quan no es cobreixen substitucions des del primer dia? Com es pot fer innovació sense temps per reunir-se, debatre, arribar a acords…

– Si en quatre anys (del 2010 al 2015) la inversió pública en formació del professorat (infantil, primària i secundària) ha baixat un 97,78%, es pot parlar de fer innovació?

– I podem parlar d’innovació en centres  instal·lats en mòduls prefabricats (barracons) que no disposen de laboratoris, de biblioteca, d’aules per fer desdoblaments, d’espai de joc en condicions….

Al segle XXI quan pensem en una escola no ens podem limitar a una aula, un/a mestra que té coneixements bàsics de llengua i de càlcul, una pissarra amb quatre guixos, i un alumne amb un llibre. L’educació, avui, com la societat és rica i complexe i les necessitats dels infants i joves amplis. Tothom sembla d’acord en què l’escola, l’educació és un element clau en la cohesió social i que és un element que ajuda a compensar desigualtats socials.

De debò ens pensem que ens podem posar a nivell dels reptes sense un pressupost suficient?

Adelina Escandell Grases

 

Etiquetes:
X