Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Europa i les persones refugiades

Europa i les persones refugiades

L’Alba Blanco, responsable de l’Àrea Internacional d’Euia, comparteix amb nosaltres una reflexió sobre les responsabilitats europees amb el tema dels refugiats.

L’actual fase del sistema capitalista es caracteritza per l’agudització de les desigualtats, mai fins ara ha estat tant evident que l’1% del planeta controla el 99% dels seus recursos. La globalització ha suposat una doble opressió dels pobles del sud, la de classe i la territorial.

L’augment de les desigualtats unit a la desestabilització política ha portat a que milions de persones al món es trobin en processos de migració per intentar cercar una sortida individual a un realitat imposada per tercers als seus països. Aquestes situacions responen en gran mesura a les prioritats i interessos de la política exterior de les potències occidentals, en les que la UE és un dels actors principals.

Resultat d'imatges de drets humans

Una de les conseqüències d’aquests principis de la política exterior es va viure el 2011 a Líbia on rere l’assassinat de Gadafi en mans dels aliats occidentals el país va passar a tenir mig milió de desplaçats, la divisió del país entre fraccions, i una pobresa extrema (desprès d’haver estat el país més ric d’Àfrica amb la producció d’1.6 milions de barrils de petroli diari).

A Síria, la OTAN es va encarregar d’armar a l’oposició islamista radical (DAESH) i atomitzar l’oposició democràtica organitzada. França va bombardejar el país el 2015 com a venjança contra els atemptats terroristes patits en territori nacional.  Les causes dels refugiats són per tant la conseqüència de la política exterior de la UE, tant en el marc de la UE amb la PESC (política exterior de seguretat comuna), com en la OTAN.

Aquesta situació ens porta a reflexionar sobre els principis de la política exterior de la UE la qual es defineix com a “compromesa amb la defensa de la democràcia i els drets humans en les seves relacions exteriors, de conformitat amb els principis fundacionals: la llibertat, la democràcia, el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals i l’Estat de Dret. La Unió persegueix integrar les qüestions relacionades amb els drets humans en totes les seves polítiques i programes”.

La falsa objectivitat ideològica en la política exterior de la UE ha quedat palesa en el cas de Síria on han primat els interessos geopolítics a la zona dels dos aliats dels Estats Units, Israel i l’Aràbia Saudita, en la desestabilització de tota la regió. Aquesta Europa no és capaç d’assumir les conseqüències de la seva política exterior. No només cal acollir els Refugiats, cal eradicar les causes d’aquestes onades de persones refugiades, tant per la frontera est (Grècia) com per la frontera sud (Gibraltar i Itàlia).

Actualment a Europa la principal alternativa a les polítiques neoliberals l’està liderant el feixisme, amb serioses possibilitats de guanyar la Presidència de la República Francesa, i avenços molt significatius a Àustria, Anglaterra o Alemanya. L’avenç d’aquests postulats ideològics ha quedat pales en el disseny de les polítiques d’acollida de la Unió, exemples els trobem en  l’aplicació de la política de quotes per acollir les persones refugiades i la possibilitat dels països europeus de no acomplir els acords d’aquestes quotes sense conseqüències. Aquesta ideologia, també quedà palesa en els acords d’intercanvi de refugiats amb Turquia a canvi de 6.000 milions d’euros i la fi del visat de les persones turques per entrar a La UE, sense que es garanteixi el compliment dels drets humans. Les polítiques europees d’acollida  s’adscriuen doncs a una ideologia molt concreta que vulnera els acords de les Nacions Unides per les persones Refugiades i tots els avenços que s’havien construït en aquest sentit des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

És imprescindible la creació de les vies segures, per tal de lluitar contra les màfies que treuen partit del drama humà dels refugiats, és imprescindible garantir els drets dels i les refugiades per tal de que tinguin accés a alguns dels aspectes més fonamentals com són l’educació i la salut. I per tal d’eradicar aquestes situacions i prevenir-les hem de reformar la política exterior d’Europa, finalitzar amb l’etapa de la desestabilització de regions en pro dels interessos econòmics de les elits europees, eradicar l’imperialisme, tot promovent les relacions de complementarietat i de solidaritat amb el món.

Alba Blanco

X