La feminització del Serveis Socials
Assun Franquesa Segura, treballadora social, sindicalista de CC. OO., Membre del Consell Confederal i del Consell de la CONC. i membre del CN d’EUiA escriu aquest article sobre la feminització dels serveis socials i com determinades feines, principalment vinculades a les cures i atenció a les persones segueixen sent fetes per dones.
Quan encara no havíem sentit a parlar de cuidadores, de sororitat, de suport mutu… les dones ja fèiem tot això, amb els familiars més propers que ho necessitaven, per atendre a les persones grans, als infants; amb les veïnes, les amigues i qui necessités un cop de ma.
Amb la incorporació de les dones al mercat laboral de manera remunerada, perquè treballar, tan dintre com a fora de casa; la majoria ho han fet sempre, amb la reducció dels nuclis de convivència a famílies nuclears i/o unipersonals; així com els primers Ajuntaments democràtics i els diferents Governs de les diferents Comunitats Autònomes de l´Estat Espanyol, va començar a prendre cos els Serveis Socials, així com el disseny dels programes i projectes per poder atendre les necessitats socials, que fins llavors únicament se´ls hi havia donat resposta des de la pròpia família i/o des de l’església des d’una vessant benefica-caritativa.
Tan a la família, com a les diferents institucions benèfiques-assistencials que es van ocupar d´atendre les situacions que requerien de la seva ajuda, eren les dones les que majoritàriament se´n feien càrrec; per això, quan posteriorment es van obrir les portes als primers serveis d´atenció primària dels ajuntaments i/o barris en ciutats més grans, que és el primer lloc on s´adreça tota la ciutadania quan té dificultats per cobrir el lloguer, els subministraments, el material escolar dels seus fills/es, algú que pugui ajudar a casa pels petits, pels grans, per les persones dependents i un llarg etcètera; com els serveis especialitzats: infància, joves, dones, gent gran, persones amb diversitat funcional… vam ser dones les professionals que ateníem aquests serveis i actualment encara és així.
Inicialment la carrera d’assistent social, eren sols dones les que la van fer; posteriorment amb la Diplomatura en Treball Social es va incorporar algun home, diria que al voltant d’un 7% i ara amb el Grau de Treball Social una mica més al voltant d’un 15%, però majoritàriament és una professió molt feminitzada.
Passa el mateix amb les treballadores familiars, les auxiliars de la llar i les auxiliars de geriatria, que majoritàriament son dones.
Està una mica més equilibrat en els educadors socials, on més homes s´han incorporat a aquesta professió, bàsicament perquè l´origen és en els monitors del lleure i després educadors de carrer i tot el que és fora de la llar és més masculí i també està molt més igualitari en els professionals d´atenció psicològica, tot i que el nombre més elevat son dones psicòlogues.
Podríem dir que tot el que és atenció i cura de les persones continua estant més vinculats a “treballs de dones” i som les dones les que ens n´ocupem.
A l´administració pública, el personal propi; tant als Ajuntaments, com als Consells Comarcals, com a les Diputacions, com a la Generalitat les professionals que fan atenció directa som majoritàriament dones, però també som majoritàriament dones a càrrecs de comandament; així com directores de centre i directores de programes perquè l´administració pública és; en general, on menys discriminació hi ha.
En canvi en tots els serveis externalitzats i els serveis que ofereixen directament les diferents entitat del Tercer Sector la feminització també és molt present en els diferents professionals de primera línia, però en canvi en les estructures s´hi ha incorporat més homes.
Segons dades de l’últim anuari d´ocupació del Tercer Sector Social, que és del 2019 son que el 75% de les persones contractades son dones i el 25% homes. En llocs d’atenció directa el 78% son dones i el 22% homes. En canvi on trobem més igualtat és en llocs de direcció i gerència, que un 4% son dones i un 5% son homes; però aquí el que podem observar és que en els llocs de més responsabilitat i més sou és on hi trobem més homes i a la vegada també és discriminatori per les dones perquè si hi ha un 75% del total de dones i sols un 4% arriben al llocs d´alta direcció, tenim un llarg camí per poder parlar d´igualtat real ja que ens trobem en diferències de salarials i també d´oportunitats. Així, el sostre de vidre també el trobem inclús en sectors que majoritàriament hi ha moltíssimes dones treballant.
Com sabem en sectors feminitzats els sous son més baixos; per això en aquest àmbit i en els sector privat el salari més freqüent és de 21.631,50 €/any amb un increment del 1,7 l´any 2018. Sent el sou d´un treballador/a laboral d´un 29.049,58 €/any un funcionari 29.972,92 €/any
Podem veure que son llocs de treballs poc remunerats i que són baixos, inclús si els comparem amb sectors també força feminitzats com és educació, on el sou del 2018 va ser de 32.890,20 €/any amb un augment del 2,8% o en sanitat on el sou és de 38.453,75 amb un augment del 8,5%
Les diferències de sous entre sector públic i sector privat, així com el fet de no tenir responsabilitats laborals; ha fet que des de l´inici de la creació dels SS.SS., molts dels serveis, les diferents administracions els han externalitzat, repercutint en pitjors condicions tant econòmiques, com d´horari laboral, de formació i de promoció.
Cal que es vagi avançant en internalitzar el màxim les diferents administracions i si això no es possible q les condicions laborals tendeixin a igualar-se en tots els aspectes entre el públic i el privat. HEM DE CUIDAR A QUI ENS CUIDA.
Si analitzem qui s´adreça a SS.SS. a exposar la seva situació i poder accedir a alguna ajuda i/o prestació, també veiem que històricament i actualment majoritàriament son dones. Al llargs dels anys es manté, amb petites modificacions, que el 70% de les persones que sol·liciten ser ateses son dones i uns 30% homes.
Les dones som les que ens ocupem del dia de la casa, de les necessitats de la mateixa, dels infants i dels avis. Quan veiem que cal demanar ajuda som les que donem la cara, i intentem tirar endavant. Som generadores de vida i intentem tirar endavant amb la vida de les persones del nostre entorn.