Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Pensament crític   /  Fer visible allò invisible

Fer visible allò invisible

L’autor, Raül  Valls, planteja en aquest article la necessitat d’abandonar la fragmentació de les lluites “Tant si succeeixen al medi natural com als llocs de treball” i la necessitat per les esquerres d’articular espais de cooperació que permetin construir un discurs global i proposa promoure accions que reforcin els vincles entre tots aquells que participen en les lluites quotidianes. Raül Valls és llicenciat en Filosofia, membre d’Alba Sud, del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, activista en defensa del territori i sindicalista a CCOO.

Una de las victòries ideològiques del neoliberalisme ha estat estigmatitzar els discursos que tenien com a intenció comprendre la globalitat dels processos i la seva interrelació. Han aconseguit que estigués mal vist ser portador d’una visió del món amb pretensions d’explicar-ho tot. En el àmbit de les explicacions fragmentades, tant del gust dels discursos dels postmoderns, la possibilitat d’una explicació global i coherent, que relaciones els despropòsits  que succeeixen davant dels nostres ulls ha naufragat.

Aquesta dispersió ha perjudicat als moviments que malden per una societat alternativa. Avergonyits i traumatitzats pel fracàs històric del socialisme real ens hem cregut el “perill totalitari” de cercar visions omnicomprensives de la societat. Amb això ens hem negat la possibilitat de construir alternatives coherents i convincents i ens hem vist abocats a la crítica negativa i en el millor dels casos a un mer possibilisme pal·liatiu. 

Aquesta tesis ha estat molt clara en el món del que anomenem “lluites en defensa del territori”, que més enllà de l’esfera estrictament ecològica han estat i son lluites de resistència davant un model de desenvolupament depredatori i destructiu per les persones i el medi ambient per part d’un capitalisme desfermat. Un model econòmic  disposat a tot, i a mutar per seguir la seva marxa triomfal i accelerada d’acumulació de capital.  Estem sotmesos a una ofensiva general que té com a oposició tan sols resistències locals i fragmentades.

En realitat, l’atac de les oligarquies si que té coherència i un caràcter omnicomprensiu prudentment amagat en forma de: retallades socials, més infraestructures viàries,  horaris comercials liberalitzats i, grans superfícies comercials, pèrdua de drets laborals, gentrificació,  privatització de l’aigua,  fracking, CIE’s, tractats comercials antidemocràtics, canvi d’usos del sol, desnonaments, contaminació per purins,  “turistitzacions” massives dels nostres espais quotidians, migracions , AVE’s, creixements urbanístics en dispers…

fracking

Mobilització a Ridaura contra el fracking. una batalla guanyada

Podríem seguir. Tots aquests exemples son fragments del mateix model de transformació  accelerada del món en nom d’un suposat progrés i benestar. Aquest “progrés” en realitat només és pura supervivència d’un sistema que per mantenir-se ha de continuar amb l’espiral de transformació accelerada.

Ens cal per tant un discurs i una pràctica omnicomprensiva que abasti des de les conseqüències pels treballadors d’uns horaris comercials que devasten les seves vides personals i familiars fins a la defensa d’espais agrícoles o la preservació del boscos madurs. No podem continuar en una lluita de guerrilles, autista i fins i tot competitiva. El mateix sector econòmic que enverina les aigües subterrànies amb els purins, genera condicions laborals indecents pels treballadors de la industria càrnica. Cal tenir el cap una visió del món que ens ajudi a entendre que ens enfrontem al mateix monstre que devasta i oprimeix de maneres diferents i de vegades aparentment contradictòries. Aquests discurs ha de relligar els interessos de les classes populars amb un model de desenvolupament social i territorial pacificat i solidari.

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) porta des de fa deus anys defensant la necessitat de vincular les lluites territorials i ecològiques als interessos de les majories socials. Aquestes s’han trobat indefenses davant el discurs neoliberal d’un progrés entès exclusivament com a creixement econòmic indefinit i del xantatge permanent dels “llocs de treball”.  És per això que hem intentat construir ponts entre sindicats, partits, moviments en defensa del territori, grups d’experts vinculats al paradigma ecologista i tot un univers de societat organitzada que intueix que alguna cosa no acaba d’anar bé en el model de societat que impulsen les classes dominants.

Cal eixamplar el camp de visió i generar capil·laritats entre tota la gent organitzada que es resisteix a incomptables processos de transformació i destrucció fruit de decisions preses des de llotges de camps de futbol i sopars en hotels de luxe.

Fer visible allò que roman ocult en el marasme de informacions i dades que romanen sota el discurs aclaparador dels que defensen que la competència i lluita de tots contra tots és la millor solució pel benestar de les persones i els pobles.  Ens cal abandonar la fragmentació i començar a construir els espais de cooperació  per la  producció de discurs global i promoure fermament els vincles entre tots aquells que participen en les lluites quotidianes davant les agressions al territori i a les vides dels que l’habiten. Tant si succeeixen al medi natural com als llocs de treball.

En aquest sentit em remeto a les lúcides paraules de David Harvey  en una entrevista publica el 2014 on situava el paper dels experts universitaris en les lluites del moviments socials:

“… Però crec que també tenim l’obligació de prendre certes coses sobre les quals reflexionem i presentar-les de manera que siguin comprensibles per a un públic ampli, pensant en com la gent pot llegir això i extreure les seves pròpies conclusions. No crec que els universitaris coneguem millor el món que qualsevol altra persona. La meva opinió és que quan treballo amb organitzacions socials, aquestes saben què és el que volen i ho fan millor que jo, i no és la meva tasca dir-los què han de fer, això ni se m’acudiria. Però quan potser jo puc ser útil és quan volen saber com el que estan fent es relaciona amb el que passa en el capitalisme, quina és la relació entre el que fan i la lluita anticapitalista.

Si volen reflexionar sobre aquesta relació, podem seure junts i intentar comprendre el que fan en relació amb pràctiques i qüestions més àmplies. Crec que en el món universitari intentem desenvolupar aquest panorama de com funciona l’economia, o com s’aplica la política, i de vegades això és útil per a les organitzacions polítiques i els moviments socials. Així que crec que cal mantenir oberts els espais a l’interior del món universitari per a treballs progressistes i estrènyer llaços amb organitzacions socials per aprendre d’elles i que elles aprenguin de nosaltres en el procés de la lluita política. “

Des de les forces que defensem una societat alternativa al model destructiu ara imperant ens cal potenciar aquests espais de creació i relació aportant-hi persones i recursos. La finalitat és produir i promoure idees alternatives que ens serveixin als que lluitem en conflictes concrets.

Fer visibles, tal com apunta Harvey, les connexions de la lluita que protagonitzem amb la lluita general contra el model productivista i expansiu,  Les tradicions alliberadores, de les que volem seguir bevent, han treballat sempre per fer visible el que és invisible. Un treball subterrani on la imatge del talp que furga la terra per dins torna a ser extraordinàriament oportuna i fèrtil.

 

Raül Valls

Etiquetes: ,
X