Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Finançament educatiu a Catalunya

Finançament educatiu a Catalunya

David Rodríguez, professor de secundària, economista i President de la Fundació Revolució Democràtica ens presenta aquest article d’anàlisi sobre la inversió pública i privada en educació i en ensenyament superior a Catalunya dins del marc espanyol i de la Unió Europea.

1. Introducció

 En aquest article s’analitza quin és l’estat del finançament educatiu a Catalunya i Espanya. Amb aquesta finalitat, i després de presentar la metodologia que serà utilitzada, es divideix l’estudi en tres grans apartats.

  • La inversió en el conjunt del sistema educatiu per Comunitats Autònomes. amb indicadors com la inversió pública, la inversió pública destinada a centres privats i els ajuts a l’alumnat.
  • La inversió en universitats per Comunitats Autònomes, amb indicadors com la inversió pública, la inversió pública destinada a centres privats, els ajuts a l’alumnat, la inversió privada, las aportacions privades netes i les taxes de matriculació.
  • La comparativa de Catalunya dintre del context europeu, tant pel conjunt del sistema educatiu com per l’ensenyament superior.

L’article finalitza amb l’apartat de conclusions, i la seva finalitat és la de presentar quina és la situació de Catalunya dintre dels contextos espanyol i europeu.

2. Metodologia

Els indicadors educatius s’obtenen de les dades proporcionades pel Ministeri d’Educació i Formació, concretament en tres publicacions en format digital:

1) Recursos econòmics. Despesa pública en Educació. Any Resultats provisionals1. D’aquesta font utilitzem les taules següents:

  • Taula 2 – Despesa pública en educació de les Administracions Educatives per tipus d’activitat educativa, administració i naturalesa econòmica.
  • Taula 6 – Transferències de les Administracions Educatives a centres educatius de titularitat privada per administració educativa i ensenyament.
  • Annex- Finançament d’universitats per administració educativa i partida de finançament universitari.

2) Recursos econòmics. Beques i ajuts a l’estudi. Curs 2019-20202. Les taules usades són aquestes:

  • Per al conjunt del sistema educatiu. Taula 3. Nombre de beques i ajust i importa tots els ensenyaments per administració educativa finançadora, beques i import i tipus de beca/ajut.
  • Per a les universitats. Taula 2. Nombre de becaris i import de les beques que reben per becaris i import, administració educativa finançadora i comunitat autònoma de destinació.

3) Estadística de preus públics universitaris de Grau (centres propis)3. D’aquesta fonts’emprarà únicament la taula 1. Preu mitjà del crèdit per matrícula i branca d’ensenyament.

A partir de totes aquestes dades, es confeccionen un conjunt d’indicadors que s’especifiquen a cada apartat. Aquestes ràtios s’expressen sempre en relació al PIB de l’any 2020, que s’obté de la web de datos macro.com4.

3. Inversió educativa

 3.1.Indicadors

 Els indicadors que s’estudien en aquest apartat són els que apareixen a la taula 1, i s’obtenen de la següent manera:

  • La inversió pública de las administracions educatives (IPU), que apareix a la taula 2 de la despesa5 pública en educació.
  • La inversió pública destinada als centres de titularitat privada (IPUPR), que està a la taula 6 de la despesa pública en educació.
  • La inversió pública destinada directament als centres de titularitat pública (IPUPU), que es calcula a partir de la resta dels dos indicadors anteriors.
  • El percentatge d’inversió pública destinada directament als centres de titularitat pública (%IPUPU).
  • El percentatge d’inversió pública destinada directament als centres de titularitat privada (%IPUPR).
  • Les beques i ajuts, que s’obtenen de la taula 3 de beques i ajuts a l’estudi.

3.2. Interpretació de les dades

 Segons les dades del Ministeri d’Educació, la inversió del conjunt de les administracions públiques a Espanya és del 4,48% del PIB6. Les CC.AA. amb una xifra més elevada són Andalusia, Extremadura, Múrcia i Comunitat Valenciana, totes per sobre del 5%. L’altra cara de la moneda, per sota del 4%, la representen Balears, Aragó, Catalunya i Madrid. En el cas català, la distància respecte a la mitjana de territoris és pràcticament d’un punt percentual.

Aquesta inversió pública es pot destinar a centres de titularitat pública o privada. Les CC.AA. amb una major proporció d’aportacions a institucions privades són el País Basc (per sobre del 25%), Balears, Madrid, Navarra, Catalunya i La Rioja (totes elles per sobre del 17%). Per l’altra banda, Andalusia, Castella – La Manxa, Canàries i Extremadura no arriben al 10%. Catalunya està tres punts per sobre de la mitjana de les CC.AA.

Crida l’atenció que territoris com Catalunya, Madrid o les Illes Balears presenten una inversió pública més baixa i a sobre la destinació a centres privats és més elevada. Per tant, la inversió destinada als centres públics en aquestes CC.AA. es veu doblement penalitzada. En el cas de Catalunya i Madrid, aquest indicador no arriba al 3% del PIB, molt per sota de la mitjana general.

Pel que es refereix als ajuts rebuts per les famílies, al conjunt d’Espanya representen un 0,20% del PIB. A la taula hi ha tres CC.AA. destacades per sobre d’aquesta mitjana, que són País Basc, Canàries, Comunitat Valenciana i Extremadura. En canvi, existeixen un conjunt de territoris que no arriben al 10%: Castella – La Manxa, Navarra, Múrcia, Astúries, Extremadura, Cantàbria i Balears. Per la seva part, Catalunya inverteix en ajuts el 0,17% del PIB, més o menys a la mitjana estatal.

Taula 1. Indicadors d’inversió educativa per CC.AA., any 2020

EDUCACIÓ IPU IPUPR IPUPU %IPUPU %IPUPR AJUTS
Andalusia 5,92 0,58 5,34 90,14 9,86 0,29
Aragó 3,71 0,53 3,18 85,73 14,27 0,17
Astúries 4,23 0,45 3,78 89,41 10,59 0,04
Balears 3,85 0,76 3,09 80,36 19,64 0,02
Canàries 4,92 0,42 4,50 91,53 8,47 0,32
Cantàbria 4,96 0,76 4,20 84,72 15,28 0,04
Castella i Lleó 4,36 0,58 3,78 86,76 13,24 0,12
Castella – La Manxa 4,91 0,42 4,49 91,40 8,60 0,07
Catalunya 3,55 0,63 2,92 82,22 17,78 0,17
Comunitat Valenciana 5,03 0,70 4,33 86,08 13,92 0,30
Extremadura 5,83 0,47 5,36 91,97 8,03 0,04
Galícia 4,48 0,50 3,99 88,93 11,07 0,17
Madrid 2,74 0,53 2,21 80,74 19,26 0,19
Múrcia 5,42 0,90 4,52 83,41 16,59 0,06
Navarra 4,10 0,75 3,35 81,73 18,27 0,07
País Basc 4,53 1,16 3,37 74,46 25,54 0,41
Rioja 4,05 0,71 3,34 82,52 17,48 0,15
Mitjana CC.AA 4,51 0,64 3,87 85,42 14,58 0,15
Total Espanya 4,48 0,62 3,86 86,26 13,84 0,20
Font: elaboració prèvia a partir de les dades del Ministeri d’Educació i Formació (2020). Nota: les tres primeres columnes numèriques i la última estan expressades en relació al PIB.

4. Inversió en universitats

 4.1.Indicadors

 Els indicadors que s’analitzen en aquest apartat són els que apareixen a la taula 2, i s’obtenen de la següent manera:

  • La inversió pública de las administracions educatives (IPU), que apareix a la taula 2 de la despesa pública en educació.
  • La inversió pública destinada als centres de titularitat privada (IPUPR), que està a la taula 6 de la despesa pública en educació.
  • La inversió pública destinada als centres de titularitat pública (IPUPU), que es calcula a partir de la resta dels dos indicadors anteriors.
  • Les beques i ajuts, que s’obtenen de la taula 2 de beques i ajuts a l’estudi.
  • La inversió privada (IPR), que es troba a l’annex de la despesa pública en educació.
  • El percentatge d’inversió privada sobre la inversió educativa total (%IPR).
  • Les aportacions privades netes (APN), que es calculen restant la inversió privada i els ajuts i beques.
  • Les taxes, que s’obtenen de la taula 1 de l’estadística de preus públics universitaris de grau.

4.2. Interpretació de les dades

 La inversió pública realitzada per les adminisitracions públiques a les universitats assoleix al conjunt d’Espanya una proporció del 0,91%. Només quatre Comunitats Autònomes arriben a l’1%: Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Múrcia. A la part baixa, es poden trobar altres quatre CC.AA. que no arriben al 0,70%: Castella – La Manxa, La Rioja, Navarra i Balears. Catalunya es situa per sota de la mitjana estatal, amb un 0,75% d’inversió pública destinada a les seves universitats.

A diferència de com succeeix al conjunt de l’ensenyament, la inversió pública destinada a les institucions de titularitat privada és pràcticament testimonial. Només el País Basc i Catalunya arriben al 0,02% del PIB, amb un global estatal del 0,01%.

Els ajuts representen una mitjana estatal del 0,09% del PIB. Les CC.AA. amb xifres més elevades són Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Múrcia. Les quantitats més reduïdes es poden observar a Navarra, País Basc i Balears. Catalunya està a la part baixa del rànquing, ja que només destina un 0,06% del seu PIB.

Pel que fa referència a la inversió privada en universitats, Espanya dedica pràcticament un 0,16% del total, fet que representa un 15% del total de la inversió. Les CC.AA. amb una proporció més elevada són Madrid i Catalunya, que superen amb molta diferència a la resta de territoris, sobretot en el primer cas. Amb un pes molt inferior s’ubiquen Galícia, La Rioja, Canàries i el País Basc.

De la diferència entre la inversió privada i els ajuts es pot calcular l’indicador de les aportacions privades netes de les famílies. En aquest cas, la Comunitat de Madrid encapçala la taula amb una proporció del 0,21% respecte al PIB, seguida de Catalunya amb un 0,10%. El total d’Espanya es situa en el 0,07%7. Hi destaquen quatre CC.AA. amb un valor de l’índex negatiu, és a dir, on els ajuts superen la inversió privada. Es tracta de Galícia, Andalusia, La Rioja, Extremadura i Canàries.

Finalment, es presenta el preu mitjà del crèdit universitari (taxes), amb un total espanyol de 17,32 €. Com ja s’ha vist a altres indicadors, les CC.AA. amb un valor més alt són Madrid i Catalunya, les úniques en superar el 20 €, arribant en els dos casos per sobre dels 23 €. L’antítesi la representen quatre territoris que no arriben als 13€, que són Andalusia, Canàries, Astúries i Galícia.

Taula 2. Indicadors d’inversió en universitats per CC.AA., any 2020

UNIVERSITAT IPU IPUPR IPUPU AJUTS IPR % IPR APN TAXES
Andalusia 1,29 0,00 1,29 0,16 0,13 9,19 -0,03 12,62
Aragó 0,77 0,00 0,77 0,06 0,09 10,85 0,03 18,20
Astúries 0,88 0,00 0,88 0,06 0,11 11,18 0,05 12,34
Balears 0,38 0,00 0,38 0,02 0,06 12,75 0,03 15,97
Canàries 0,78 0,00 0,78 0,11 0,05 6,20 -0,06 12,45
Cantàbria 0,85 0,00 0,85 0,06 0,09 9,72 0,03 13,48
Castella i Lleó 1,01 0,00 1,01 0,12 0,15 12,98 0,04 15,92
Castella – La Manxa 0,63 0,00 0,63 0,07 0,07 10,27 0,00 16,54
Catalunya 0,75 0,02 0,73 0,06 0,16 17,55 0,10 23,05
Comun.Valenciana 1,23 0,00 1,23 0,14 0,15 10,90 0,01 16,96
Extremadura 0,84 0,00 0,84 0,14 0,10 10,66 -0,04 14,53
Galícia 0,95 0,00 0,95 0,09 0,08 8,02 -0,01 11,93
Madrid 0,77 0,00 0,77 0,07 0,28 26,75 0,21 23,37
Múrcia 1,00 0,00 1,00 0,13 0,13 11,35 0,00 15,70
Navarra 0,49 0,00 0,48 0,05 0,06 11,65 0,02 19,62
País Basc 0,70 0,03 0,66 0,04 0,04 5,80 0,00 16,95
Rioja 0,57 0,00 0,57 0,07 0,05 7,53 -0,03 16,89
Mitjana CC.AA 0,82 0,03 0,81 0,09 0,11 11,37 0,02 16,27
Total Espanya 0,91 0,01 0,90 0,09 0,16 14,95 0,07 17,32
Font: elaboració prèvia a partir de les dades del Ministeri d’Educació i Formació (2020). Nota: totes les columnes (excepte el %IPR i les taxes) estan expressades en relació al PIB.

5. Comparativa de Catalunya en el marc de la UE22

 5.1.Indicadors

En aquest apartat, es comparen les dades de Catalunya, Espanya, la mitjana dels països de la UE22 i els països nòrdics. A la taula 3 s’analitza el conjunt del sistema educatiu, i a la taula 4 la situació de l’ensenyament superior.

Els estats que formen part de la UE22 són els que estan integrats a la vegada a la Unió Europea i a l’OCDE, i són els següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal i Suècia.

Els països nòrdics són Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia, i s’han agafat perquè des del punt de vista de les polítiques educatives representen un model que moltes vegades es contempla com un exemple a seguir per a la resta de nacions.

Les dades procedents dels països europeus s’obtenen de l’OCDE (2021) i Eurostat (2021), amb la metodologia utilitzada en un article anterior: “La inversió pública i privada en educació i en ensenyament superior a España dins del marc de la Unión Europea”. Les xifres corresponen en aquest cas a l’any 2018.

Per poder introduir Catalunya dintre de la comparació internacional, s’han de realitzar un seguit d’ajustos que s’adjunten a l’annex d’aquest article, ja que les dades que proporciona el Ministeri d’Educació no coincideixen exactament amb les que ofereixen l’OCDE i l’Eurostat. Aquests ajustos s’han realitzat amb la finalitat de permetre una comparació homogènia.

Els indicadors analitzats en aquest apartat són els següents:

  • La inversió pública realitzada directament sobre les institucions educatives (IPUD),que no té perquè coincidir amb la inversió pública total que s’ha vist en apartats anteriors, però que permet les comparacions europees de manera homogènia.
  • La inversió pública en centres de titularitat pública (IPUPU).
  • La inversió pública en centres de titularitat privada (IPUPR).
  • La proporció d’inversió pública en centres de titularitat pública (%IPUPU) i privada(%IPUPR).
  • Els ajuts a l’alumnat.

A més, a l’ensenyament superior s’afegeixen aquests índexs:

  • La inversió total sobre institucions educatives (IDTOT) es divideix entre inversió pública (IPUD) i inversió privada (IPRD), amb els corresponents percentatges respecte del total.
  • Les aportacions privades netes (APN), que representen la diferència entre el que aporten les famílies i el que reben en forma d’ajuts.

5.2. Interpretació de les dades pel conjunt del sistema educatiu

 Quan s’introdueixen les comparacions internacionals és quan es pot constatar que la situació d’Espanya és substancialment pitjor que la mitjana de la UE22, i està molt lluny dels països escandinaus. En el cas de Catalunya, les diferències encara són més colpidores.

La inversió pública directa sobre centres educatius a Catalunya és del 2,81% del PIB, molt per sota de la mitjana espanyola del 3,44%, a més d’un punt de distància de la mitjana dels països de la UE22 i pràcticament en la meitat del conjunt dels països escandinaus. Com es pot observar, les diferències són força punyents.

A més, Catalunya destina pràcticament un 14% de la seva inversió als centres de titularitat privada, lleugerament per sobre dels països nòrdics i d’Espanya, però molt per sobre de la mitjana de la UE22. Per tant, no només la inversió pública és baixa, sinó que bona part de la mateixa va a parar als centres privats.

Respecte als ajuts, Catalunya dedica el 0,14% del seu PIB, una mica per sota d’Espanya, la meitat de la mitjana de la UE22 i pràcticament cinc vegades per sota de la mitjana dels països escandinaus. Per tant, la situació és veritablement preocupant en un aspecte tan cabdal com les beques concedides a les famílies.

Taula 3. Indicadors d’inversió educativa en Catalunya, Espanya, UE22 i els països nòrdics

IPUD IPUPU IPUPR %IPUPU %IPUPR AJUTS
Espanya 3,44 3,06 0,38 88,88 11,12 0,17
UE22 3,97 3,58 0,31 92,36 7,64 0,29
Països nòrdics 5,42 4,76 0,66 87,97 12,03 0,68
Catalunya 2,81 2,42 0,39 86,12 13,88 0,14
Font: elaboració prèvia a partir de les dades del Ministeri d’Educació (2020), OCDE (2021) i
Eurostat (2021) Nota: les tres primeres columnes numèriques i la última estan expressades en relació al PIB.

5.3. Interpretació de les dades per l’ensenyament superior

 La inversió total en institucions d’ensenyament superior a Catalunya representa l’1,18% del PIB, lleugerament per sobre d’Espanya i de la mitjana dels països de la UE22, però bastant lluny dels països nòrdics.

Però l’indicador més significatiu s’obté quan es divideix aquesta inversió total en pública i privada. Catalunya destina més d’un 37% de recursos privats respecte del total, una mica per sobre d’Espanya, però pàcticament el doble que a la mitjana dels estats que formen part de la UE22 i entre quatre i cinc vegades més que les nacions nòrdiques.

Pel que es refereix al repartiment de la inversió pública entre la destinada a centres públics i privats, Catalunya i Espanya presenten valors bastant testimonials, i per sota de les xifres de la resta de països europeus. Per tant, la privatització en el finançament de l’ensenyament superior es produeix en l’origen dels recursos, no en la seva destinació.

Els ajuts a Catalunya assoleixen només el 0,07% del PIB, per sota de la quantitat espanyola, però menys de la meitat de la mitjana de la UE22 i set vegades menys que els països nòrdics. Aquí es pot comprovar com s’està a la cua d’Europa en quant a les beques i ajuts concedits a l’alumnat per sufragar els seus estudis.

Però l’indicador més colpidor és de les aportacions privades netes, que a Catalunya són del 0,37% del PIB, és a dir, la inversió de les famílies superen als ajuts que reben en una xifra considerable. Espanya se situa bastant a prop, però la mitjana de la UE22 es col·loca en el 0,06% i els països nòrdics presenten un indicador negatiu del (-0,36%).

Taula 4. Indicadors d’inversió en ensenyament superior en Catalunya, Espanya, UE22 i els països nòrdics

ITOT D  

IPUD

 

IPRD

 

%IPUD

 

%IPR

 

IPUPU

 

IPUPR

 

%IPUPU

 

%IPUPR

 

AJUTS

 

APN

Espanya 1,30 0,86 0,44 66,00 34,00 0,84 0,01 98,39 1,61 0,11 0,34
UE 22 1,23 0,98 0,25 79,41 20,59 0,90 0,10 93,85 6,15 0,18 0,06
Països nòrdics 1,70 1,56 0,14 91,75 8,25 1,46 0,10 94,98 5,02 0,50 -0,36
Catalunya 1,18 0,74 0,44 62,71 37,29 0,72 0,02 97,30 2,70 0,07 0,37
Font: elaboració prèvia a partir de les dades del Ministeri d’Educació (2020), OCDE (2021) i
Eurostat (2021) Nota: les columnes numèriques no expressades en percentatge ho estan en relació al PIB.

6. Conclusions

 En quant a la comparació per Comunitats Autònomes del finançament del conjunt del sistema educatiu:

  • La inversió pública a Catalunya és del 3,55% del PIB, pràcticament un punt per sota de la d’Espanya, que assoleix un 4,48%.
  • La inversió pública destinada a centres de titularitat privada és superior a Catalunya (17,78%) que a Espanya (13,84%).
  • Els ajuts rebuts per l’alumnat són inferiors a Catalunya (0,17%) que al conjunt de l’Estat (0,20%).
  • Per tant, Catalunya inverteix menys en educació, destina una major proporció de recursos a centres privats i ofereix ajudes inferiors.

Pel que fa referència a la comparació per CC.AA. de l’ensenyament universitari:

  • La inversió pública catalana se situa al 0,75% del PIB, una mica per sota del 0,91%del conjunt espanyol.
  • Els ajuts que reben les famílies representen només un 0,06%, però tot i així estan persota d’Espanya, amb un 0,09%.
  • El percentatge d’inversió privada respecte del total a Catalunya és del 17,55%, persobre del conjunt d’Espanya, on és del 14,95%.
  • Les aportacions privades netes a Catalunya ascendeixen al 0,10% del PIB, per sobredel 0,07% espanyol.
  • La mitjana del preu de la matrícula a Catalunya per crèdit és de 23,05 €, bastant persobre dels 17,32 € que es paguen a Espanya.
  • En conseqüència, Catalunya torna a invertir menys que el conjunt espanyol, l’alumnatrep més beques, el percentatge d’inversió privada és superior, les aportacions privades netes també i el preu de la matrícula igualment es troba per sobre.

En quant a la comparació internacional, i una vegada realitzats els ajustos per establir comparacions homogènies, al conjunt de l’ensenyament les dades més rellevants són les següents:

  • La inversió pública directa sobre centres educatius a Catalunya és del 2,81% del PIB,molt per sota de la mitjana espanyola, a més d’un punt de distància de la mitjana dels països de la UE22 i pràcticament en la meitat del conjunt dels països escandinaus.
  • Catalunya destina pràcticament un 14% de la seva inversió als centres de titularitatprivada, lleugerament per sobre dels països nòrdics i d’Espanya, però molt per sobre de la mitjana de la UE22.
  • Catalunya dedica als ajuts el 0,14% del seu PIB, una mica per sota d’Espanya, lameitat de la mitjana de la UE22 i pràcticament cinc vegades per sota de la mitjana dels països escandinaus.
  • Per tant, la inversió pública catalana està molt allunyada dels països del seu entorn,l’aportació als centres privats és superior i els ajuts són substancialment més baixos.

Pel que fa referència a la comparació internacional de l’ensenyament superior:

  • La inversió total en institucions d’ensenyament superior a Catalunya està lleugerament per sobre d’Espanya i de la mitjana dels països de la UE22, però bastant lluny dels països nòrdics.
  • Catalunya destina més d’un 37% de recursos privats respecte del total, una mica persobre d’Espanya, però pàcticament el doble que a la mitjana dels estats que formen part de la UE22 i entre quatre i cinc vegades més que les nacions nòrdiques.
  • Els ajuts a Catalunya assoleixen només el 0,07% del PIB, per sota de la quantitatespanyola, però menys de la meitat de la mitjana de la UE22 i set vegades menys que els països nòrdics.
  • Les aportacions privades netes a Catalunya són del 0,37% del PIB. Espanya se situabastant a prop, però la mitjana de la UE22 es col·loca en el 0,06% i els països nòrdics presenten un indicador negatiu del (-0,36%).

En conclusió, el finançament públic del sistema educatiu català és molt deficitari en relació, no només a Espanya, sinó sobretot als països europeus, i evidentment es troba a una gran distància del model que representen els països escandinaus. A més, el sistema català es troba força privatitzat, tant en el seu origen (aportacions privades de les famílies) com en la seva destinació (inversió pública en centres privats).

D’aquesta manera, Catalunya és un dels màxims exponents del model neoliberal, amb una inversió pública força reduïda i un gran pes de les famílies en les aportacions al sistema educatiu. És evident que això perjudica especialment a l’alumnat procedent dels entorns socioeconòmics més desafavorits, sobretot pel que fa a l’accés a la universitat.

 

7. Fonts d’informació estadística

 Eurostat (2021), Base de datos – Educación y formación, europa.eu.

OCDE (2021), Education at a Glance 2021: OECD Indicators, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/b35a14e5-en.

Ministeri d’Educació i Formació Professional (2021), Estadística de preus públics universitaris de Grau (centres propis)

Estadísticas de Educación. EDUCAbase (mecd.gob.es)

Ministeri d’Educació i Formació Professional (2021), Recursos econòmics. Beques i ajuts a l’estudi. Curs 2019-2020

Recursos económicos. Becas y ayudas al estudio. Curso 2019-2020 | Ministerio de Educación y Formación Profesional (educacionyfp.gob.es)

Ministeri d’Educació i Formació (2021), Recursos econòmics. Despesa pública en Educació. Any 2020. Resultats provisionals

Recursos económicos. Gasto Público en Educación | Ministerio de Educación y Formación Profesional (educacionyfp.gob.es)

PIB de las Comunidades Autónomas 2020 | datosmacro.com (expansion.com)

RODRIGUEZ, D. (2022), La inversió pública i privada en educació i en ensenyament superior a España dins del marc de la Unión Europea, (en premsa)

 

Annex. Ajustos realitzats per tal de permetre la comparació de Catalunya en el context internacional

Per al conjunt del sistema educatiu, el Ministeri d’Educació indica que la despesa pública educativa és del 4,93% del PIB. En canvi, l’OCDE ofereix dades de la despesa pública realitzada directament sobre els centres educatius, que en Espanya és del 3,44%. En conseqüència, s’ha d’ajustar també la dada de Catalunya, que passa del 4,03% publicat pel Ministeri al 2,81% per a la comparació internacional.

Pel que fa referència a l’indicador de despesa pública destinada a institucions de titularitat privada, el Ministeri reflecteix un 0,62% , que l’OCDE deixa en un 0,38% en contemplar només la despesa directa. Per tant, el 0,63% de Catalunya s’ajusta a un 0,39% en la comparativa europea.

Finalment, els ajuts a l’alumnat representen un 0,20% segons el Ministeri, i un 0,17% en Eurostat. Aquesta diferència fa que s’apliqui el corresponent ajust per a Catalunya, que passa del 0,17% al 0,14%.

En ensenyament superior, el Ministeri indica que la despesa pública directa és d’un 0,91% del PIB, proporció que l’OCDE redueix al 0,86%. Per tant, aplicant la proporció corresponent la dada de Catalunya ha de passar del 0,78% al 0,74%.

Pel que fa als ajuts, el Ministeri ofereix una xifra del 0,09%, que els organismes internacionals eleven lleugerament al 0,11%. Això implica que Catalunya també incrementi la seva dada del 0,06% al 0,07%.

La diferència més important s’observa en la despesa privada, ja que el Ministeri només contempla la realitzada directament en el pagament de matrícules, que és del 0,16%, mentre que l’Eurostat publica una dada molt superior, del 0,44%, ja que inclou tota la despesa de les famílies en l’ensenyament superior. Com que la dada de Catalunya és també del 0,16%, es transforma igualment al 0,44% en l’àmbit de les comparacions internacionals.

 

Notes al peu:
1 Recursos económicos. Gasto Público en Educación | Ministerio de Educación y Formación Profesional (educacionyfp.gob.es)
2 Recursos económicos. Becas y ayudas al estudio. Curso 2019-2020 | Ministerio de Educación y Formación Profesional (educacionyfp.gob.es)
3 Estadísticas de Educación. EDUCAbase (mecd.gob.es)
PIB de las Comunidades Autónomas 2020 | datosmacro.com (expansion.com)
5 Les estadístiques oficials parlen sempre de despesa, però al llarg d’aquest article es prefereix l’ús del terme ‘inversió’, que recull molt millor el caràcter de l’aportació de recursos a l’educació.
6 Les dades del conjunt d’Espanya no coincideixen exactament amb la mitjana de les CC.AA. perquè cadascuna de les mateixes té un pes molt diferent.
7 Aquí es veu molt bé la diferència entre la dada del conjunt d’Espanya (0,07%) i la mitjana de les CC.AA. (0,02%). Aquesta distància rau en que Madrid i Catalunya són dos dels territoris més poblats i fan elevar el total espanyol.

Deixa un comentari

X