La germana de Mozart: de nena prodigi a esposa i mare
Maria Lluïsa Cunillera i Mateos, professora jubilada de Literatura i coeducadora que dedica part del seu temps a la visibilització de les escriptores i les músiques, ens descriu la figura de Maria Anna Mozart, germana del gran compositor austríac. Ella ja de ben petita demostrava les seves qualitats com a música, però a l’arribada de la seva majoria d’edat el seu pare la va fer casar de manera imposada contra la seva voluntat i en un moment on una dona casada tenia completament vetat dedicar-se a la música, tot el seu talent i les obres que havia fet fins llavors van quedar en l’oblit més absolut. Mentre que del seu germà hi ha referents nombrosíssims dels seus concerts, dels seus èxits i fracassos, d’ella només hi ha silenci. Ara recuperem aquesta artista genial que va ser fins als 18 anys de vida i és que, hauria pogut ser una més de la Primera Escola de Viena junt amb el seu germà i d’altres grans artistes.
Quan Virgínia Woolf va imaginar una germana de Shakespeare per denunciar les dificultats que trobaven les dones en els espais creatius, monopolitzats pels homes, no coneixia l’existència de Maria Anna Mozart. De fet, Virgínia Woolf, a Una cambra pròpia, arriba a dir, rotundament, que les dones no poden escriure les obres de Shakespeare. I això ho fa referint-se a una possible germana del genial dramaturg, tan genial com ell, que no hauria tingut mai les circumstàncies familiars, socials i culturals del germà. Woolf fa referència al món que a ella li interessa en aquell moment, el de la literatura, però, evidentment, els límits imposats a les dones, arriben també a la pintura i, encara més, a la música.
I vet aquí, que remenant encuriosida en diferents llibres i articles d’Història de la Música, he topat amb una germana de Mozart. És un exercici que m’agrada, aquest de descobrir les dones que ens han negat. I quan en trobo alguna, em falta temps per compartir-la. Per sort, aquest exercici el fan moltes
dones i crec que, a més de ser un acte de justícia i de reconeixement, és un regal que ens fem unes a les altres.
Maria Anna Mozart, també coneguda com Nannerl −nom d’arrels hebrees que significa “benedicció de Déu”− va ser professora de música, tocava diversos instruments (piano, clavicèmbal i violí) i composava. Però què sabem de la seva vida i de la seva producció?
La vida de la família Mozart es desenvolupà, majoritàriament, a Salzburg. La mare, Anna Maria, es va casar amb Leopold Mozart, violinista, compositor i teòric de la música força reconegut. La dona estava constantment malalta; va parir set fills, dels quals només van sobreviure Maria Anna (1751-1829) i
Wolfgang Amadeus (1756-1791). El pare va començar a ensenyar la seva filla a tocar el piano a l’edat de set anys. De seguida va veure que tenia moltes qualitats i va decidir conrear-les, com després faria amb el petit Amadeus. Sabem que Maria Anna va escriure peces pianístiques perquè el seu germà, quatre anys més petit que ella, s’iniciés en aquest instrument. Entre els dos germans hi havia molta complicitat i el noi prenia la germana com una mestra que volia imitar i superar. Leopold Mozart sabia que tenia una nena prodigi.
L’any 1762, Leopold va ser convidat a la cort imperial vienesa on Maria Anna va tenir molt èxit. Era una noieta d’onze anys que deixava meravellats els auditoris. De fet, Nannerl va ser famosa abans que el seu germà. A partir d’aquell moment, la família emprengué una gira per Europa que va comportar, evidentment, beneficis econòmics, però sobretot, reconeixement i formació per als dos joves músics. S’han conservat alguns 
testimonis per escrit que fan referència al caràcter viu i encantador del noi, que toca meravellosament, i a la interpretació magistral de la noia. El propi Leopold Mozart va afirmar que la seva filla era una de les intèrprets més capaces d’Europa.
Què va passar, doncs, perquè aquestes capacitats musicals extraordinàries, portessin el germà petit a ser un geni reconegut, un referent de la música universal, un autor de nombrosíssimes obres, present sempre en els escenaris i, en canvi, la germana passés a l’oblit més absolut?
Quan la Maria Anna va complir els divuit anys va fer l’entrada triomfal al món de les dones adultes, sobretot, de les dones casadores. I el pare, que l’havia iniciat en la música, que l’havia enlairat a l’èxit i el reconeixement, va decidir que havia arribat l’hora de casar-se i, doncs, de deixar les vel•leïtats musicals, impròpies d’una dona. Costa d’entendre aquesta contradicció tan brutal, però de les diferents activitats creatives vetades a les dones, la música era la més reprovable. Es pot escriure a casa, amb el quadern ocult sota el davantal mentre es pelen patates; es pot pintar entre les parets d’un estudi amb risc de ser abusada o violada; però tocar un instrument significa sortir a l’espai públic, fer un espectacle davant de la gent, exposant el cos a les mirades alienes. Sembla ser que això era terrible per a la dona i per a la seva família.
Maria Anna va fer cas al seu pare. Va deixar de tocar en públic i va acceptar un matrimoni imposat, perquè ni tal sols el pare va acceptar que es casés amb l’home que estimava. El marit era un home ric, casat i enviudat diverses vegades, que aportava cinc fills al matrimoni que, sumats als tres que van tenir conjuntament, deixaren la germana de Mozart ben lligada a la vida domèstica i a la cura. L’Amadeus era contrari a les intencions del pare i retreia a la seva germana que l’obeís. Però tampoc no va fer res per evitar la situació. Potser aquest va ser un dels motius pels quals els dos germans es van distanciar.
Pot sorprendre que Maria Anna fos tan dòcil i obedient i que acatés els designis del patriarca de la família, que anaven tan en contra dels seus desitjos i interessos. Hi ha el fet evident dels temps que corrien, dels rols atribuïts a les dones, però crec que hi ha un altre motiu important: la manca de referents musicals femenins, la manca de dones que abans que ella haguessin pres decisions en llibertat, en definitiva, la manca de genealogia. És per això, entre d’altres coses, que cal donar visibilitat a les dones que ens han precedit i que hi eren, encara que se les hagi volgut invisibilitzar.
L’art que practicava Maria Anna (tocar el piano i el clavicèmbal) és eteri i efímer. Ho era en aquell temps. I va deixar de fer-ho als divuit anys, al menys de cara al públic. Mentre que del seu germà hi ha referents nombrosíssims dels seus concerts, dels seus èxits i fracassos, d’ella només hi ha silenci. Cert que coneixem alguns comentaris, tant del pare com d’altres persones il•lustres sobre la seva qualitat com a nena prodigi o com a adolescent prodigi. Fins al divuit anys. També s’ha conservat correspondència entre els dos germans, on Amadeus valorava les obres de la germana −de fet, Amadeus va tocar diverses peces per a piano escrites per ella− i li demanava consell sobre les pròpies. Sabem que va compondre per ensenyar a tocar el piano el seu germà. I tenim el diari de la pròpia Maria Anna, on fa referència al que estava escrivint, en concret, a una vintena de composicions. Però no se n’ha conservat cap. A qui pot interessar una partitura mig amagada entre llibres i quaderns d’algú que no és conegut, que no fa concerts, de qui ningú en parla? D’altra banda, també s’ha plantejat el fet que algunes de les primeres partitures de
Wolfgang Amadeus fossin escrites per ella. Pel que he llegit, en alguns estudis fets a partir de 2015, hi ha proves forenses que indiquen l’autoria de Maria Anna, per la cal•ligrafia.
Tornant a Virgínia Woolf, en el cas de Maria Anna Mozart és notori que va rebre la formació musical necessària −fins als divuit anys− i que ens trobem davant d’una artista genial, com ho era el seu germà, Amadeus. Ell va ser un geni en els trenta-cinc anys que va viure. Què hauria pogut fer ella en setanta-vuit? Una hipotètica germana de Shakespeare no hauria pogut escriure les obres de Shakespeare. Dos segles més tard, una germana real de Mozart no va poder desenvolupar la seva genialitat. I de les obres que va crear no ens ha arribat res i, si ens ha arribat, no du la seva signatura. Quin goig hauria fet que la famosa Primera Escola de Viena, a més de comptar amb Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Franz Schubert inclogués també Maria Anna Mozart.
Maria Lluïsa Cunillera i Mateos