Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Béns comuns   /  Green New Deal / Decreixement: Sessió 1

Green New Deal / Decreixement: Sessió 1

Paco Martin, estudiant de Sociologia i col.laborador de la Fundació, ens escriu aquest article resum sobre la primera sessió del web seminari on es va parlar sobre la crisi ecològica i com avançar cap a un món més just i sostenible amb el medi ambient i el planeta.

L’acte va ser moderat per Mercedes Vidal, ambientòloga i co-Coordinadora nacional d’EUiA i va comptar amb la participació de Margarita Mediavilla, membre del grup d’energia, economia i dinàmica de sistemes de la Universitat de Valladolid; Giorgios Kallis, economista ecològic i ecologista polític, membre d’ICREA-UAB; i de Francesca Falcini, membre del col·lectiu ecologista Fridays for Future a Itàlia.

La crisi ecològica i les seves respostes: Green New Deal o Decreixement? Són compatibles?

En la seva intervenció, Margarita Mediavilla defensava que el problema del canvi climàtic és molt greu i toca tots els aspectes de la societat i no només per l’excés de CO2 que produïm, també perquè tenim una societat que està sobreexplotant els recursos i ens acabarem quedant sense combustibles fòssils. Els mateixos moviments ecologistes arriben a defensar que ens estem enfrontant a la fi de la societat.
Hem de pensar en global i en una economia que no ens porti al col·lapse
La biosfera ens està fallant i és la que ens sosté a tots i totes nosaltres. És precisament per aquest motiu que el decreixement és una qüestió molt necessària i s’haurà d’acabar produint per aplanar el camí cap a la transició ecològica.

Margarita Mediavilla mencionava en el debat el problema que tenen les energies renovables.
Ella defensa que les energies renovables no poden moure els transports perquè no tenen electricitat. Els minerals són escassos i no hi ha de renovables, i, a més, aquestes impacten més al territori que les energies fòssils.

A la seva intervenció, ens argumentava que actualment es diuen coses que ja es deien fa 30 anys.
A escala global, el problema és la competència que hi ha entre empreses i nacions i així és impossible créixer d’una manera sostenible. L’esquerra s’ha oblidat de la globalització. Tenim un govern de corporacions i hem de dedicar molts més esforços al moviment antiglobalització.

Giorgios Kallis defensava que fer una transició és molt difícil actualment perquè no hi ha voluntat per dur-la a terme.
Es necessita una coevolució de tres nivells:
– Nivell personal, que fa referència com vivim i els aspectes que hem de canviar individualment com a individus.
– Nivell comunal: fa referència als projectes comunitaris, xarxes d’activisme, militància a partits polítics… és a dir, tot allò comú i col·lectiu.
– Nivell polític: aquest és necessari perquè el canvi a les institucions és necessari per redistribuir els recursos. Sense això, el nivell personal i comunal queden reduïts a quasi res.
Un exemple de model polític a seguir, és el de la ciutat de Barcelona que ha passat de l’esfera comunal a la política institucional. Aquest, però, és força limitat.
Així doncs, ell defensa que el nivell personal no és suficient, que els canvis han de ser part d’un projecte comú i polític.

L’activista Francesca Falcini va centrar la seva intervenció en l’activisme ecologista i com els i les joves s’han de fer càrrec del futur. S’ha de tenir cura del clima i del planeta. Ens trobem en una situació de catàstrofe i encara que sigui un moviment amb contradiccions on molts i moltes joves no tenen identitat ni consciència política, és necessari per avançar en una societat més justa. Els polítics i els que tenen el poder han de fer bones eleccions i els activistes hem d’exigir que organitzin la societat d’una altra manera perquè les desigualtats van lligades al canvi climàtic.
S’ha d’estar present en la lluita des de les bases i amb la pandèmia més encara.
Europa ha de decidir sobre la transició ecològica i hem de ser capaços d’orientar la gestió d’aquests fons de recuperació.
No podem deixar els països pobres sols perquè si no avancem junts no ens en sortirem, hem de ser interdependents.

Per a concloure, també es va parlar i es va posar en valor la importància de les cures, que és el contrari del que hem tingut fins ara. S’ha d’avançar sense l’actitud de “conquesta”, la qual és dolenta moralment, però, a més, és absurda perquè ens estem “carregant” el planeta
Les cures són centrals en el moviment de decreixement d’aliança amb el feminisme.
En definitiva, un ecofeminisme que faci valdre el treball reproductiu. A més, en el context de pandèmia que vivim, s’ha vist clarament la importància d’aquestes per al manteniment de la vida.

Deixa un comentari

X