Green New Deal / Decreixement: Sessió 2
Paco Martin, comparteix amb nosaltres, com ho va fer també amb la primera sessió d’aquest web seminar sobre el Green New Deal, aquest article resum sobre la segona sessió. En aquesta sessió es va abordar com gestionar els fons reservats europeus i es va posar en el centre del debat com grans empreses aspiren a obtenir part d’aquests fons amb la voluntat clara de fer negoci.
L’acte va ser moderat per Paula Quílez, politòloga i membre de la JCC i va comptar amb les ponències d’Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització; Alain Pagano, investigador universitari francès en temes d’ecologia i membre del Consell Executiu Nacional del Partit Comunista Francès com a responsable de la comissió d’ecologisme i Joao Garcia, membre del Bloco de Esquerda (Portugal).
Són els fons NEXT GENERATION la resposta als reptes del present i del futur
Alain Pagano va centrar la seva intervenció en la política ecològica i mediambiental de França.
Macron en el seu govern va posar de ministre un ecologista que va dimitir al cap d’un any precisament per denunciar les renúncies del partit en termes mediambientals molt compartits per l’esquerra i per una part de l’electorat que va votar per l’actual president de França. Renúncies com posar en marxa les polítiques ecològiques necessàries.
El transport ferroviari s’ha debilitat ja que s’ha privatitzat i ha provocat un fort descens del tràfic de mercaderies.
Una mesura adoptada pel govern francès va comportar la mobilització dels famosos armilles grogues. Aquests van sortir a protestar contra l’augment de l’impost sobre els carburants als vehicles, perquè no es tractava d’una mesura ecològica, sinó una mesura més aviat classista i antisocial al no anar acompanyat de la gratuïtat o millora del transport públic.
Aquesta polèmica mesura va ser retirada pel govern.
Macron i el seu govern per tal de recuperar el control i no sortir més debilitats, van organitzar una convenció ciutadana del clima amb 150 francesos elegits a l’atzar per a treballar en propostes concretes de lluita contra l’escalfament global. El president va prometre que transmetria aquestes propostes al parlament sense filtre, però la realitat política va ser que aquestes propostes van ser sancionades o bé reduïdes del projecte inicial.
Quatre associacions han portat a l’Estat francès als tribunals per inacció climàtica i els tribunals han fallat a favor seu.
En definitiva, Alain Pagano defensava que no hi ha voluntat política d’afrontar i iniciar la transició ecològica i espera que el govern de Macron sigui sancionat democràticament en les pròximes eleccions.
A França no s’ha parlat quasi del pla de recuperació europea. L’únic de què s’ha parlat és del pla de recuperació nacional.
Al país hi ha un 30% de gasos d’efecte hivernacle que provenen dels transports. Per tant, ha d’haver-hi una política de transports públics i serveis ferroviaris. S’ha proposat la gratuïtat del transport públic.
També s’ha incentivat afavorir la relocalització de la producció. A l’haver-hi aquesta deslocalització de la producció en la indústria, ha comportat una major emissió de CO2. Cal tenir en compte que tota la producció a França entra per via terrestre o aerea i això contamina molt. Ha d’haver-hi una política per frenar això, impostos negatius per a les empreses que contaminen així com incentius a les empreses que aporten valor des d’una vessant mediambiental.
Per ell, la prioritat en termes climàtics seria reduir les emissions de carboni i de CO2 en l’àmbit del transport.
Alfons Perez centrava la seva principal intervenció sobre com s’estan utilitzant els fons reservats europeus a l’Estat espanyol en relació amb la transició verda.
Dins dels fons reservats, també hi ha grans empreses que també hi opten i s’ha fet notícia paquets de projectes de grans empreses energètiques espanyoles.
Hi ha punts d’interès per a l’Esquerra ecosocialista per tal de repensar el model climàtic i mediambiental com a mínim a nivell estatal espanyol:
-Hi ha concentració de número de projectes d’hidrogen i la quantitat d’euros invertits en aquests projectes vinculats a empreses d’hidrocarburs.
-Els fons s’estan dirigint cap a grans empreses: les grans corporacions estan fent un gir molt fort i cada vegada hi ha una tendència més “verda”, precisament per a poder captar diners públic.
-El que és públic es debilita. A l’hora de fer projectes, la part pública no té capacitat per ella sola i es troba subordinada a empreses privades
-Hi ha un sobreendeutament. La classe treballadora en surt perjudicada. Hi ha una major flexibilització del mercat a l’Estat.
No es reforça la sanitat i l’educació pública ni tampoc el treball reproductiu.
Aquesta transformació econòmica que es promou a través dels fons reservats europeus sembla indicar que el que fa és accentuar les bases del capitalisme “verd”.
Com a fet important, va destacar que a Catalunya s’ha format l’Associació de Municipis per a la Energia Pública, fet important per combatre l’oligopoli elèctric estatal, amb la idea de remunicipalitzar les xarxes de distribució elèctrica i fer propostes per la descarbonització i a favor de la sostenibilitat.
Joao Gracia defensava que a Portugal aquests fons europeus de recuperació econòmica es van vendre com quelcom important. En principi, anaven a ajudar a reindustrialitzar el país i canviar polítiques mediambientals, però la realitat és que hi ha un procés de garantitzar els fons perquè encara s’estan negociant.
Hi ha empreses que produeixen al sud de Portugal productes que requereixen molta aigua en un lloc on hi ha moltes sequeres. Aquest fet suposa un fort malbaratament d’aigua. A més, aquestes mateixes empreses exploten laboralment a persones migrants en condicions de vida molt precàries
Així, defensava una sèrie de mesures per avançar cap a un model ecològic més sostenible:
-S’ha de canviar la política d’agricultura i d’aigua, ja que el 75% del consum d’aigua va per a l’agricultura.
-Es necessita una producció més diversificada que es pugui adaptar a les zones més seques del país.
-S’han de crear nous ecosistemes per adaptar-nos a les condicions climàtiques.
-S’ha d’invertir diners en transports públics i col·lectius en detriment del cotxe privat.
-Al pròxim fons de recuperació econòmica s’haurà de descarbonitzar la indústria i tenir una millor agricultura, més sostenible i justa. Tot sembla indicar que no es farà així
En el debat, cal destacar que s’ha posat de manifest que bona part d’aquests fons aniran a parar a mans de grans empreses privades, les quals, han demostrat en reiterades vegades que busquen fer negoci i no tenen cap intenció de ser útils i justes pel conjunt de la societat.