¡Hasta la victoria siempre, Comandante!
Publiquem aquest article d’urgència d’Alba Blanco, polítologa i especialista en procesos constituents llatinoamericans, en el que ens mostra les seves impressions sobre la figura de Fidel Castro dins la revolució cubana a partir de la seva pròpia experiència ja que va viure diversos anys a l’illa caribenya. Més abaix trobareu un text d’Eduardo Galeano, que potser ja us ha arribat per les xarxes socials, una breu biografia i un enllaç de RebeldeMule on podreu trobar des de les obres completes de Fidel Castro a diversos documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana.
“La historia ja t’ha absolt Fidel”
Vaig viure a Cuba de l’any 2005 al 2008, vaig estudiar allà la Maestría. M’emporto moltes coses de la illa, però una d’elles es haver conegut més la seva historia, el seu present
Sempre he admirat a Fidel, una vegada l’any 2000 el vaig tenir a uns passos i em va semblar un esser místic, d’un altre planeta, un home molt alt, molt guapo (malgrat ja tenia 70 anys), amb una màgia inexplicable. Aquell dia ens va fer un dels seus llargs discursos, inauguràvem el I Foro per l’Equilibri al món, i ens va parlar de la batalla d’idees. Allà vaig entendre perquè els discursos de Fidel eren de 5 hores. Era un mestre, un mestre pel poble. Ens va explicar perquè en plena globalització feia falta que ens organitzéssim per dur a terme la bat que necessàriament és conseqüència del seu passat. A Cuba hi ha coses molt grans, hi ha Silvio, hi ha els avenços mèdics, l’educació, la salsa, però sobretot hi ha Fidel.alla d’idees (començàvem a parlar del terme, de fet a Europa s’explicava com quelcom molt positiu, 16 anys desprès tenim a Trump als EUA i a l’extrema dreta recorrent el continent).
La batalla d’idees, per la justícia social, la integritat nacional i l’internacionalisme, per combatre el pensament únic del capitalisme, per mantenir les nostres identitats, de dones, d’indígenes, de poble. Aquesta és una de les idees més potents que ens ha deixat Fidel pel segle XXI, ara els Palaus d’Hivern són la lluita de les idees, per l’hegemonia cultural.
Vaig tenir la sort de llegir centenars de discursos de Fidel. Són tots molt bons. Extremadament pedagógics, dirigits pel seu poble, pels i les cubanes, plens d’informació útil farcits de dialèctica, analitzant al detall les causes i les conseqüències dels problemes, profundament científics, profundament marxistes.
Fidel ha estat cabdal per canviar el destí no només del seu poble, sinó de tots els pobles de l’Amèrica Llatina. Va tenir molt clar que la unitat de les esquerres, de tots els moviments progressistes del continent era la solució per combatre l’enemic: l’imperialisme, la desigualtat, els límits del planeta, vaja el capitalisme.
Va tenir un paper actiu en la consolidació de Chavez com a líder de la Revolució Bolivariana, d’Evo com a líder indígena, de Rafael Correa, de Daniel Ortega, de Lula. Malgrat les dificultats del període especial, Cuba amb Fidel al cap (com ja ho va fer amb Àfrica anteriorment), es va bolcar amb els pobles de l’Amèrica Llatina; i de Pakistan post terratrèmol, i d’Haití i un llarg etcètera.
Aquesta només és una de les grandeses de Cuba. Fidel sempre va tenir present que els pobles som el devenir de la nostre història, de la pàtria.
Fidel és Cuba, com Martí, como Ana Betancourt, com Haydée Santamaria, i milers més de revolucionaris i revolucionaries. Cuba sempre internacionalista, digna, valenta; Vanguardia.
Alba Blanco.
Badalona 27.11.2016
*****
Creiem que, avui té sentit més sentit que mai (doncs Fidel abans que res ha estat un revolucionari) recordar la definició que va fer sobre la Revolució, que segueix sent del tot vigent: “Revolución es sentido del momento histórico; es cambiar todo lo que debe ser cambiado; es igualdad y libertad plenas; es ser tratado y tratar a los demás como seres humanos; es emanciparnos por nosotros mismos y con nuestros propios esfuerzos; es desafiar poderosas fuerzas dominantes dentro y fuera del ámbito social y nacional; es defender valores en los que se cree al precio de cualquier sacrificio; es modestia, desinterés, altruismo, solidaridad y heroísmo; es luchar con audacia, inteligencia y realismo; es no mentir jamás ni violar principios éticos; es convicción profunda de que no existe fuerza en el mundo capaz de aplastar la fuerza de la verdad y las ideas. Revolución es unidad, es independencia, es luchar por nuestros sueños de justicia para Cuba y para el mundo, que es la base de nuestro patriotismo, nuestro socialismo y nuestro internacionalismo.”
*******
Escrit d’Eduardo Galeano
Ha muerto Fidel Castro
“Sus enemigos dicen que fue rey sin corona y que confundía la unidad con la unanimidad.
Y en eso sus enemigos tienen razón.
Sus enemigos dicen que si Napoleón hubiera tenido un diario como el “granmma”, ningún francés se habría enterado del desastre de Waterloo.
Y en eso sus enemigos tienen razón.
Sus enemigos dicen que ejerció el poder hablando mucho y escuchando poco, porque estaba más acostumbrado a los ecos que a las voces.
Y en eso sus enemigos tienen razón.
Pero sus enemigos no dicen que no fue por posar para la Historia que puso el pecho a las balas cuando vino la invasión, que enfrentó a los huracanes de igual a igual, de huracán a huracán, que sobrevivió a 637 atentados, que su contagiosa energía fue decisiva para convertir una colonia en patria, y que no fue por hechizo de Mandinga ni por milagro de Dios que esa nueva patria pudo sobrevivir a 10 presidentes de los estados unidos, que tenían puesta la servilleta para almorzarla con cuchillo y tenedor.
Y sus enemigo no dicen que Cuba es un raro país que no compite en la copa mundial del felpudo.
Y no dicen que esta revolución, crecida en el castigo, es lo que pudo ser y no lo que quiso ser. Ni dicen en gran medida el muro entre el deseo y la realidad fue haciéndose mas alto y mas ancho gracias al bloqueo imperial, que ahogó el desarrollo de una democracia a la cubana, obligó a la militarización de la sociedad y otorgó a la burocracia, que para cada solución tiene un problema, las coartadas que necesita para justificarse y perpetuarse.
Y no dicen que a pesar de todos los pesares, a pesar de las agresiones de afuera y de las arbitrariedades de adentro, esta isla sufrida pero porfiadamente alegre ha generado la sociedad latinoamericana menos injusta.
Y sus enemigos no dicen que esa hazaña fue obra del sacrificio de su pueblo, pero también fue obra de la tozuda voluntad y el anticuado sentido del honor de este caballero que siempre se batió por los perdedores, como aquel famoso colega suyo de los campos de Castilla.”
*****
Breu biografia de Fidel Castro
Va néixer el 13 d’agost de 1926 a Birán, antiga província d’Orient, Cuba.
A partir de 1945 es va vincular activament a les lluites polítiques estudiantils a la Universitat de l’Havana. El 1947 va formar part de l’expedició organitzada per lluitar contra la tirania trujillista a República Dominicana. Va participar al costat del poble colombià en la insurrecció popular d’abril de 1948 a Bogotà.
El 1950 va obtenir els títols de Doctor en Dret Civil i Llicenciat en Dret Diplomàtic.
Va ser fundador del Partit del Poble Cubà (Ortodox). A partir de 1948, va denunciar enèrgicament la corrupció, l’abandonament oficial i el gangsterisme prevalents al país. Després del cop d’Estat de 1952, va organitzar i entrenar un grup de joves al capdavant dels quals va assaltar el 26 de juliol de 1953 les casernes de Santiago de Cuba i Bayamo. Va patir presó durant 22 mesos, i poc després de la seva excarceració, com a resultat d’una forta pressió popular, va fundar el Moviment 26 de Juliol.
Al juliol de 1955 va partir cap a l’exili per organitzar a Mèxic la insurrecció armada popular contra la dictadura batistiana. El 2 desembre 1956 va desembarcar a Cuba al capdavant del destacament expedicionari arribat a bord del iot Granma, i va iniciar la guerra revolucionària a la Serra Mestra. Va dirigir la lluita de les forces rebels i del Moviment 26 de Juliol a tot el país durant els 25 mesos de guerra.
En concloure la lluita revolucionària victoriosa el 1r. de gener de 1959, assumeix les funcions de Comandant en Cap de les forces armades. El 13 de febrer de 1959 va ser nomenat Primer Ministre del Govern Revolucionari.
Va dirigir i va participar en totes les accions empreses en defensa del país i de la Revolució en els casos d’agressions militars procedents de l’exterior o activitats de bandes contrarevolucionàries dins del país, especialment la derrota de la invasió organitzada per l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units duta a terme per Platja Girón a l’abril de 1961. Va conduir al poble de Cuba en els dies dramàtics de la Crisi d’octubre de 1962.
En nom del poder revolucionari va proclamar el 16 d’abril de 1961 l’caràcter socialista de la Revolució cubana.
Va ocupar el càrrec de Secretari General de les Organitzacions Revolucionàries Integrades, i el de Secretari General del Partit Unit de la Revolució Socialista de Cuba. Des de la constitució del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba a l’octubre de 1965, va ocupar els càrrecs de Primer Secretari i membre del Buró Polític, els que van ser ratificats pels quatre Congressos del Partit efectuats des de llavors.
Ha estat elegit Diputat a l’Assemblea Nacional del Poder Popular en els seus successius períodes de sessions des de la creació d’aquesta en 1976, i fins al 2008 va ser ratificat per l’Assemblea en els càrrecs de President del Consell d’Estat i President del Consell de Ministres.
Ha presidit missions oficials cubanes a més de 50 països. Ha presidit les delegacions de Cuba a les Cimeres Iberoamericanes, diverses Cims dels Països No Alineats, la Cimera Ecològica de Rio de Janeiro, la Cimera sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen, la Cimera sobre Assentaments Humans d’Istanbul i diversos períodes de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides, entre ells la sessió commemorativa del 50 aniversari d’aquesta organització.
Entre 1979 i 1983 va ostentar la condició de president del Moviment de Països No Alineats.
Ha rebut més d’un centenar d’altes condecoracions estrangeres i cubanes, i desenes de distincions acadèmiques honoraris de nombrosos centres d’Ensenyament Superior a Amèrica Llatina i Europa.
Ha promogut a escala mundial la batalla del Tercer Món contra l’ordre econòmic internacional vigent, en particular contra el deute extern i el malbaratament de recursos com a conseqüència de les despeses militars.
Ha encapçalat els esforços del poble cubà per enfrontar els efectes del bloqueig econòmic imposat a Cuba pels Estats Units i les conseqüències en el pla econòmic de l’ensorrament de la comunitat socialista europea, i ha promogut l’acció tenaç dels cubans per superar les greus dificultats resultants d’aquests factors i la seva resistència durant l’anomenat període especial.
Al llarg dels anys de Revolució, ha impulsat i dirigit la lluita del poble cubà per la consolidació del procés revolucionari, el seu avanç cap al socialisme, la unitat de les forces revolucionàries i de tot el poble, les transformacions econòmiques i socials de la societat, el desenvolupament de l’Educació, la Salut, l’Esport, la Cultura i la Ciència, la defensa del país, l’enfrontament a les agressions externes, la conducció d’una activa política exterior de principis, les accions de solidaritat amb el moviment revolucionari internacional i l’aprofundiment de la consciència revolucionària, internacionalista i comunista del poble.
Fidel va morir a Cuba el 25 de novembre de el 2016 a 90 anys d’edat.
******
Les obres completes de Fidel Castro
Així com articles, documentals i pel·licules sobre la seva vida i la revolució cubana
http://www.rebeldemule.org/foro/biblioteca/tema7832.html