Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  La inclusió educativa en temps de pandèmia

La inclusió educativa en temps de pandèmia

Laia Lázaro, mestra de primària i Sergi Botswanas, músic i estudiant de medicina ens escriuen un article sobre educació i COVID-19 donant veu a aquelles persones amb necessitats especials, que estan patint una discriminació ferotge i que estan completament invisibilitzats durant la pandèmia actual.

 

Il·lustració de Felip Arnau

“La inclusión es un gesto pequeño, se resuelve con pequeños gestos cotidianos, no con grandes decisiones. A la inclusión se la enseña como un gesto heroico y ahí estamos perdidos, porque no es un gesto heroico… Tiene que ver con ese gesto primero de que todo el mundo es bienvenido.”

Carlos Skiliar.

La inclusió és el petit gest que els docents fem cada matí quan s’inicia la jornada, el de donar la benvinguda a tots i a totes. I aquest és el petit gest que mantenim, al llarg de la mateixa, per tal de treballar per una escola inclusiva, una escola per a tothom. Aquest petit gest és el símbol representatiu de la organització i de la cultura de centre, de la pràctica pedagògica a l’aula i el símbol definitori de la vocació dels professionals que no volen deixar a ningú fora del sistema, alhora que minimitzar les diferències entre infants.

Malauradament, és una realitat que, històricament i fins a data d’avui, aquest gest no ha anat acompanyat mai de les polítiques educatives necessàries per garantir l’èxit d’aquest model d’escola, de forma invariable abans i després de la pandèmia. La manca de recursos en l’àmbit educatiu, així com en els serveis essencials que conformen la nostra societat en el seu conjunt, ha estat invariable; la nova normalitat és, doncs, tan poc esperançadora com la vella normalitat pel que respecta a la inclusió a les escoles.

En temps de pandèmia, aquest temps present ens ha conduit a una situació complexa i sense un final visible des d’un punt de vista sanitari. Com a causa i conseqüència, la pandèmia ve acompanyada d’una gran crisi ambiental, econòmica i social que, sense el suport suficient de les polítiques públiques adequades,  la inclusió no podrà assentar-se com una de les bases del nostre sistema educatiu; sent paradigmàtic el fet de reconèixer la inclusió com una de les millors eines educatives que hem de consolidar, per fer front a totes les adversitats que avui se’ns presenten. De fet, no se n’ha parlat, de la inclusió, des del març. No només no se n’ha parlat, si no que no s’ha pres cap mesura extraordinària en relació a la inclusió; més aviat, han desaparegut moltes de les mesures que existien prèviament i sembla que la inclusió ha esdevingut un record melancòlic de la vella normalitat.

De forma il·lustrativa, cal remarcar un seguit d’aspectes que allunyen les bones pràctiques que faciliten consolidar i desenvolupar la inclusió com a tret definitori de la educació pública a Catalunya:

  • Desapareix el treball de dos mestres a l’aula, donat que s’atenen més grups, amb l’excusa que s’han baixat ràtios. Excusa, perquè en alguns centres s’ha reduït la ràtio d’alguns grups, però no en molts d’altres; on, com a exemple, durant el curs anterior allà on 5 mestres atenien 4 grups, ara 5 mestres atenen 5 grups. En alguns d’aquests centres, els grups mantenen la ràtio del curs anterior.
  • No es disposa de material necessari per atendre la diversitat a l’aula: Mascaretes transparents per a sords o per alumnes amb retards de llenguatge. Tampoc es disposa dels recursos tecnològics necessaris per assegurar la educació universal en igualtat de condicions per als alumnes amb mancances econòmiques, funcionals o socials.
  • Per minimitzar riscos de contagis, s’atura, en moltes ocasions, l’educació compartida entre escoles ordinàries i escoles d’educació especial: Aquells infants amb barreres per a l’aprenentatge que, fins ara, estaven escolaritzats en dos centres per tal de rebre una educació mixta amb l’objectiu d’optimitzar la seva educació, ara s’escolaritzen, en molts casos, només a un centre. No obstant, no hi ha cap increment o moviment de professionals   (logopedes, vetlladors, psicòlegs, fisioterapeutes…) d’un centre a l’altre, per atendre’ls en aquestes noves situacions.
  • Es desaconsella el treball cooperatiu entre iguals, per un tema sanitari, amb la intenció de preservar la distància entre l’alumnat. Aquest treball és fonamental a les escoles per tal de potenciar l’aprenentatge, la solidaritat i la empatia dels infants. Aquest fet dificulta, de nou, la capacitat d’entendre l’educació com una eina per potenciar la equitat i la justícia a la nostra societat.
  • Comunicar-se, jugar, moure’s i interactuar entre nens i nenes deixa de ser un qualitat social per esdevenir un perill sanitari.

La pandèmia és una gran monstre que posa en perill el benestar, la salut, els recursos i la vida de les persones. Tenim un repte com a societat per superar-la, sense perdre l’horitzó de la justícia social, inherentment, necessària per gaudir d’una educació pública i de qualitat. Per això, hem d’impedir que la pandèmia sigui el pretext per justificar les retallades en els recursos públics i la construcció de la idea única, agreujant així els efectes sobre la salut i la societat des d’un punt de vista sanitari. Cal que construïm espais de debat i reivindiquem la necessitat d’entendre l’educació com un bé essencial que ha de ser protegit i no com un fenomen que, simplement, pot ser adaptat a les necessitats d’un sistema pervers dirigit pels interessos de classe de la societat plutocràtica on vivim. No podem obviar que cal parlar de pedagogia, de recursos i d’inclusió a les nostres escoles. Malgrat la pandèmia, els nostres infants es mereixen una educació pública, inclusiva i de qualitat. Ja que els infants d’avui són el futur del món que deixarem enrere.

 

Comentaris, opinions, informació addicional: 2

  • Francesca Moncusi

    28 de setembre de 2020

    Molt d’acord amb aquest article, no podem deixar de costat la inclusió ni el treball cooperatiu, potser els mestres i pedagogs haurem d’inventar estratègies i fórmules noves per continuar anar en devant

  • Fuensanta Soria

    28 de setembre de 2020

    Totalment d’acord. L’educació és un bé essencial que s’ha de protegir i, es clar, ha de ser inclusiva. Prou retallades en educació i sanitat. La pandèmia es fa servir per obligar-nos a recular en moltes coses que ha costat molt aconseguir. No poden deixar que ens facin oblidar el que ens ha costat tant guanyar…

Deixa un comentari

X