Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Les joves migrades, les eternes oblidades i invisibilitzades

Les joves migrades, les eternes oblidades i invisibilitzades

Paco Martin, estudiant de Sociologia a la UAB ens escriu aquest article sobre les menors no acompanyades, fent palès la situació de vulnerabilitat en què es troben així com la invisibilitat que pateixen pel fet de ser molt menys nombroses que els nois, fet que no les converteix en menys importants, sinó tot el contrari, se’ls hi ha de donar més visibilitat perquè es coneixi la seva dura i precària realitat.

D’ençà que ja es començava a parlar de menors amb trajectòria migratòria, la migració femenina ha estat sempre invisibilitzada i oblidada.

En el cas dels i les menors no acompanyades, sempre s’hi ha emmarcat tot el col·lectiu com si aquest fos homogeni i no hi hagués diferències i actuessin diferents factors. Un d’aquests factors és clarament el gènere.

Diferents autores com Violeta Quiroga o Ariadna Alonso, totes dues antropòlogues especialitzades en la problemàtica s’han fet ressò aportant la perspectiva de gènere, necessària per donar visibilitat a les noies no acompanyades, les quals pateixen una triple discriminació: de classe, en formar part de la classe treballadora; de gènere, pel fet de ser nenes i noies; i d’ètnia, per tractar-se de persones migrants i racialitzades.

Una de les principals reflexions que posen sobre la taula les expertes és qüestionar que la migració de noies joves forma part d’un projecte familiar, tal com s’ha dit tradicionalment, tot i que en nombrosos casos compten amb el seu suport, però moltes d’elles duen a terme el procés de migració soles i de forma autònoma, sense un adult ni una persona major d’edat que les acompanyi.

Si bé és cert que tant els com les menors no acompanyades comparteixen i tenen característiques comunes específiques, també tenen diferències quant a les motivacions migratòries. Precisament per aquest fet, trobo molt adient fer una anàlisi crítica des de la perspectiva de gènere, per tal d’analitzar com influeixen les qüestions de gènere a l’hora d’emigrar i com els patrons i rols de gènere patriarcals influeixen en aquesta mobilitat o migració.

Per analitzar les migracions femenines, és necessari en cada cas, l’anàlisi individual de la trajectòria personal, el tipus de família d’on provenen… Aquests factors influeixen també a l’hora d’emprendre el dur camí de la migració cap a un altre país en cerca de millors oportunitats.

Pel que fa a la influència de les famílies a l’hora de prendre la decisió d’emigrar de les noies joves, cal analitzar l’statu quo d’aquesta família i el nivell de subordinació femenina a l’autoritat, generalment parental. Així, en aquests casos, és major la migració femenina com més gran és el nivell de subordinació i, per tant, quan està més consolidat el model patriarcal.

El gènere no és quelcom fix, sinó que es transforma o es pot transformar en funció de múltiples factors com la procedència o el lloc d’origen d’on prové la jove, la cultura del país d’on procedia prèviament a emigrar o la socialització i les interaccions socials que tenia.

Així, el gènere condiciona d’una manera transversal com socialitzar, l’adaptació o la resposta d’aquest col·lectiu a la nova societat d’acollida, respecte a les seves condicions materials de vida i, per tant, els patrons de gènere que aquests i aquestes joves tenien als seus països d’origen, poden variar a la societat d’acollida.

Les construccions de projectes migratoris es poden veure condicionats i influenciats per les relacions familiars o pels processos de socialització que es duen a terme a l’escola o entre els amics i amigues. També pot condicionar el moment vital de vida en el que es trob

en aquests i aquestes joves.

Les noies parteixen d’un context de vulnerabilitat i discriminació molt sever.

Referint-nos al cas de les noies marroquines (nombrós pel que fa a les menors amb trajectòria migratòria), moltes decideixen emigrar pel context familiar en el qual es troben. En molts casos, la família tradicional marroquina genera tensió amb aquestes noies que veuen un futur molt incert i amb poca capacitat d’autonomia respecte als homes marroquins.

Les seves principals expectatives almenys a curt termini són poder regularitzar la seva situació al lloc de destí i tenir ingressos per poder subsistir.

Però el patiment i la discriminació que pateixen no acaba ni de bon tros aquí. Les que, malgrat tot, decideixen emigrar i arribar a l’Estat espanyol, veuen com la precarietat i la vulnerabilitat segueix sent present de forma clara:

Les diferències de rols de gènere tant a les societats d’origen com a les receptores tenen una clara influència en els moviments migratoris. Les dones parteixen de restriccions estructurals que generen respostes diferencials i gairebé antagòniques: tant aquestes restriccions (discriminacions, desigualtats…) poden actuar com a limitació a l’hora d’emigrar com també poden ser l’espurna i l’origen d’un projecte d’alliberació.

Hi ha un grup de menors no acompanyades que exerceixen el treball sexual. No és un percentatge molt elevat del total d’elles, però si suficient per confirmar l’existència de menors estrangeres que exerceixen la prostitució dins l’Estat espanyol.

Aquest pot ser un factor que encara les fa més vulnerables existint la possibilitat de caure en l’explotació laboral o fins i tot, sexual. Les nenes i noies migrants hi estan exposades. Aquest factor és clau per comprendre i entendre la situació tan vulnerable que pateixen moltes noies. Noies que són menors, estan racialitzades i tenen una situació econòmica profundament precària.

Així doncs, les noies migrants no acompanyades són numèricament minoritàries respecte als nois, però no per això menys importants. Cal dir que aquestes noies es troben amb més dificultats que els nois migrants, ja que, malgrat que s’estigui treballant per a canviar certes dinàmiques, la realitat és que segueixen sent invisibilitzades per les polítiques migratòries discriminatòries dels Estats, amb manca de xarxes de suport, fet que les fa ser encara més desprotegides i se’ls hi vulnera d’una manera flagrant els seus drets com a ciutadanes, però el que és més greu encara, se’ls hi vulnera i trepitja els seus drets com a infants.

 

Paco Martin

Deixa un comentari

X