Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Justícia o venjança?

Justícia o venjança?

Aquesta setmana hem estat testimonis del darrer judici vinculat als moviments que van tenir lloc a les institucions catalanes la tardor de 2017, Joan Josep Nuet, patró fundador de la nostra fundació, actualment Diputat al Congreso i ex-membra de la mesa del Parlament de Catalunya va ser jutjat al Tribunal Suprem els passats 24 i 25 de març. Adelina Escandell, presidenta de la Fundació i senadora a la legislatura actual el va acompanyar i en va escriure l’article següent.

Cal recordar que se’l jutja com a membre de la Mesa del Parlament que va permetre una sèrie de debats i votacions al mateix Parlament que van tramitar les lleis de desconnexió  Se’l jutja separat dels altres membres de la mesa, Lluís Corominas i Lluís Guinó, Anna Simó i  Ramona Barrufet que van ser jutjats pel TSJC (amb una sentència d’inhabilitació durant un any i vuit mesos  i una multa de 30000 € ) perquè ara és diputat a Las Cortes.

Durant el judici pensava com n’és de curiosa la vida i la societat: he conegut moltes i molts camarades que van ser jutjats pel TOP, per l’Audiència Nacional, o per altres tribunals i que van patir presó durant el franquisme; ja sabem que qui defensava la democràcia patia forta repressió. Però poc m’imaginava que al segle XXI, un camarada, anés a judici per haver possibilitat, com a membre de la mesa del Parlament, possibilitar camins de diàleg.

Jutjar uns fets de fa tres anys, es mostra difícil. Nuet va intentar fer entendre al tribunal els debats de la Mesa d’aquell moment, les tensions, la novetat que representava aquella situació; el paper de les persones que representaven l’independentisme que intentaven trobar escletxes al sistema per tirar endavant el programa amb què s’havien presentat a les eleccions i donar sortida al referèndum, els que no volien avançar de cap de les maneres i el paper d’ell, que sempre s’ha manifestat com a sobiranista, que intentava ampliar els debats i donar-los una sortida que no fos excloent per la gent a la que el seu grup representava i que intentava trobar sortida en un marc legal. Si recordem aquells dies, no eren només convulsos a l’interior del Parlament, sinó també al carrer. Nuet, en la seva intervenció i molts d’altres polítics, s’han referit a aquells dies com a caos.

Segurament d’aquí a molts anys, sabrem de les pressions, de les converses, de les actuacions dels diferents agents; ara només coneixem de manera real la repressió que la policia va exercir sobre la població el dia 1 d’octubre i la que el Sistema Judicial ha exercit sobre la Mesa (qui era la presidenta Carme Forcadell, a la presó, amb una pena d’11 anys i mig) i també anys de presó sobre els coordinadors d’ANC I Ómnium (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart)  i sobre diferents polítics d’aquell moment (Oriol Junqueres, Jordi Turull, Montse Bassa, Joaquim Forn, Raül Romeva  ), a més de qui estan a l’exili i de tota la gent encausada.

Cal destacar que el vam acompanyar de manera presencial, el secretari actual de Comunistes, Héctor Sánchez, Ramon Luque, amic personal i membre de la direcció de Comunistes i dos representants de la Joventut Comunista, Andrea Aznar i Miquel Morilla, a més de jo mateixa. A la porta del Suprem, membres dels diferents grups del Congrés i Senat d’ERC, CUP, HBBildu, Junts per Cat i Jaume Asens  es van concentrar per mostrar-li la seva estima, respecte i solidaritat. El seu telèfon treia fum amb l’entrada de mostres de suport d’entitats i persones del món social i polític de Catalunya.

Durant el judici, cal destacar la serenor de Joan Josep Nuet. Es nota que porta anys a la vida política i que sap com respondre a situacions difícils. Ha fet un desplegament d’elegància i dialèctica davant la pressió en l’interrogatori del fiscal i de l’advocada de l’estat que repetien una i altra vegada les mateixes preguntes per veure si queia en alguna contradicció. També vam poder escoltar els testimonis aportats per l’acusació, els membres de  la Mesa  de Cs i del PSC  i també els lletrats de la Cambra que van explicar els fets de la més estricta neutralitat. El seu advocat va insistir en diverses ocasions en l’afany conciliador de l’acusat, que durant la tardor de 2017 buscava un punt de trobada entre els objectius dels independentistes i els límits del marc legal constitucional. La intenció era bona, venia a dir-nos.

És cert que els independentistes del Parlament van esprémer fins on van poder els reglaments de la Cambra per complir els seus objectius polítics, i en Nuet, en part, els va acompanyar, malgrat votar en contra en la majoria d’ocasions. No ho va permetre perquè compartís els objectius polítics dels independentistes, ni per solidaritat. Ho va permetre – tot i que el seu vot no va ser decisiu en cap cas – per convicció en el debat polític i en la democràcia. Ho va permetre, i s’ha repetit moltes vegades durant el judici, per la seva ferma creença que el debat podia resoldre el conflicte, apropar postures, bastir ponts i trobar un consens a favor del dret a decidir dins el marc constitucional. Una mica il·lús, pot ser, com a mínim el fiscal així s’hi ha referit.

La meva opinió que, evidentment no és objectiva, és que durant el judici va quedar clara l’explicació i la defensa del que ha de ser una actuació política. Una actuació política que buscava trobar consensos en un moment complicat i fer jugar al Parlament el seu paper, en tan i quan representa la sobirania del poble (o això ens diuen). A mi em sembla que tant l’advocat com el mateix Nuet, van saber-ho explicar molt bé, però això no dóna pistes de quin serà el resultat, perquè durant aquests anys hem vist un poder judicial que ha actuat  al servei d’un estat i d’un règim (el del 78) per tal que res canviï, centrat més en la venjança que en la justícia. Els que s’han reivindicat com independentistes ja els han posat el “càstig”, veurem si també “castiguen” als que senzillament  ofereixen diàleg per arribar a un referèndum. Voldran exercir justícia o fer-nos arribar el senyal clar de que qualsevol que reclami un referèndum es trobarà amb el pes del poder judical?

Com es diu en aquests casos: “Vist per sentència”

En conclusió, el judici a Nuet és una mera formalitat que busca desactivar jurídicament tot el moviment sobiranista, inclòs qui sigui solidari amb ell. I és una formalitat que jutja els tràmits i formalismes que va dur a terme com a membre de la Mesa, una institució que únicament existeix per garantir les formalitats del poder legislatiu, valgui la re-redundància.

Però, ens val això com a garantia democràtica? Assumir que el límit de l’acció política legislativa és la llei no és contradictori en si mateix? En aquesta batalla entre poder legislatiu i judicial potser cal replantejar la distribució de poders i els límits de cadascun, buscant conciliar la voluntat de la societat i la tradició jurídica al context de cada moment.

Adelina Escandell Grases

 

 

Deixa un comentari

X