L’injust acte d’un sobirà VS el sobirà acte de fer justícia
Gustavo de la Torre Morales, col.laborador de la Fundació, comparteix amb nosaltres el seu article en relació a la sol.licitud del President mexicà, Andrés Manuel López Obrador, al rei Felip VI d’Espanya.
El 12 d’octubre de 1492, a la recerca de rutes comercials, accidentalment, van arribar les tres embarcacions comandades per Cristòfor Colom a les Amèriques; una expedició per mandat dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. Poc després van arribar amb la creu i l’espasa. Amb la creu van justificar l’evangelització del crim que van cometre amb l’espasa … amb el fuet … amb la tortura en el cep.
El 25 de març de 2019, des de Comalcalco, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, per mitjà d’un vídeo publicat pel seu compte de twitter, va donar a conèixer que va enviar cartes al rei Felip VI d’Espanya i el Papa Francisco per exigir-los una disculpa pels greuges comesos contra els indígenes durant l’anomenada conquesta a Mèxic, entre 1519 (quan va ocórrer la primera batalla entre els maies chontalés i els espanyols d’Hernán Cortés) i 1521 (quan va ocórrer la conquesta de Tenochtilan). En aquest vídeo també va expressar una realitat: “Hi va haver matances, imposicions, l’anomenada Conquesta es va fer amb l’espasa i amb la creu”.
Per descomptat, la intenció del president mexicà era deixar constància de que amb la creu van santificar el robatori, l’espoli, el lladronici i la colonització que van portar a terme amb l’espasa.
La resposta del govern d’Espanya era d’esperar. Per descomptat que no anaven a permetre que la nissaga monàrquica es “rebaixés” a rebre el perdó de Mèxic.
I són comprensibles les raons exposades per l’actual govern espanyol, monàrquic-parlamentari (però monàrquic), en expressar que “l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies” i que “els nostres pobles germans han sabut sempre llegir el nostre passat compartit sense ira i amb una perspectiva constructiva, com a pobles lliures amb una herència comuna i una projecció extraordinària”.
Veient-ho així, es pot entendre que no cal demanar perdó pels crims i excessos comesos per generacions monàrquiques anteriors, de que els seus errors no hi ha responsabilitat en el present.
Però la realitat del fet històric que ens connecta en múltiples aspectes culturals en l’actualitat, té un rerefons que el govern promonàrquic espanyol oblida.
Si no se senten culpables avui dia d’aquests crims i lladronici, per què mentir sobre aquests crims del passat, manipulant i tergiversant els fets històrics? Per què insultar la dignitat dels pobles llatinoamericans amb la celebració del Dia de la Hispanitat precisament en l’efemèride del començament d’aquest horrible crim iniciat el 12 d’octubre de 1492?
És desvergonyit seguir celebrant l’inici de l’espoli i l’esclavitud, la tortura, l’assassinat i l’explotació que van patir poblacions autòctones, on moltes d’elles van ser pràcticament exterminades. Fins i tot, per a major crim, van arrencar de l’Àfrica a milions de les seves filles i fills, sense importar edat, per portar-los d’esclaus a altres terres.
El Dia de la “Hispanitat” no és un acte per celebrar cap “intercanvi cultural”, sinó que hauria de ser el “Dia contra la Colonització”, en rebuig de qualsevol acte d’aquest tipus d’actuacions que segueixen sent de pràctiques per potències capitalistes de l’actualitat. Aquesta efemèride que es vol mostrar com “avenç civilitzatori”, el que realment mostra és una oda al salvatgisme, la violència, el lladronici; és una humiliació a la memòria dels que van patir l’horror de la conquesta europea.
El 30 de juny de 2013, en la trobada dels caps d’Estat i dignataris de la Unió Europea, el president de la República Plurinacional de Bolívia, Evo Morales, va llegir en primera persona, l’escrit de Luis Britto García titulat “Guaicaipuro Cuatemoc cobra el deute a Europa “, el qual amb un llenguatge senzill, va comentar sobre el deute històric que Europa té amb el continent d’Amèrica del Sud.
Però perquè li costa a la monarquia actual del Regne d’Espanya demanar perdó en nom dels seus avantpassats, en gest de “poble germà que sap llegir el passat sense ira i sense culpa”?
El rebuig té la seva lògica. Encara persisteix aquesta postura d’ínfules elitista, colonitzadora i de conquesta; perquè si no és així, és incomprensible que tant la monarquia de Joan Carles I com de Felip VI, com els governs que ha tingut Espanya mantinguin una política agressiva, ingerèncista i de caràcter imperialista amb els governs progressistes i revolucionaris d’Amèrica (no aquesta Amèrica ianqui del nord, perquè amb ella Espanya s’ha aliat per agredir la que ha estat conquerida per europeus i agredida i envaïda per EUA).
Són molts els perdons que Espanya hauria de demanar tant a Mèxic com a la resta de pobles llatinoamericans, tant per barbàries del passat com del present.
Ni la monarquia ni els governs d’Espanya van condemnar les dictadures llatinoamericanes recolzades, sustentades i assessorades pels EUA, sinó que van aprofitar per invertir a Llatinoamèrica, enriquint les empreses espanyoles sota condicions beneficioses i sense retribuir aquest continent el corresponent pagament.
¿Si el govern i la monarquia d’Espanya realment tenen una posició de “poble germà” i no de còmplice metròpolis colonitzadora, és incomprensible que accepti i doni suport a la política d’agressions del govern dels EUA contra la República Bolivariana de Veneçuela?
L’acte generós, humil, just i veritablement amistós és el de condemna aquesta barbàrie del passat i vetllar perquè mai es repeteixi en el present i futur; és el veritable desig de comportar com a poble germà i no tornar-se còmplice de la nova colonització que intenta imposar el govern d’Estats Units per convertir, per mitjà de la Doctrina Monroe, als pobles llatinoamericans en el vostre jardí.
Demanar perdó per tants crims del passat i el present no és humiliar-se, sinó dignificar.
Si el que es desitja és celebrar la riquesa cultural hispana que s’ha fusionat en el tronc del teixit de l’avui Amèrica Llatina, hi ha moltes altres dates per a escollir; i no un 12 d’octubre que recorda un xoc colonitzador i començament de la barbàrie hispana, perquè el crim no se celebra.