Per una Llei de Memòria Democràtica que posi fi a la impunitat del franquisme
L’actual avantprojecte de llei sobre Memòria Democràtica aprovat pel Consell de Ministres el 15 setembre de 2020, ben aviat passarà a debatre’s com a projecte de llei en el Congrés. Des de la Trobada Estatal de Col·lectius de Memòria Històrica i de Víctimes del Franquisme considerem que és una gran oportunitat per a aconseguir, aquesta vegada sí, una llei que posi fi a la impunitat del franquisme i permeti tancar les ferides que encara romanen obertes. Ho necessitem les víctimes, centenars de milers, i ho necessita la democràcia espanyola per a tancar definitivament aquell procés de transició amb Veritat, Justícia i Reparació.
Si bé és cert que l’actual avantprojecte recull una part de les reivindicacions essencials d’aquesta llarga lluita del moviment memorialista i de les recomanacions i demandes del Relator Especial de Nacions Unides per a la Promoció de la Veritat, la Justícia, la Reparació i la Garantia de No Repetició, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Grup de Treball de Desaparicions Forçades, diverses resolucions del Consell d’Europa, els Tractats Internacionals sobre aquest tema i el Dret Internacional Humanitari, no és menys cert que l’Estat espanyol segueix sense permetre l’accés a la Tutela Judicial Efectiva per a les víctimes, l’accés a la Justícia.
Per això volem destacar alguns aspectes concrets:
- És absolutament necessària la declaració de nul·litat la Llei d’Amnistia de 1977 o, almenys, d’aquells apartats (article 2, apartats e i f), perquè deixi de ser utilitzada per la judicatura com a llei de punt final, permetent investigar judicialment els crims del franquisme i l’accés a la justícia a les víctimes de la dictadura.
- Declarar les resolucions judicials o administratives nul·les, i els tribunals o organismes franquistes que les van dictar com a il·legítims, tal com estableix l’Avantprojecte, no té plena validesa jurídica. És imprescindible, que els Tribunals i Consells de Guerra franquistes siguin considerats il·legals i les seves sentències, així com tota la legislació repressiva del franquisme, siguin declarades nul·les de ple dret, sense necessitat que per part de les víctimes de la dictadura o els seus familiars s’hagi d’instar cap procés judicial administratiu posterior per a portar a efecte tal declaració de nul·litat.
- Pesi a l’avanç que representa que l’Estat espanyol assumeixi la seva responsabilitat directa en la recuperació i identificació de les víctimes, l’Avantprojecte no garanteix la Tutela Judicial Efectiva en el procés de localització, exhumació i identificació de les fosses comunes i, aquest extrem, és absolutament necessari per a establir la Veritat Jurídica del que va passar, la custòdia legal de totes les proves documentals, així com per a impartir justícia.
- És imprescindible el reconeixement dels crims del franquisme com a crims de lesa humanitat i, per tant, imprescriptibles, per la qual cosa l’Estat espanyol ha de ratificar la “Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims contra la humanitat” de 1968. Així mateix, demanem el reconeixement de la responsabilitat patrimonial i civil de l’Estat, d’institucions, organitzacions, entitats i particulars que s’hagin beneficiat de l’espoli franquista i dels treballs forçats.
- Exigim el reconeixement jurídic de totes les víctimes del franquisme, el feixisme i el nazisme i el dret a ser considerades i tractades com a subjectes actius de tots els drets reconeguts en la Llei 4/2015, de l’Estatut de la víctima del delicte. Víctimes com les persones assassinades i enterrades en fosses comunes, les torturades i empresonades, bebès robats, la repressió específica contra les dones, homosexuals, minories ètniques, les espoliades i expropiades, les que van participar en la guerrilla, les obligades a l’exili, les depurades i destituïdes, les represaliades per actuacions de Resistència fora d’Espanya i a la resta de víctimes del nazisme…
- A més, és ineludible la modificació la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, incorporant al nostre dret intern el principi de legalitat internacional i el compliment de la legislació internacional en matèria de Drets Humans.
- Quant al període que abasta la Llei, considerem que ha d’arribar almenys fins a 1983, perquè en aquesta etapa va haver-hi més de 300 víctimes lluitadores i lluitadors per les llibertats democràtiques a les mans de les forces de l’ordre i grups parapolicials d’extrema dreta. I en els casos de bebès robats, la data hauria d’abastar, almenys, fins a 1999, any en què es declara inconstitucional el part anònim.
La Recuperació de la Memòria Democràtica i la fi de la impunitat del franquisme és responsabilitat de tota la societat, i una obligació ineludible per a un Estat que es diu de dret i que respecta els drets humans. Perquè el franquisme va assassinar a homes i dones republicans i antifeixistes per tot el país, provocant un trauma transgeneracional significatiu que encara avui no ha estat abordat amb rigorositat i, en conseqüència, encara no s’ha pogut superar. El reconeixement de la Veritat permet que la Justícia actuï i que el camí de la Reparació es comenci a construir amb Garanties de No Repetició.
És per tot això pel que anomenem a la ciutadania democràtica, a les organitzacions de drets humans, associacions de juristes i a tota mena d’entitats cíviques a donar suport a les nostres justes reivindicacions per una llei que posi fi al silenci, oblit i impunitat sobre tant de crim d’aquella genocida dictadura. Com així han fet en altres països del nostre entorn per a tancar ferides i avançar en una plena Democràcia.
26 de març de 2021.
Signatures: AQUÍ