Sense un model de mobilitat no hi ha qualitat de vida
La qualitat de vida de les persones està profundament condicionat pel model de mobilitat. Les possibilitats d’accés a les activitats quotidianes, d’oci o els desplaçaments a la feina, haurien de respondre a les necessitats de tota la societat, garantint la igualtat d’oportunitats, fent més amables i accessibles els espais urbans. Per a que això sigui possible, és necessària una inversió decidida en les infraestructures de transport públic que ho facin possible, i un model de gestió avançat que incorpori criteris socials i ambientals.
La xarxa de transport públic és un element central en les polítiques de mobilitat, especialment en les àrees properes de les grans ciutats a on s’ha d’harmonitzar una xarxa de transport públic intermodal, connectada i que jugui un paper metropolità i cohesionador en termes socials i territorials. I per a poder desenvolupar una política de transport públic que el prioritzi per sobre del privat, el faci econòmicament viable i garanteixi la efectivitat del servei, es necessiten inversions econòmiques.
Una manca d’inversió que és sobradament coneguda en el camp de les rodalies, un mètode de transport públic que pateix incidències i endarreriments sistemàtics, amb estacions i infraestructures que presenten una falta de manteniment i excés d’ocupació de persones. Una manca de manteniment que ja no només fa que es produeixin endarreriments o incidències, si no que en casos com el del passat 20 de Novembre, en que el tren de la xarxa R4 al seu pas per Vacarisses descarrilava després de la caiguda d’un mur de maçoneria a sobre i causava la mort d’una persona, resultant ferides unes altres 49 persones.
Fora de l’especulació de sobre la possibilitat d’haver-se evitat o no l’accident, el que si que és una evidència és que les inversions en seguretat i manteniment de les infraestructures és deficient i posa en risc la salut de les persones que presten el servei i de les que son usuàries del mateix. I és que ja s’han registrat en els darrers anys com a mínim dos accidents en el darrer any. I hem de tenir en compte que les intenses pluges que es donen com a conseqüència del canvi climàtic, fan que les infraestructures de transport públic siguin més insegures si no tenen un manteniment correcte i poden causar tragèdies com la del dia 20 de Novembre.
Una altra dimensió dels efectes de la poca inversió en la xarxa de transport públic i que també poden generar situacions de perill son la saturació dels vehicles, de les estacions o els intercanviadors i molt especialment els preus del transport. Aquesta última qüestió és especialment important en tant que el preu és un factor important per a la garantia d’uns correctes serveis públics. En aquest sentit necessitem una política tarifària que sigui més integradora i progressista, que posi en el centre a la classe treballadora que en fa un ús més intensiu, que ajudi a fer més eficient la xarxa enfortint-la.
Hem de fer efectiu el dret a tenir una mobilitat sostenible, segura i eficient, que ens vertebri el territori i el cohesioni socialment i per això és imperatiu el que els diversos governs destinin partides pressupostàries concretes i que aquestes s’apliquin, cosa que no ha passat amb el pla de rodalies 2008-2015 de que no s’ha executat ni el 20% pressupostat a dia d’avui. I és que al dia d’avui, la major part de les inversions que es donen en matèria ferroviària son destinades a la xarxa d’alta velocitat que només agafa un percentatge molt reduït de la ciutadania.
Necessitem dotacions econòmiques suficients i polítiques decidides en favor del transport públic, amb inversions en els infraestructures que més s’utilitzen, adaptacions a persones amb mobilitat reduïda, una política tarifària progressista i que garanteixi el servei. La falta d’inversió, només va en contra del dret de les persones a tenir una mobilitat correcte i del transport públic com a element central de cohesió.
Carlos del Barrio
Secretari de Polítiques Sectorials i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya