Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Necessitat d’un estiu saludable

Necessitat d’un estiu saludable

La situació d’emergència sanitària ha posat en relleu les mancances del sistema sanitari, educatiu i social afeblit progressivament per governs poc curosos del benestar a la societat, deixant-nos veure el que vol dir realment posar la vida al centre de totes les decisions polítiques. Els més joves han patit especialment el confinament i no se’ls ha tingut prou al cap a l’hora deprendre totes les “grans mesures” per aquesta “nova normalitat”. Ara, amb l’arribada de l’estiu, tornarem a fer patir la canalla i el jovent per manca de planificació? Aquest article d’Adelina Escandell, presidenta de la fundació, mestra jubilada i llicenciada en psicologia, fa reflexió sobre aquestes qüestions.

La crisi a què ens ha abocat el Còvid 19 si bé té la cara més central en els aspectes sanitaris, ha comportat problemes greus més enllà de la salut per una part d’amplis grups de la població.

Infants i joves van ser dels primers grups afectats pel confinament quan d’un dia per l’altre es van trobar que els centres educatius quedaven tancats. Es tallava de cop, hàbits, rutines, relacions, aprenentatges…D’un dia per l’altre els van dir: “aquesta és l’última tarda” i ja es van trobar a casa, sense poder acomiadar-se dels seus companys i companyes; el que en principi semblava que seria un breu període, es va allargar tot el tercer trimestre. I la majoria d’infants i joves no han tornat a trepitjar escoles o instituts i no s’han relacionat amb els i les iguals més enllà de videoconferències.

Mica en mica els centres educatius han fet esforços perquè els processos d’ensenyament-aprenentage es puguin reprendre, des de la distància i amb totes les dificultats tècniques i socials que ja vivien, però que la pandèmia ha posat més en evidència. Hem d’entendre que per les criatures, el més important dels centres educatius, és aquesta relació, aquest estar amb els iguals; i amb aquests iguals creixen i aprenen. I això, és el que han perdut.

Però no tots els infants han perdut de la mateixa manera perquè mentre alguns han gaudit de la companyia de mares i pares en entorns agradables i saludables, molts d’altres, els de classes socials més desafavorides han estat especialment “castigats” per aquest confinament.

Per això, hauríem de pensar com organitzar l’estiu de les criatures, sempre d’acord amb les directrius de la conselleria de Salut; en especial, com donem una sortida a les criatures que viuen en pitjors condicions. Totes aquestes criatures que estan en una habitació, en habitatges en males condicions, o que mares i pares s’han quedat sense feina, o han patit la malaltia, o han viscut la mort de familiars i amistats… necessiten passar un bon estiu. Tots els esforços s’haurien de centrar en el fet que poguessin tenir activitats, especialment a l’aire lliure. Colònies, casals, campaments, diguem-li com vulguem, però que estiguin amb altres nens i nenes; que puguin parlar, saltar, jugar, riure…

A Catalunya hi ha una llarga tradició d’educació en el lleure. Moltes i molts joves, de manera voluntària fan de monitores i monitors en esplais, agrupaments…, i per altres també significa un temps de treball a través de cooperatives, fundacions, associacions o empreses; ho han convertit en la seva professió o una manera d’aconseguir uns ingressos en època de vacances (ja que durant l’any la majoria d’estudis són incompatibles amb un treball)

Un lleure entès com temps educatiu. Perquè l’educació és molt més que l’escola. El lleure no és un luxe o un passatemps,  sinó que és un dret, reconegut en l’article 31 de la la Convenció dels Drets dels Infants: Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts. 2. Els Estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai.

 

I més enllà de drets dels infants, casals i colònies, esdevenen una necessitat per a aquelles famílies que han de incorporar-se al seu lloc de treball.

Però per a que aquest estiu educador sigui possible, i, especialment entre les criatures d’entorns més desafavorits, cal una coordinació entre els municipis i les diferents administracions. Si bé els Ajuntaments han de liderar i coordinar les actuacions en el seu territori, i alguns ja ho estan fent, sabem que necessiten els recursos de l’Estat i la Generalitat per oferir oportunitats educatives en clau d’equitat i igualtat d’oportunitats. La Fundació Bofill, en un recent informe, ha reclamat als ajuntaments invertir un mínim de 500 euros per infant vulnerable perquè gaudeixin d’unes 80 hores d’activitats aquest estiu, repartides en entre dues i quatre setmanes. Sentim parlar de com s’organitzen les platges, els locals d’oci… I sobre la salut física i emocional dels infants? Una vegada més són els grans oblidats.

Aquesta setmana comencen molts casals. Molts tipus de colònies s’han suspès perquè les entitats (especialment aquelles més petites) no es veien amb cor de complir totes les exigències que els reclamaven. Quins tipus d’ajudes específiques han rebut? No hem vist un pacte de país per ajudar a aquestes entitats petites i senzilles, però que acullen molts infants i joves i que  teixeixen xarxa, comunitat i territori.  Caldrà veure si aquestes activitats que cada any són profitoses, aquest estiu arriben a totes les criatures que més ho necessiten. La cohesió i salut democràtica d’una societat es mesura, entre d’altres, per l’atenció a la infància i adolescència. Passarem aquesta prova? En l’informe que anomenava abans, la Fundació Bofill apunta que a Catalunya hi ha uns 300.000 infants i adolescents en risc de pobresa severa. La seva proposta d’articular les beques per a l’estiu a través dels perceptors de les beques menjador o les de material permetria arribar a uns 170.000 infants. Un segon escenari planteja arribar com a mínim a aquells identificats com a vulnerables, que serien uns 40.000 a Catalunya.

Esperem que  per moltes criatures i joves, durant  aquest estiu, el contacte amb els companys i companyes, la natura i l’aire lliure contribueixi a la seva salut física, emocional i psíquica.

Deixa un comentari

X