Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  No més morts evitables en residències i geriàtrics

No més morts evitables en residències i geriàtrics

Antonio López, activista social a la Marea Blanca de Catalunya i membre del Consell Nacional d’EUiA escriu l’article següent sobre la terrible situació que han patit i segueixen patint la gent gran a la nostra societat i com les residències i geriàtric necessiten més recursos per fer front a la situació actual de pandèmia. 

Podem arribar a entendre que les diferents administracions, així com els centres sanitaris i geriàtrics, s’hagin vist sorpresos per l’arribada de la pandèmia que estem patint, atenent al desconeixement general que hi ha d’aquesta terrible malaltia i del seu frenètic ritme de propagació. Si fem cas de les dades recentment per la Generalitat, han mort milers de persones per aquest fet
Els més afectats han estat les persones grans amb patologies prèvies (les més vulnerables). En aquest cas, les nostres autoritats no han actuat amb la rapidesa exigible, ni amb els mitjans adequats per a protegir-les. Això ha comportat una autèntica catàstrofe humana que té els seus responsables polítics.
La responsabilitat política no ve només de dilucidar qui ha actuat en primer lloc o si s’havia de declarar l’estat d´alarma i el confinament unes setmanes abans. Perquè un cop intervingudes les conselleries de salut i la xarxa hospitalària pel Govern de l’estat espanyol, ara és ben difícil determinar fins a quin punt és responsabilitat del Govern Central o de la Generalitat.
La responsabilitat l’hem d’anar a buscar a l’arrel de tot plegat. És a dir, en la construcció d’un sistema i una xarxa de salut, que cada cop més ha convertit la cura de les persones en el negoci d’uns pocs i no en una obligació de les administracions, que per això administren els nostres diners a través dels impostos.
Per una banda, és normal que hi hagin defuncions als geriàtrics, donat que és a on es troba la gent gran i aquest virus els ataca més a ells. Però això no exclou el nostre deure de mirar amb lupa de quina forma estava funcionant el model d’atenció als residents en els equipaments dels que disposaven. La immensa majoria de les residències de gent gran són centres privats a on no s’ha exercit el control públic al que estaven obligades les administracions. Tanmateix, les residències públiques han vist cedida la seva gestió en mans de fundacions religioses o civils. I com hem vist, no estaven ben controlades.
Tractar la funció de la cura de la gent gran com una possibilitat de benefici en comptes d’una obligació de protegir a la gent sense discriminació d’edat, comporta la contractació, en molts casos, de personal poc qualificat i precaritzat, amb contractes abusius en les seves condicions (horaris i sous de misèria).
Tot l’esmentat, cal afegir també que les malalties de les persones residents als centres no són controlades a l’atenció sanitària primària de la seva localitat, sinó que se situen fora d’aquesta xarxa i no són ateses pel sistema públic. La Generalitat té contractades pels diferents centres una o vàries empreses privades que fam aquesta atenció, la qual ha resultat del tot ineficaç per fer front a una situació sorpresiva. Això és una prova de què tot i que els contractes són milionaris, actuaven sense cap previsió ni estocs de material de protecció per als treballadors i treballadores.
Es tracta doncs, d’una evident perversió del sistema, perquè les persones residents no han perdut el seu “estatus” de ciutadania, i per tant, tenen els mateixos drets i serveis que el conjunt de la ciutadania.
Diferents mmss han anat denunciant des de fa molt de temps aquest malbaratament de diners que posava en perill la salut dels més grans. I com sempre, aquests avisos s’han ignorat per les administracions. Moltes residències han patit els problemes de contagis i morts, així com la manca de recursos, atenció insuficient, poca transparència i manca d’informació als familiars i entitats que ho hem demanat.
Ara tothom es posa les mans al cap per la quantitat de morts que hi ha a les residències i geriàtrics, però ja fa temps que es ve denunciant la manca de personal prèvia i la manca de personal sanitari. Com a exemple d’això, a moltes residències no hi ha metge 24 hores, ni servei d’infermeria en horari nocturn. En el millor dels casos, al torn de la nit només hi ha un gericultor per planta, per 28-30 residents, sense cap altre professional.
Per tot això la coordinadora de residències 5+1 demana:

1º Facilitar EPIs a les residències, per a protegir a les persones grans/dependents, així com al personal sanitari. Donat que aquests últims són els que entren i surten dels centres, és imprescindible l’entrega de tot el material adient per a la protecció, com són els guants i les mascaretes.
2º Fer tests a totes les residencies al personal resident i treballadors i treballadores
3º Aïllar a les persones grans que donin positiu i atendre-les en unitats medicalitzades. Aplicar també aquesta mesura a les persones que tinguin símptomes i no se’ls hi hagi pogut fer la prova.
4º Intervenir les residencies en les que hi hagi sospita de negligència o omissió de socors.
5º Demanar que es dugui a terme la investigació pertinent per part de la fiscalia de l’estat i territorials per a depurar presumptes responsabilitats pels casos en els que hagi hagut negligència o omissió de socors que tota persona mereix per l’atenció i morts evitables.
El passat 26 de setembre es van manifestar a la placa de sant Jaume centenars de persones convocades per la coordinadora de residències 5+1 amb el recolzament de la Marea Blanca de Catalunya i altres entitats per seguir demanant.
JUSTÍCIA, RESPONSABILITAT PER LES MORTS EN CONDICIONS INDIGNES
RESIDENCIES PER VIURE, NO PER MORIR.
TRACTE DIGNE PER LA GENT GRAN
DRETS PER TOTA LA VIDA – NO DISCRIMINACIÓ PER L’EDAT
RESIDENCIES DE QUALITAT, NO PRESONS.
CANVI DE MODEL – ATENCIÓ CENTRADA EN LES PERSONES.

PÚBLIQUES SI PRIVADES NO

Antonio López
Activista de la Marea Blanca de Catalunya /plataforma del Baix Valles

Deixa un comentari

X