Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  No volem que la injustícia es converteixi en normalitat 

No volem que la injustícia es converteixi en normalitat 

Petita gran reflexió de l’Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l’Alternativa, sobre els drets humans, el nostre paper a jugar en la situació mundial actual i les dificultats per abordar el tema dels refugiats i refugiades sense caure en estereotips. Les citacions i les referències extretes de la Declaració Universal dels Drets Humans escollides ens recorden el que és tenir principis i ens inciten a no deixar que les injustícies actuals es converteixin en normalitat. Hem d’obrir els ulls! Lectura obligatòria…

Volia escriure un article pel butlletí de la Fundació per contribuir a la campanya “Casa nostra, casa vostra. Volem acollir” en què quedés clar que la gent d’esquerres davant d’aquesta situació que pateixen tantes persones al món, i en especial les que truquen a les fronteres d’aquesta Europa que crèiem defensava els Drets Humans, sentim vergonya, ràbia, indignació, i, sobretot, necessitat d’actuar.
Com sempre que he d’escriure, el procés mental és llarg; llegeixo articles actuals o passats, consulto estadístiques… A partir d’aquí ve el dubte com en el conte de “La Rateta que escombrava l’escaleta”: L’enfoco des de la nostra pròpia història, de la pròpia memòria de quan érem refugiats? No que sembla que miri enrere. Utilitzo les xifres de les persones refugiades per demostrar que representen en el conjunt de persones d’Europa, Espanya o Catalunya una gota d’aigua en l’oceà? No, massa matemàtic i per tant, fred.. Explico el patiment afegit en què es troben dones i nenes? No, que em diran que aquí no va de feminisme. Explico que aquelles dones grans semblen les meves amigues, que aquells homes i dones tenen la cara dels meus fills i joves i que les criatures em recorden la meva néta i el meu nét? No és un argument massa sensibilista…

photo_2017-02-09_18-01-04

I al final, torno als clàssics, en aquest cas : La Declaració Universal dels Drets Humans. En destaco quatre paràgrafs del Preàmbul:
“Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món”;
“Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana”;
“Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat”
“Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals”
I també focalitzo dos articles.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

I per seguir amb clàssics, dues clàssiques.

Joana Raspall en el poema PODRIES
“Per tot això pensa, que importa tenir, les mans ben obertes i ajudar qui ve
fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva”.

I per acabar, una reflexió d’Hannah Arendt quan analitzava l’actuació d’Eichmann. “Molts van ser com ell i va ser precisament que molts van ser com ell i que la majoria no eren pervertits ni sàdics sinó que eren i segueixen sent terrible i terroríficament normals. Des del punt de vista de les nostres institucions legals i de les nostres normes morals a l’hora d’emetre un judici, aquesta normalitat és molt més aterridora que totes les atrocitats juntes”.

I em sembla que ja està tot dit. Signatures, concerts solidaris, programes especials als mitjans públics de comunicació, manifestacions… Tot són accions necessàries i complementàries. Però haurem de seguir perquè aquesta crisi d’humanitat és una de les moltes conseqüències d’aquest capitalisme salvatge i depredador. I no només denunciem sinó que actuem contra aquesta “normalitat”.

SEGUIREM

Adelina Escandell

Etiquetes:
X