Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  De nou Catalunya i Espanya

De nou Catalunya i Espanya

Ramón Luque, patró de la Fundació i membre del Consell Nacional d’EUiA, ens escriu l’article següent sobre el paper que té Catalunya a jugar a Espanya en el context polític actual. 

Cròniques des de la vila i cort

Atenció amb el fet que els arbres no ens deixin, de nou, veure el bosc. Venim del procés, del conflicte agut amb l’Estat, d’una crisi política a Catalunya que ningú ja nega, d’un desgovern entorn de la cosa pública més que evident, d’una pandèmia de la qual el país no ha pogut “independitzar-se”… massa coses importants, massa soroll com perquè pogués passar desapercebuda una qüestió transcendental en aquests moments: els conflictes de tota mena a Espanya han deixat un lloc central al paper de Catalunya en les possibles sortides i solucions.

De nou Catalunya i Espanya. Un debat de segles.

Efectivament: l’impacte brutal de la pandèmia en termes de vides, crisi, de canvis de paradigmes de tot ordre a Espanya, coincidint amb l’inici d’una legislatura marcada per la conformació del primer govern d’esquerres des de 1936, han despertat tots els vells fantasmes de la dreta y dels poders fàctics. És necessari carregar-se el govern com sigui. Aquest és l’ordre dels poders de l’Estat profund. No ho van aconseguir la primavera amb la gestió de la pandèmia. El Govern va resistir i per cert, amb més encerts dels previstos.

Europa no ha donat alè a una crisi de descomunals conseqüències i més aviat tendeix a donar sortides (contradictòries en molts casos), clarament diferenciades de la crisi del 2012. La qual cosa deixa a l’oposició (PP, VOX i C’s), sense política alternativa.

Però no han defallit: apunten a la tardor/hivern. Com?: accentuació de la crisi i lawfare. Exacerbar els carrers, moció de censura de Vox, incendiar el Parlament… I sobretot, intentar que es trenqui la majoria de la moció de censura i el propi Govern. Tenen potents aliats en sectors claus.

És aquí, i molt especialment en els pressupostos i el projecte de reconstrucció que el conjunt de l’Estat que ha d’abordar per tal d’aixecar una economia que ha caigut i cau a nivells similars als d’una postguerra, on entra el paper de Catalunya i de les seves forces representatives.

Curt i ras: entrem en una fase de transformació de l’Estat i Catalunya no podrà, encara que volgués, quedar-se al marge. Tenir-ho clar, li anirà bé, defugir-ne li anirà molt malament.

I és que cap dels reptes reals (el bosc) que té el país (recuperació econòmica, transformació social, aixecament d’allò públic, nou govern, internacionalització sostenible de l’economia catalana, fons europeus de reconstrucció, transformació ecològica del país, societat digital, diàleg polític per trobar solucions al conflicte polític amb l’estat, etc.), cap ni un, és possible sense la implicació de Catalunya amb un moviment històric (aquest sí) d’Espanya.

Si voleu, és l’anti-procés, o si mes no, que el procés no determinarà la nova fase.

La pedra de toc seran els Pressupostos Generals de l’Estat d’aquí a unes setmanes. Si hi ha pressupostos, hi haurà legislatura i l’horitzó de transformacions significatives s’obrirà camí . Aïllarà al PP i a Vox i consolidarà un bloc de canvi (esquerres de l’Estat i sobiranistes i forces progressistes diverses).

No és casualitat l’envergadura de l’atac de la dreta i extrema dreta. Des de Madrid es veu clar: estan disposats a tot. És per això que consolidar aquest bloc de canvi és la tasca més important de les forces socials i polítiques catalanes. El reptes que com a país i fins i tot com a nació tenim per davant, avui es juguen en gran mesura al sí de les contradiccions a l’Estat. Qui ho hagués dit fa només fa uns mesos… Al cap i a la fi, Catalunya mai ha viscut d’esquena a Espanya. Potser algú ho va pensar en un moment de miratge, però ja no és el cas.

Hi ha una altra alternativa, sí: la reacció. Una involució que serà terrible per Catalunya.

Aquesta bifurcació de camins històrica, l’han entès el PNV i Bildu, la comencen a entendre ERC i PDCAT. Nosaltres hauríem de ser força per consolidar aquestes aliances de caràcter estratègic en el marc del Front Democràtic i Social. Ens hi va la vida i si no, almenys, ens van les nostres vides.

Estiguem atents a les properes setmanes.

 

Deixa un comentari

X